Funcions, Tècniques i Teoria de la Imatge Audiovisual

Funcions Essencials de la Imatge

1. Representativa

   Busca reproduir la imatge de manera fidel. Sempre té alguna cosa més que la representació; no hi ha imatges neutres. No és la realitat (Exemple: DNI).

2. Simbòlica

   Associa imatges amb idees o valors abstractes per recrear un concepte fent servir elements simbòlics. Té un impacte cultural significatiu.

3. Semàntica

   Assigna significats a les imatges en un context cultural o lingüístic. Els camps semàntics depenen de l’idioma i del seu entorn cultural.

4. Funció Epistèmica

   Tracta la imatge com una font de coneixement.

5. Estètica

   Ressalta la bellesa visual i l’impacte artístic de les imatges.

Camps d’Aplicació de la Imatge

Ficció i Documental

La ficció es construeix per explicar una història. La diferència entre documental i reportatge és que el reportatge és per a consum ràpid i informa sobre una notícia actual. El documental té un enfocament del món determinat (per exemple, sobre la pena de mort) i defensa un posicionament; no és escèptic.

Publicitat

Persuadir i influir en les decisions del consumidor amb missatges impactants, com anuncis de productes o campanyes socials.

Què és una Imatge? Realitat i Interpretació

La realitat és el que tenim davant; la resta són imatges i, per tant, interpretacions i reinterpretacions.

La Realitat Inaprensible

La realitat no pot ser captada plenament; sempre és una construcció parcial.

Interpretació Subjectiva

La representació de la realitat inclou inevitablement biaixos i perspectives personals.

Impacte Visual i Selecció

Cada imatge proposa una visió única del món, influïda per l’autor i el context. Quan es fa una fotografia, es tria quin tros de realitat seleccionar, quin deixar fora i des d’on enquadrar-la.

La Imatge com a Representació: Ull vs. Càmera

La imatge és una representació de la realitat més enllà d’una simple còpia.

1. Procés de la Visió

L’ull humà transforma la llum en impulsos elèctrics que el cervell interpreta com a imatges. El cervell processa la informació visual per crear una experiència coherent del món.

2. Estereoscòpia

Consisteix a fer dues fotografies alhora. La forma ideal de veure la fotografia de manera correcta és apropar-s’hi molt perquè se solapin les dues imatges i el cervell les vegi en 3D. És la manera més semblant de veure el món com l'ull el veu, però han triomfat més les imatges planes d’una única lent.

Marc Teòric i Evolució dels Mitjans

Procés de Comunicació

Els Mass Media són unidireccionals (emissor-receptor). De vegades, la tecnologia crea noves necessitats (Exemple: el mòbil).

Evolució dels Processos de Producció

• Mecanització
• Cadena de muntatge
• Automatització
• Digitalització de continguts
• Computació cognitiva

Evolució dels Mitjans de Comunicació

No només transmeten informació, sinó que modelen com pensem, sentim i vivim.

Context Actual

El segon cercador del món és YouTube. Altres tecnologies rellevants inclouen ChatGPT.

Evolució de la Imatge Audiovisual

Imatge Precinematogràfica

• Imatge simbòlica: Representa conceptes abstractes.
• Imatges mimètiques: Representen la realitat.

Dispositius i Formats Clau

• Càmera fosca: Dispositiu que presenta una imatge sense capturar-la.
• Fotografia: Captura imatges fixes.
• Fotograma: El cinema registra moviment.
• Cinema analògic: Cinema tradicional que es feia abans (cinta de film).
• Audiovisual magnètic: Tecnologia magnètica; primera vegada que es pot veure imatge en moviment.
• Cinema digital: Substitueix les tecnologies analògiques.

Rols i Terminologia en Producció Audiovisual

Perfils de Producció (B1)

Tres perfils principals: producció, guionista i direcció.

Estructura Salarial (B2)

• Above the line: Sous no fixats.
• Below the line: Sous fixats.

Abreviatures Clau

• DoP: Director de Fotografia.
• DP: Disseny de Producció.

