Funcions i Tipus de Muntatge Cinematogràfic

Funcions del muntatge

• Serveix per donar coherència narrativa.
• Pot traslladar l'acció en l’espai i el temps.
• Pot estar al servei de l’expressió dramàtica, fent avançar, aturar, allargar o ometre una situació amb finalitats emotives i expressives.
• Modificar el significat d'una acció per crear tensió, comicitat, terror, etc., donant èmfasi a certa informació o ometent-ne (funció explicativa o descriptiva).
• Generar relacions de caràcter simbòlic (p. ex., l'efecte Kuleixov).
• Produir relacions visuals entre imatges consecutives.
• Crear relacions inexistents prèviament, inventant llocs, fets i personatges.

Tipus de muntatge

Existeixen diversos tipus de muntatge, amb contribucions teòriques fonamentals de cineastes com Kuleixov, Pudovkin, Eisenstein i Balázs. Eisenstein, en particular, va desenvolupar una sistematització detallada dels tipus de muntatge, aportant una base teòrica significativa al cinema.

Segons l'escala del pla

Muntatge analític

Es realitza basant-se en enquadraments propers (plans curts) i de curta durada. Es presta a l'anàlisi psicològica i a l'expressivitat. Són freqüents els canvis de pla ràpids amb imatges de fàcil lectura.

Muntatge sintètic

Es basa en enquadraments més oberts (plans llargs) i amb profunditat de camp. Busca oferir una visió més completa de la realitat, sense analitzar els fets de prop. Sovint utilitza plans seqüència.

Segons la continuïtat narrativa

Muntatge continu

Reconstrueix una acció a temps real a partir de diferents plans, sense salts temporals evidents entre ells.

Muntatge discontinu

El temps real de l'acció es redueix mitjançant l'ús de l'el·lipsi. La seqüència de plans no mostra l'acció detalladament, sinó que presenta imatges separades en el temps.

Muntatge paral·lel

Alterna dues o més accions que es desenvolupen en espais o temps diferents, però que es relacionen per donar un sentit global o temàtic. Les accions no necessàriament són simultànies ni conflueixen. Exemple: Intolerància (D.W. Griffith, 1916).

Muntatge altern

Alterna accions que succeeixen simultàniament en llocs diferents i que sovint acaben confluint. Genera suspens. Exemple: Notorious (Alfred Hitchcock, 1946).

Muntatge ideològic

Presenta una estructura alliberada de les convencions espai-temporals habituals. L'objectiu principal no és seguir un fil narratiu estricte, sinó transmetre el missatge o la ideologia de l'autor.

• No busca necessàriament una relació de continuïtat espai-temps.
• Crea significats o metàfores a partir de la juxtaposició de plans que, aparentment, no tenen relació directa.
• El seu valor principal és expressiu, emocional, simbòlic o intel·lectual.

Muntatge rítmic

Els talls entre plans i la durada d'aquests segueixen un ritme determinat, sovint marcat per la música o per crear una sensació específica (acceleració, calma, etc.).

Pla seqüència (absència de muntatge)

Consisteix en una presa llarga sense talls dins d'una seqüència, mostrant l'acció de manera contínua. Representa, en certa manera, l'absència de muntatge intern dins d'aquesta unitat.

Fragmentació i manipulació del temps

Tècniques de fragmentació

Flashback

Salt narratiu cap a un moment anterior de la història.

Flashforward

Salt narratiu cap a un moment futur de la història.

Muntatge d’anticipació

Consisteix a introduir diàlegs, música o sons del pla següent mentre encara veiem el pla actual (so encavalcat o sound bridge).

Muntatge de síntesi

Resumeix el pas del temps o un procés llarg mitjançant una successió ràpida de plans breus.

Recursos que modifiquen el temps

Condensació, dilatació i adequació temporal

El muntatge permet ajustar la durada percebuda dels esdeveniments, fent que el temps de la narració sigui més curt (condensació), més llarg (dilatació) o igual (adequació) que el temps real de l'acció representada.

Ralentització, acceleració i congelació

Alteració de la velocitat normal de reproducció de les imatges per aconseguir efectes expressius (èmfasi, comicitat, tensió) o per ajustar la durada.

L'el·lipsi

Recurs narratiu que s'implementa en el muntatge i consisteix a ometre una part de l'acció o del temps de la història, que se suposa que el públic pot inferir o que no és essencial mostrar.