Funcions i Tipus de Textos en el Llenguatge: Una Anàlisi Completa

Funcions del Llenguatge

• Emotiva: Quan destaca l'expressió de l'actitud o els sentiments de l'emissor.
• Conativa: L'emissor fa actuar el receptor de forma determinada.
• Poètica: Comunicació amb intenció estètica.
• Referencial: És prioritària quan la comunicació es focalitza sobre algun aspecte del context o de la realitat.
• Metalingüística: Aclariment d'alguna qüestió relacionada amb el codi.
• Fàtica: Assegura si hi ha comunicació entre emissor i receptor.

A més, és important considerar la adequació, la coherència, la cohesió, la correcció i la presentació dels textos.

Tipus de Textos

• Textos orals: Es transmeten per l'aire, directament o per la televisió o la ràdio; el receptor els capta auditivament.
• Textos escrits: Es transmeten en paper; l'emissor els escriu i el receptor els llegeix.
• Textos informals: Es cenyeixen exclusivament a les normes acceptades pel llenguatge; engloba els registres col·loquial, familiar, vulgar i l'argot.
• Textos formals: Engloben els registres estàndard, literari i els d'especialitat.
• Textos de l'àmbit familiar i d'amistats: Són informals i orals.
• Textos de l'àmbit sociolaboral: Són textos formals i escrits.
• Textos de l'àmbit acadèmic: Són textos formals i poden ser orals o escrits.
• Textos comunicatius: N'hi ha d'orals i escrits, i apareixen en els mitjans de comunicació.
• Textos de l'àmbit creatiu: Són els textos literaris, cinematogràfics, còmics, etc.
• Text conversacional: Té com a objectiu l'intercanvi d'informació entre dues o més persones.
• Textos conversacionals quotidians: Converses informals i formals.
• Textos en els mitjans de comunicació: Trucades de participació, entrevistes, tertúlies i debats.
• Textos creatius: Diàlegs teatrals, en novel·les, pel·lícules i sèries de televisió.

De la Repressió al Reconeixement Teòric

Al 1939, la dictadura fa un intent de genocidi cultural i lingüístic. Els textos legals aprovats fan un reconeixement teòric de les altres llengües espanyoles, en els temes de respecte i foment, però només s'han aplicat a la pràctica (Catalunya, València, Illes Balears, País Basc i Galícia).

La Realitat Sociolingüística de Catalunya

El català és la llengua pròpia del país i va recuperar l'oficialitat amb l'Estatut d'Autonomia del 79. Fins i tot, el nombre de catalanoparlants ha augmentat considerablement, gràcies a la política de normalització de la Generalitat, sobretot en l'ensenyament i els mitjans de comunicació. El castellà és l'altra llengua oficial i és la llengua més coneguda per la població. La seva presència és molt important a Barcelona, ja que hi ha molts immigrants que no comprenen el català.

Normalització Lingüística

S'entén com un procés polític del paper que és propi al català en la societat, com a llengua d'ús habitual amb la qual es pugui viure plenament. Això deixa dèbil la llengua castellana. A Catalunya també trobem l'Aranès i un gran nombre de llengües que parlen els immigrants.

El Marc Legal de la Llengua Catalana

• Andorra: Llengua oficial.
• Catalunya, Illes Balears: Doble oficialitat.
• València: Cooficialitat.
• Franja de Ponent i Alguer: Legislació protectora.
• Catalunya Nord: No hi ha reconeixement.