Funcions i models de l'educació infantil: currículum i pràctiques

UF1: Funcions i models de l'educació infantil

Funcions de l'educació infantil

Educativa: Es correspon amb el compliment del dret a l'educació. L'educació infantil contribueix al desenvolupament integral de l'infant: físic, intel·lectual, afectiu i social.

Social: Vinculada a les demandes dels pares i mares que treballen per poder conciliar la vida familiar i la vida laboral.

De guarda i cura: Relacionada amb els aspectes assistencials d'atenció a les necessitats bàsiques dels infants (alimentació, higiene…).

Preparatòria: Preparar el pas de l'infant a etapes posteriors de l'escolarització. Dotar els infants de destreses, estratègies, etc., per a un bon seguiment de l'escolarització posterior.

Compensadora i preventiva de desigualtats: Tracta de compensar els dèficits que es puguin donar en els infants pel fet de pertànyer a ambients desfavorits socioeconòmicament o culturalment, i prevenir, amb el diagnòstic i la intervenció precoç, determinades dificultats que es podrien manifestar més endavant.

Models educatius: escola tradicional i escola nova

Escola tradicional: es basa en una educació centrada en el futur, on els continguts són el més important; és una educació intel·lectualista. No hi ha vida de grup: és un conjunt d'alumnes sense identitat pròpia. Predominen la passivitat, l'avorriment, la memorització mecànica i el verbalisme.

Escola Nova: es basa en una educació centrada en el present, on els educands són el més important i els continguts s'entenen vinculats als interessos dels infants. És una educació integral. El grup es concep com a comunitat i l'alumne com a individualitat particular. Hi ha activitat, importància del joc i de la diversió.

Diferències essencials:

• Orientació: futur (tradicional) vs present (nova).
• Rol del contingut: central (tradicional) vs vinculat a l'interès de l'infant (nova).
• Organització: alumnes passius i memorització vs activitats, joc i treball en grup.

Material didàctic: mètode Agazzi vs sistema Montessori

Cal remarcar que el material del mètode Agazzi és un dels seus valors més importants. Lluny de la sofisticació del material montessorià, es tracta d'objectes senzills de la vida quotidiana, naturals o artificials: pedres, botons, ossos, capses, fruits silvestres, etc., el que elles van anomenar museu dels pobres, un lloc on val tot i res no costa.

Exemples de material del sistema Montessori: Torre rosa, taulers de colors, gabinet de geometria...

2. a) Xarxa d'Atenció a la Infància de la Comissió Europea

La Xarxa d'Atenció a la Infància és un espai de reflexió que pretén establir uns criteris mínims comuns de qualitat en l'atenció a la primera infància. Creada el 1986 dins del Programa Europeu per a la Igualtat d'Oportunitats, està formada per experts i ha estat presidida, entre altres, per Peter Moss. Treballa temes relacionats amb l'atenció a la infància: polítiques d'infància i serveis infantils, drets laborals dels pares, coresponsabilitat en la cura dels infants, etc. Organitza xerrades, seminaris, publica informes i defensa que tots els governs considerin els serveis infantils una qüestió d'interès públic.

2. b) Grans reptes d'Europa en l'atenció a la petita infància

Entre els grans reptes cal destacar la necessitat de:

• Augmentar l'oferta de places.
• Establir vincles sòlids amb la família i l'entorn.
• Donar resposta adequada a la diversitat.
• Elaborar propostes més flexibles de currículum.
• Oferir nous serveis multifuncionals i flexibles per adaptar-se a les necessitats dels infants i les seves famílies.

3. Camp professional i llocs de treball

L'educador o educadora infantil exerceix la seva activitat en el sector de l'educació formal i no formal i en el sector dels serveis socials d'atenció a la infància.

Principals llocs de treball:

• Educador/a infantil en centres del primer cicle d'educació infantil (escoles bressol), com a tutor/a o com a personal socioeducatiu de suport en aules de P3 d'escoles d'educació infantil i primària.
• Educador/a en institucions o programes específics amb menors (0-6 anys) en situació de risc social, o en mitjans de suport familiar: CRAE de petita infància, centres oberts, espais familiars de petita infància, etc.
• Educador/a en programes o activitats d'oci i temps lliure infantil amb menors de 0 a 6 anys: ludoteques, cases de cultura, biblioteques, centres educatius, centres d'oci, granges-escola, casals infantils, etc.

4. Tasques i exemples pràctics

Tasques — Exemple de la tasca:

• Relació amb la família: Planificar i dur a terme la reunió amb les famílies de l'aula el mes d'octubre per valorar el procés d'adaptació i explicar l'organització del curs.
• Planificar: Elaborar la programació de l'aula, triar els objectius i continguts de l'aula de caminants.
• Organitzar: Tenir en compte els espais, activitats, materials i temps per poder fer el mural decoratiu pel Carnestoltes.
• Portar a terme les activitats: Facilitar tot allò necessari a l'infant per dur a terme l'activitat de joc: preparar els materials, observar de forma activa, intervenir...
• Relacions amb altres professionals: Reunir-se amb la resta de tutors/res per decidir com es distribuiran els diferents aspectes de la festa de Carnestoltes.
• Formació permanent: Participació en xerrades, cursos, seminaris, conferències i tallers.

