Funcions de la família i cicle vital

Funcions de la família

Construcció de persones adultes: benestar psicològic relacionat amb la qualitat de les relacions de vincle.

• Facilitar l'aprenentatge per afrontar reptes, assumir responsabilitats i compromisos: realitzacions personals de projectes i integració social.
• Possibilitar la trobada intergeneracional: lligant ponts entre el passat (avis) i el futur (fills).
• Sustentar una xarxa de suport social per a les diferents transicions vitals: treball, parella, habitatge ... Vinculació intima i permanent entre membres.
• Regulació i control de l'impuls sexual.
• Criança i manutenció biològica i psicològica dels fills.
• Socialització dels fills segons pautes culturals de família i societat.
• Assignació de valors als fills.
• Producció i consum com unitat econòmica.
• Control social.
• Preparació dels fills per formar les pròpies unitats familiars.
• Col·laboració en la millora de qualitat de vida pròpia i aliena.
• Relació i ajuda a altres famílies de la seva comunitat.
• Representació dels fills davant la societat.
• Participació en el desenvolupament del país EN RELACIÓ ALS FILLS

Assegurar la supervivència dels fills i filles, el seu sa creixement i la seva socialització en les conductes bàsiques de comunicació, diàleg i simbolització

• Aportar un clima d'afecte i suport: implica l'establiment de relacions de vincle.
• Estimular els fills i filles perquè puguin relacionar-se amb el seu entorn físic i social: estructuració i organització de l'ambient quotidià, i interacció entre pares-mares i fills-filles.
• Decisions sobre l'obertura cap a altres contextos educatius.

Característiques de la família

• Composta per individus amb rols específics.
• Organitzada per subsistemes.
• Basada en lleis i regles.
• Existència de mites i creences.
• Interrelació dels comportaments (circularitat).
• Tendència a mantenir estabilitat.
• Capacitat de transformació.
• Equilibri dinàmic (estabilitat/canvi)

Famílies disfuncionals

Distant o caòtica

• Cadascú s'espavila.
• Excessiu deslligament.
• Límits difusos.
• No es compleixen regles.
• Facilita maltractes, abusos, ...
• Manca sistema protector.
• Desproporcionat sentit d'independència.
• Falta lleialtat i pertinença.
• Poca disposició per rebre ajuda.
• No responen quan es necessari.

Aglutinada, simètrica

• Membres barrejats i confusos.
• Manca autonomia.
• Sometiment a algú dominant.
• Pèrdua d'identitat.
• Individualització difícil.
• Trastorns psicòtics.
• Resistència al canvi.
• Límits rígids.
• Conducta d'un repercuteix intensament en altres.
• Responen amb rapidesa i intensitat a qualsevol variació.

Cicle vital de la família

El postulat principal és que les famílies des de que es creen canvien en la seva forma i funció, en una seqüència ordenada per etapes. Els canvis són:Tamany (estable, expansió, estable) contracció, estable, dissolucióEdat de les edats dels fills, que descriuen etapes evolutives.Posició laboral de cada membre que sosté la família. S'analitzen les posicions dels membres de la família en funció del seu rol determinat per la seva posició per edat i la relació de parentiu. Cada etapa presenta exigències diferents que cal satisfer per poder passar a l'estadi evolutiu següent, si no es fa correctament es bloqueja el desenvolupament del grup, es dificulten les tasques i s'impossibilita assolir noves tasques posteriors.Teoria de l'estrès familiar. Les famílies evolucionen per diferents etapes a través de canvis conseqüents de diferents esdeveniments, aquestes transicions – crisi, l'estrès familiar vindrà determinat per com afronta, avalua i resol cada la família aquests esdeveniments estressants. Fets estressants. Hill (1949): són aquells esdeveniments de la vida que tenen una magnitud suficient per comportar un canvi en el sistema familiar. Boss: (1987): els defineix com els esdeveniments capaços de provocar el canvi i l'estrès però no necessàriament sempre. Els podem diferenciar segons 3 criteris: Tipus: Normatius: previsibles i normals són conseqüència de funcions biològiques, procreatives i de l'educació dels fills. Para-normatius: no són previsibles o accidents, solen ser problemes, malalties, addiccions, discapacitats, divorcis, mort sobtada, etc. Origen: Intrafamiliar Extrafamiliar Gravetat: lleus, greus, crònics, temporals