Funcions, Història i Marc Legal de l'Atenció Primària de Salut (APS)

Funcions i Objectius Clau de l'Atenció Primària de Salut (APS)

• Promoció de la Salut

  És la més important de les funcions. Pretén el manteniment del grau de salut de la població, promulga els hàbits saludables i la salut com un dels elements principals del benestar humà.

  L’educació sanitària, tant individual com col·lectiva, constitueix un dels principals instruments de la promoció de la salut.

• Prevenció de la Malaltia

  Les activitats de promoció i prevenció són complementàries, però les segones estan dirigides selectivament a evitar aspectes concrets de la malaltia (per exemple: les vacunacions).

• Tractament o Assistència dels Problemes de Salut

  És la funció que més s’ha desenvolupat per part del sistema sanitari. La nova perspectiva de l’APS permet que, a la vegada que es duen a terme activitats de tipus assistencial, se’n desenvolupin de preventives i de promoció de la salut.

• Rehabilitació

  S’ha d’entendre en un sentit ampli i implica la readaptació al règim de vida habitual per part dels individus que tenen la salut deteriorada.

  Tradicionalment s’ha entès la rehabilitació referida a la superació de seqüeles físiques; aquí s’ha d’entendre com l’acceptació de la malaltia i de les seves conseqüències físiques o psíquiques, agudes o cròniques.

El Dret a la Salut a la Unió Europea (UE)

La manera d’entendre i afrontar els problemes de salut a la comunitat ha passat per tres etapes a l’Europa del segle XX:

1. Primera Etapa (1900-1940)

   Lluita creixent pels drets socials. Es desenvolupen els esquemes d’assegurances de malaltia (Model *Bismarck*). Desenvolupament de la medicina preventiva i hospitalària.

2. Segona Etapa (1945-1973)

   Desenvolupament de l’Estat del Benestar europeu. Sorgeix l’esquema de sistema nacional de salut (Model *Beveridge*).

3. Tercera Etapa (1973-2001)

   Implantació conflictiva del model neoliberal i abandonament progressiu del model social europeu en dues fases:

   • Fase de Confrontació (1973-1990)

     Pugna entre la concepció de l’atenció a la salut que sorgeix a *Alma-Ata* i els objectius neoliberals. Un exemple clar: el thatcherisme contra el *National Health Service* anglès.

   • Fase d’Afermament (1991-2001)

     Afermament del model neoliberal. El Tractat de Maastricht (1992) es pot considerar com la resposta europea al procés de globalització en clau neoliberal.

L'Atenció Primària de Salut a l'Estat Espanyol

El Marc Legal i la Situació de Partida

La situació de partida: l’assegurança obligatòria de malaltia

1. Primera Etapa (1855)

   Aprovació de la *Primera Llei de Sanitat el 1855*, basada en el lliure exercici professional dels metges i en el fet que la cura de la salut dels individus és a compte seu, ja que no hi ha cap estructura sanitària que cobreixi la població general.

   En el sector públic es crea una estructura assistencial per atendre els pobres i també diversos programes d’higiene pública, vacunacions, etc.

2. Segona Etapa (La República)

   Existeix un *sistema dual* per abordar els problemes de salut:

   • Assistència sanitària personal a la malaltia: d’una banda, el sistema de beneficència pública per atendre la població sense recursos i, de l’altra, un sistema privat amb cobertures mutuals o d’assegurances per a la població amb recursos.

   • Els problemes de salut pública eren assumits per les institucions de l’Estat.

3. Tercera Etapa (La Dictadura)

   Aprovació de la llei del 14 de desembre de *1942*, mitjançant la qual es crea l’*Assegurança Obligatòria de Malaltia* (AOM), germen del model bismarckià imperant a Europa.

   L’AOM, creat dintre del sistema de protecció social de l’Institut Nacional de Previsió (INP), tenia una orientació merament reparadora de la salut perduda, però les prestacions s’anaren ampliant progressivament, així com també el nombre de col·lectius que s’anaven incorporant a aquesta estructura de seguretat social.