Components i Funcions Tècniques de la Càmera

Estructura i Òptica

• Xassís: Estructura que suporta i protegeix els components interns.
• Lents: Dirigeixen la llum cap al sensor per formar una imatge nítida.
• Tipus de lents: Fixes, zoom, gran angular, macro, teleobjectiu.

La Distància Focal i l'Enfocament

L’ull focalitza tot bé, però l’atenció la focalitza selectivament; la càmera no és selectiva. La distància focal (variable) és la zona davant que es veu enfocada. Això es marca manualment. Amb això s'aconsegueixen els enfocaments i desenfocaments. Si s'utilitza un teleobjectiu, quan la persona s’acosta, per molt que camini, no la veurem més gran perquè està molt lluny i creix molt a poc a poc en pantalla.

Control de l'Exposició

• Diafragma: És mòbil. Joc d’escames que es tanquen i s’obren, deixant entrar la llum. Un número petit implica molta llum, i un número gran implica menys llum.
• Obturador: Controla el temps durant el qual la llum arriba al sensor. Amb major entrada de llum (obert), la imatge surt barrida; amb menor entrada de llum (més tancat), la imatge queda congelada.
• ISO: Sensibilitat del sensor a la llum, ajustable segons les condicions d’il·luminació. Un ISO alt augmenta la lluminositat, però també pot generar més soroll digital.
• HDR (Rang Dinàmic): Capacitat que té una càmera de capturar una imatge molt fosca i la mateixa molt clara. Es mesura en números, i a partir d’11 de rang dinàmic es considera que una càmera és cinematogràfica.
• Temperatura de Color: Valor que defineix el tipus de llum present a la imatge.
• ND (Densitat Neutre): Filtre que regula l’entrada de llum independentment de la resta de paràmetres.

Captura i Suport

• Sensor: Captura la llum i la converteix en informació digital. En trobem de tipus CCD, CMOS, Full Frame, APS-C, Micro Four Thirds.

Accessoris i Perifèrics

• Fotòmetre: Mesura la llum per ajustar correctament l’exposició.
• Trípode: Dona estabilitat i permet llargues exposicions sense moviment.
• Estabilitzadors: Redueixen la vibració.
• Travelling: Permet moviments fluids de càmera en cinema i vídeo.
• Flash extern: Millora la il·luminació en condicions de poca llum.
• Follow focus: Control precís del focus en enregistraments de vídeo.
• Grip o empunyadura: Millora l'ergonomia.
• Monitors externs: Pantalles addicionals per tenir un millor control de la imatge.

Conceptes Clau de la Imatge Digital

El Píxel i la Matriu

• Píxel: És la unitat mínima i indivisible d’un sol color i té una capacitat d’ocupació del 100%. No pot ser rodó.
• Matriu: Estructura ordenada. Una imatge feta amb la unitat mínima (píxel) és una imatge matricial.

Qualitat Visual

• Degradats: Es creen variant els valors de color o lluminositat. Com més píxels hi ha, més suaus són les transicions.
• Aliasing: Distorsió visual causada per una resolució insuficient en la representació digital.

Característiques Tècniques

• Mida: És la quantitat d’espai que ocupa la foto (antigament en cm o polzades, però ara es mesura en píxels).
• Resolució: És el nombre total de píxels. Una relació habitual és que una imatge gran amb baixa resolució perd qualitat en ampliar-la.
• Aspect Ratio: És la proporció entre l’amplada i l’alçada d’una imatge.
• Mapa de Bits: És la representació d’una imatge com una matriu de píxels amb valors de colors.

El Color

• Luminància: És la qualitat de llum reflectida per una superfície i determina la brillantor de la imatge. Es controla amb l’exposició i es pot ajustar mitjançant la configuració de gamma i nivells de llum.
• Contrast: És la diferència màxima entre el punt més lluminós i el més fosc.
• Saturació: És la intensitat o puresa d’un color en una imatge.

Emmagatzematge d'Imatge

Una imatge ràster està basada en píxels i és adequada per a fotografia i disseny, mentre que una imatge vectorial utilitza fórmules matemàtiques per descriure formes i línies i és ideal per a gràfics escalables.