La planificació educativa

Nivells de concreció:

• Primer nivell — Administració educativa (estatal i autonòmica) / Disseny curricular base (DCB): finalitats d'etapa, capacitats, àrees curriculars, continguts, objectius de cicle.
• Segon nivell — Centre educatiu / Proposta pedagògica de centre (PPC): projectes que recull el PEC, programació anual, etc.
• Tercer nivell — Educadors/res / Programacions d'aula (PA): seqüències didàctiques, metodologia, recursos, continguts globalitzats, etc.

b) Objectius de cicle i comparació

Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han de desenvolupar en acabar cadascun dels cicles en relació amb els continguts de les àrees. Per exemple:

• Objectiu de cicle (0-3 anys): Iniciar-se en la descoberta i l'ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.
• Objectiu de cicle relacionat (3-6 anys): Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d'aprenentatge de la lectoescriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

c) Àrees del currículum d'educació infantil

Les àrees del currículum d'educació infantil inclouen:

• Descoberta d'un mateix i dels altres.
• Descoberta de l'entorn.
• Comunicació i llenguatges.

11. Exemple de Pla d'Atenció a la Infància

Per exemple, el Pla d'Atenció Integral a la Infància i l'Adolescència de Catalunya és una iniciativa impulsada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, del Departament de Benestar Social i Família, per donar compliment a la Llei de serveis socials, la Llei dels drets i les oportunitats a la infància i l'adolescència de Catalunya i a les directrius i recomanacions europees i internacionals en matèria d'infància i adolescència. És l'instrument que recull la planificació i ordenació de les polítiques, actuacions i serveis a la infància i adolescència i es va elaborar per al període 2010-2013. Es desplega en un nombre ampli de programes, concretats en projectes engegats per les administracions municipals i autonòmiques. Per exemple, l'Ajuntament de Barcelona desenvolupa un programa de promoció dels drets dels infants i adolescents que es concreta, entre d'altres, en projectes com la Web dels Drets dels Infants.

12. a) Diferència entre Pla i Projecte

Són nivells diferents de la planificació socioeducativa: el Pla és estratègic i marca les línies d'actuació a llarg termini, mentre que el Projecte és més concret i defineix les accions específiques a desenvolupar per assolir les intencions del pla o programa en el qual s'emmarca. Cal aportar exemples reals com a resposta correcta (per exemple: Pla municipal d'infància vs Projecte d'integració escolar a una escola bressol).

13. Racons vs Tallers

Similitud: Són propostes d'organització de l'espai i del treball d'aula que permeten treballar l'autonomia personal.

Diferències:

• Racó: Accés lliure, organitzat per zones; poden ser permanents o temporals i depenen de l'educador, de l'espai, dels recursos i de la programació. S'hi poden desenvolupar activitats lliures o dirigides.
• Taller: Més estructurat en l'espai i el temps; pot consistir en realitzacions individuals o col·lectives. Permet als infants treballar plegats i desplegar relacions d'ajuda mútua. Es poden organitzar entorn d'un centre d'interès o projecte.

UF2: Organització, normativa i pràctica educativa

1. Àmbits als quals es refereixen els objectius del PEC

Àmbit pedagògic. Àmbit institucional. Àmbit administratiu. Àmbit humà i de serveis.

2. Document que regula els requisits mínims a Catalunya

El Decret 282/2006 regula els requisits mínims dels centres que imparteixen ensenyaments del primer cicle d'Educació Infantil a Catalunya.

3. Decisions metodològiques per a la PPC

L'equip educatiu ha de prendre decisions sobre:

• Com s'ha de globalitzar.
• Com ha de ser la intervenció de l'educador/a.
• Quins criteris s'han de seguir per agrupar els infants.
• Com es durà a terme l'adaptació dels infants i de les seves famílies.
• Quines estratègies garanteixen un clima de seguretat i confiança.
• Quins criteris s'utilitzen per organitzar espais, temps i materials.
• Criteris per a la selecció de materials.
• Criteris sobre la utilització dels espais i materials comuns.
• Formes de col·laboració de la família en el procés educatiu.

4a) Descompartimentació

Descompartimentació: Els infants de grups diferents es barregen per realitzar determinades activitats. Exemple: l'activitat anomenada portes obertes, una sessió setmanal de joc lliure i/o organitzat per als alumnes de parvulari, on poden triar a quina aula volen anar.

