Funcions i Evolució de les Ciutats: Anàlisi de Catalunya

Les Funcions de les Ciutats

Les funcions de les ciutats són les activitats que la població fa cada dia. De vegades passa que alguna funció específica es troba en l'origen fundacional d'una ciutat o és la base de la seva especialització econòmica i cultural actual.

Funció Residencial

Comporta una sèrie d'equipaments necessaris (escoles, centres d'atenció sanitària, mercats i transport) i infraestructures per tal d'assegurar el benestar i el funcionament de la societat urbana. La funció residencial inclou:

• El barri vell: Acaba sent un barri residencial degradat amb poques comoditats i pocs serveis, pocs recursos econòmics.
• Eixample: Edificats en els segles XIX i XX, més o menys prestigi.
• Barris obrers: Zones més perifèriques, el sòl sol ser més baix, la xarxa de transport no sol ser molt bona.

Funció Comercial

Les activitats d'intercanvis de productes i de serveis són pròpies de totes les ciutats. Les funcions comercials són d'emmagatzematge i de distribució, companyies d'assegurances, bancs, gestors, publicitat, etc., atreuen la localització industrial.

Funció Industrial

Encara avui a molts indrets de la ciutat hi podem veure fàbriques, tallers i magatzems enmig d'habitatges. Les indústries modernes necessiten espais amplis, per això se solen instal·lar en polígons industrials a prop de les ciutats.

Funció Militar

Antigament la funció militar era el motiu fundacional de moltes ciutats, perquè servien com a refugi o base estratègica.

Funció Política i Administrativa

Les funcions polítiques i administratives a ciutats que en general tenen moltes funcions econòmiques, que estan situades en nusos centrals ben comunicats. La capital acostuma a ser el lloc on abunden els funcionaris públics, la burocràcia i les empreses dedicades al terciari superior.

Funció Cultural

Algunes ciutats tenen l'origen en una funció religiosa com santuaris o llocs sagrats. Hi ha també ciutats que s'especialitzen en educació i recerca i que integren universitats i institucions relacionades amb aquest àmbit.

Funció Lúdica i Turística

Algunes ciutats tenen com a funció principal el turisme, pel seu atractiu patrimoni cultural o dels elements naturals. L'activitat turística implica l'existència d'una àmplia oferta de serveis. Els visitants incrementen la població temporal i els problemes, però també els beneficis i la promoció de la ciutat. Moltes ciutats a causa del declivi de la indústria intenten atreure turistes mitjançant campanyes de màrqueting amb eslògans.

Els Centres de la Ciutat

L'àrea central d'una ciutat acostuma a coincidir amb el barri històric i amb les primeres eixamples. Als carrers principals hi trobem un nombre important de funcions terciàries i de serveis que aprofiten la centralitat. Aquestes activitats se situen al centre gràcies a l'accessibilitat perquè hi convergeixen molts mitjans de transport. El fet de ser fàcilment accessible li confereix una gran intensitat de circulació, generen grans fluxos de mobilitat. Tot plegat afavoreix una gran pressió per ocupar el sòl d'aquesta zona, i per tant, un increment del seu valor.

Ciutat i Urbanització a Catalunya

Una característica bàsica de l'espai urbà català és la seva distribució desigual pel territori.

Els Plànols de les Ciutats Catalanes

Les ciutats catalanes mostren una morfologia urbana similar a la d'altres ciutats de la resta d'Espanya. Hi destaca sempre el nucli antic situat en un lloc estratègic, a la vora del mar o d'un riu. A partir de mitjan segle XIX es construïen els eixamples de traçat regular i carrers amples.

La Problemàtica Urbana Catalana

• La segregació social: Un dels problemes greus de les ciutats catalanes. La forta immigració dels últims anys ha provocat la saturació dels barris vells de Barcelona. Un fenomen similar passa als pisos de les ciutats dormitori. La conseqüència és la manca de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats.
• La mobilitat residencial: Mentre que el centre de la ciutat degradat s'omple d'immigrants, un nombre considerable de famílies benestants, joves i amb fills, es traslladen a habitatges espaiosos situats fora de les zones metropolitanes.
• L'impacte ambiental urbà: Es manifesta de diverses maneres: nivells de soroll, densitat de trànsit, consum energètic, emissió de gasos. Cal destacar la gestió de residus i el consum d'aigua. A Catalunya una bona part dels residus que es generen majoritàriament són a la zona metropolitana que són traslladades a abocadors, a incineradores o a ecoparcs.

La Política Territorial Catalana

Les ciutats de Catalunya tenen un gran dinamisme i la política territorial i els agents urbans poden modificar profundament l'aspecte de zones urbanes, com a resultat d'un pla urbanístic. La política territorial catalana va destinada a frenar el consum de sòl, a millorar la cohesió social, a protegir el patrimoni urbanístic i a millorar el transport públic. La planificació urbanística ha intentat ordenar el desenvolupament d'àrees de ciutats. Per evitar la segregació social cal fer una política d'habitatges en barris determinats.

Els Agents Socials Productors de la Ciutat

La ciutat és un espai complex modelat per agents i forces socials diversos, cada un manté els seus interessos i objectius, que de vegades són contraposats.

Els Agents Socials Urbans

Grups de ciutadans i institucions que intervenen d'una manera o d'una altra en la creació i la producció d'espai urbà.

• Els propietaris privats del sòl urbà: Persones o empresaris molt poderosos i influents que miren de fer grans negocis especulant amb la compravenda de terrenys i d'edificis.
• Els empresaris: Miren de trobar la millor situació per a les seves instal·lacions. Aquests agents urbans creen llocs de treball i reclamen que l'administració construeixi infraestructures.
• Els ciutadans: Agents urbans essencials són els ciutadans que intenten satisfer les seves necessitats bàsiques: habitatge, transport, educació, sanitat, oci. Volen maximitzar el seu benestar.
• Els poders públics: Representen el conjunt dels habitants i els interessos dels diferents agents socials i han d'acomplir un paper arbitral. Mitjançant els plans d'urbanisme els poders públics són els que s'encarreguen de decidir quins usos s'han d'atribuir a cada unitat del sòl urbà i quina orientació cal donar a l'expansió de la ciutat. Tenen capacitat de legislar i planificar, s'encarreguen de l'organització social de la ciutat.

Conflictes entre Agents Urbans

El conflicte essencial que es produeix entre els que intenten incrementar el valor de canvi del sòl i dels edificis i els qui defensen el valor d'ús, els ciutadans que valoren la ciutat per la disponibilitat d'escoles, hospitals, etc. Aquest conflicte pot arribar a generar l'aparició de moviments socials i de grups de pressió.