El Guió: Eina de Treball i Formats

El guió és una eina de treball amb la finalitat de ser gravat durant el rodatge.

Forma del Guió

Escriptura de guió en tercera persona i en present.

Fases de Desenvolupament

1. Logline

   Paràgraf molt breu que s’assembla al resum de les pel·lícules a Netflix. Presenta el personatge i la situació central.

2. Sinopsi

   Té diferents extensions depenent del format. Es classifiquen entre curtes (mitja a una plana de full) i llargues.

3. Escaleta (Document Intern)

   Se situa entre la sinopsi i el tractament. És semblant a una llista de la compra; no és un redactat, sinó que explica de manera breu les coses que van passant.

4. Tractament

   Document extens on s’explica tota la pel·lícula pas a pas (escena a escena).

5. Guió Literari

   El format final de guió.

Trama vs. Tema

• Trama (Plot): Què passa.
• Tema: De què va la història.

Plans i Angles de Càmera

Angles de Presa

1. Pla Picat

   Inclinat cap avall respecte al subjecte. Fa que el personatge sembli vulnerable, dèbil o insignificant (utilitzat en escenes de submissió i de por).

2. Pla Contrapicat

   Angle inclinat cap amunt respecte al subjecte. Fa que el personatge sembli poderós (utilitzat en escenes de poder o heroisme).

3. Pla Zenital

   Situat completament a sobre del subjecte. Dona sensació de control extern (utilitzat en escenes de tensió, somnis...).

4. Pla Nadir

   Angle situat completament a sota del subjecte. Exagera la grandesa i l’impacte del personatge (escenes que volen transmetre magnificència).

5. Pla Frontal

   Càmera alineada a la mirada del subjecte. Ús sovint utilitzat en diàlegs i moments introspectius, creant una connexió directa amb l’espectador.

6. Pla Lateral

   La càmera es col·loca de costat, mostrant el perfil d’un personatge. Ús per representar diàlegs, interaccions o oposició.

Sistema de Plans (Escala)

1. Pla Conjunt

   Mostra diversos personatges dins del mateix enquadrament. Funció narrativa: permet veure la interacció entre personatges dins l’escena i pot destacar relacions o jerarquies.

2. Pla General

   Mostra el personatge de cos sencer dins del seu entorn. Funció narrativa: permet veure la relació del personatge amb l’espai i altres personatges.

3. Pla Tres Quarts

   Mostra el personatge des dels genolls fins amunt. Funció narrativa: equilibra el personatge amb l’entorn, permetent més moviment.

4. Pla Mitjà

   De cintura cap amunt.

5. Primer Pla

   Només el rostre o una part específica del cos. Funció narrativa: potenciar emocions i expressions.

6. Pla de Tall

   Part molt específica del cos o d’un objecte.

La Mirada i el Temps en l'Audiovisual

Tipus de Mirada

1. Mirada Subjectiva

   Mostra exactament el que veu un personatge. Funció narrativa: submergeix l’espectador en la perspectiva i emocions (utilitzat en escenes de suspens).

2. Mirada Objectiva

   La càmera actua com a observador neutral. Funció narrativa: permet que l’espectador valori els esdeveniments de manera imparcial.

3. Mirada Semisubjectiva

   Barreja elements objectius i subjectius per suggerir la percepció d’un personatge. Funció narrativa: juga amb la identificació de l’espectador.

4. Mirada Narrativa

   La mirada condiciona com l’espectador percep la història i els personatges. L’ús de la càmera pot generar emoció.

La Imatge i el Temps

Moviments de Càmera

Nomenclatura específica per a vídeo.

El Temps com a Organitzador de Moviment

Dimensió narrativa: el temps estructura el relat i defineix com s’organitzen els esdeveniments. Ho registrem tot en format història i hi ha una cosa que les marca, que és que les ordenem segons el temps.

Deleuze: Cinema Temps i Moviment

Distingeix dos moments:

• Imatge-Moviment: Cinema clàssic. Relat causal, on els esdeveniments s’encadenen per accions, causes i efectes. El moviment com a eix lògic i narrativa lineal.
• Imatge-Temps: Cinema modern. Busca capturar directament l’orientació del temps.