4b) Tipus d'agrupaments recomanables segons metodologia

• Rutines: generalment activitats individuals, però de vegades impliquen tot el grup.
• Projectes: grup classe.
• Tallers: individuals o en petit grup.
• Racons: individuals o en petit grup.

4c) Òrgans unipersonals i col·legiats

Òrgan unipersonal: es refereix a una sola persona; exemple: el director.

Òrgan col·legiat: format per diverses persones; exemple: l'equip educatiu.

4d) Activitats per a la sala d'usos múltiples

Exemples d'activitats que es poden realitzar: activitats que requereixen un espai ampli (tallers grans, teatre), menjador, reunions i activitats amb famílies (xerrades, festes), activitats psicomotrius o d'expressió corporal, celebracions i esdeveniments escolars.

6. Organització de grups i nombre mínim de professionals

En una escola bressol amb 12 infants de 0-1 anys, 23 infants d'1 a 2 anys i 39 infants de 2 a 3 anys, s'han d'organitzar com a mínim:

• 2 grups d'infants de 0-1 anys (per exemple 6 infants cadascun).
• 2 grups d'infants d'1 a 2 anys (per exemple 11 i 12 infants, o 10 i 13 segons semestres).
• 2 grups d'infants de 2-3 anys (un de 19 infants i un de 20).

En total: 6 grups.

Pel que fa al nombre de professionals i la seva titulació: com a mínim s'han de comptar 9 educadors/es: un per grup, més un recanvi addicional i un altre per cada tres grups (aquest exemple concreta 2 més), sumant 9 professionals. D'aquests, com a mínim hi haurien d'haver 2 amb el títol de Mestre especialista en Educació Infantil. La resta poden ser tècnics especialistes en Educació Infantil (TEI) o mestres especialistes en Educació Infantil.

8. Principals funcions del mobiliari

• Transformar els ambients (paravents, mobles amb rodes, etc.) per fer canvis d'espai.
• Crear espais (tarimes, mampares, prestatgeries que separen i s'utilitzen pels dos costats).
• Establir vies de circulació o zones de pas dins els espais.
• Ser elements de joc (cadira contenidor; equipaments per als jocs motors o estructures com rampes, tobogans, etc.).

9. Zones en els espais exteriors

És correcte incloure cinc o més de les següents zones:

1. Zona semicoberta per jugar i protegir-se del sol o la pluja, amb emmagatzematge per al material exterior.
2. Zona àmplia i oberta, cimentada o empedrada sense sortints, per a jocs motors i desplaçaments (circuit vial, patinets, tricicles, etc.).
3. Zona amb estructures fixes de joc motor (tronc, tobogans, balancins, gronxadors) que compleixin la normativa de seguretat.
4. Zona per a jocs tranquils i de fantasia, amb materials per afavorir el joc simbòlic (caseta, cotxe, racó per amagar-se).
5. Zona de sorra i aigua: sorral cobert i net, amb pica i/o font o contenidor per jugar amb aigua a l'estiu.
6. Zona d'hort i granja (si és possible i recomanada per salut pública).
7. Zona verda o jardí amb gespa, matolls i arbres.
8. Espai per seure amb bancs o un mur baix per activitats de lectura o pintura.
9. Espais acotats per als nadons en escoles bressol.

10. Material i equipaments imprescindibles per a 2-3 anys

La resposta és oberta, però cal incloure materials suggerits a la unitat: materials mòbils i manipulatius, materials per a joc simbòlic (casetes, aliments de joguina), materials sensorials, materials de motricitat, llibres adequats a l'edat, mobiliari de mida infantil, materials plàstics i per a arts, materials per a joc amb sorra i aigua, materials per a música i moviment. També s'ha de demostrar on es poden adquirir aquests materials a partir de les referències del mòdul.

12. Horari d'adaptació de P3 per 10 alumnes

Justificació: com més petit és un nen, més reduït ha de ser al principi el període d'estada a l'escola. En els primers dies s'han de programar estones d'estada conjunta amb els pares i, progressivament, allargar el període d'estada sense ells. Una certa flexibilitat en l'horari afavoreix la col·laboració i confiança imprescindibles per a una bona adaptació. Normalment, els primers dies d'adaptació l'horari sol ser d'una o dues hores. Cal tenir en compte que la durada de l'adaptació no ha de ser superior a un mes.

13. Activitats per a les famílies al llarg del curs

Es proposen les següents activitats per a les famílies:

• Reunions informatives de grup prèvies a la inscripció i matrícula.
• Reunió de rebuda de totes les famílies de l'escola.
• Reunions de grup-classe (1r trimestre, seguiment al 3r trimestre, entre d'altres).
• Entrevistes individualitzades abans de l'inici de curs i segons demanda familiar.
• Reunions de lliurament d'informes i de seguiment al final de curs.
• Tertúlies i xerrades per a famílies i educadors/es.
• Festes escolars adreçades a la comunitat educativa i tallers en què participen les famílies.