Funcions dels músculs i malalties associades
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,42 KB
Funcions dels músculs
Locomoció: moviment de l'esquelet.
Informen de l'estat fisiològic: el dolor muscular pot ser senyal de diferents patologies.
Manteniment de la postura corporal en estat de repòs.
Manteniment de l'estabilitat en moviment.
Donen forma al cos.
Intervenen o ajuden en processos com la ventilació pulmonar i la circulació sanguínia.
Protecció i manteniment de la massa visceral.
Expressen sentiments: gestos.
Tipus de múscul
Teixit muscular llis: per moure el contingut de la cavitat que recobreixen (peristalsi).
Teixit muscular estriat: per moure l'organisme o altres objectes (musculatura esquelètica).
Teixit cardíac: només a les parets del cor, estriat, però sense control voluntari.
Impuls nerviós: perquè es mogui el múscul necessitem la neurona motora.
Unió neuromuscular: unió de les neurones i músculs.
Malalties dels músculs:
Distensió muscular: Es presenta quan un múscul és sotmès a un estirament exagerat i hi ha esquinç. Aquesta dolorosa lesió, també anomenada "estirada muscular", pot ser causada per un accident, ús inadequat d'un múscul o sobrecàrrega muscular.
Hipertròfia i atròfia: La hipertròfia muscular es refereix a l'engrandiment dels músculs, és a dir, a l'augment del volum. L'atròfia muscular és un trastorn que consisteix en el desgast, pèrdua o disminució del múscul esquelètic. Es produeix per un desequilibri entre la síntesi de proteïnes i la degradació.
Epicondilitis: L'epicondilitis és l'afecció més comuna del colze i produeix un dolor localitzat a la zona d'inflamació que es pot irradiar cap a la part externa del braç o avantbraç. És comú en persones que practiquen esports com el tennis, l'esquaix... És possible que petits esquinços al tendó siguin la causa del dolor.
Calambre muscular: Les rampes musculars són contraccions o espasmes sobtats, involuntaris en un o més músculs. Són molt comuns i sovint passen després de l'exercici.
Rotura de fibres: El trencament fibril·lar és una lesió freqüent en la pràctica esportiva però també després d'un esforç brusc quan la persona porta una vida sedentària. També se l'anomena esquinç muscular, ja que consisteix en el trencament de més o menys fibres de les que configuren el múscul.
Contractura muscular: és una contracció del múscul que es dóna de manera involuntària a causa d'un mal gest o un traumatisme per esforç. Això pot arribar a ser dolorós, produint que el múscul afectat s'endureixi i inflami, afectant el funcionament normal del mateix.
Túnel carpià: El túnel carpià és un canal o corredor a la cara anterior o flexora del canell, situat entre els ossos del canell i el lligament anular del carp, pel qual passen els tendons flexors dels dits i el nervi mitjà. La síndrome del túnel carpià és una malaltia que produeix dolor al nervi mitjà.
Moviment | Múscul agonista | Múscul antagonista | Múscul sinergista. |
Flexió avantbraç | Bíceps | Tríceps | Braquial |
Extensió avantbraç | Tríceps | Bíceps | Branquial |
Flexió cadera | Soas | Glutis | Quàdriceps |
Extensió de cadera | Glutis | Soas | Isquiotibial |
Extensió de genoll | Quadriceps | Isquiotibial | no té |
Posar-se de puntetes | Bessons | Tibial anterior | Flexor plantal |
Adducció horitzontal dels membres superiors. | Pectoral | Dorsal | Romboidal i serrat i Trapezi. |
Cicle de ponts creuats:
La contracció muscular és la base de tots els moviments esquelètics. Els músculs esquelètics es componen de fibres musculars, que estan fetes d'unitats funcionals repetitives anomenades sarcòmers.
Filaments paral·lels i prims: actina / gruixuts: miosina
Quan aquests dos llisquen un sobre l'altre el múscul es contrau. Resultant en un escurçament del múscul. El cicle de ponts creuats forma la base molecular per a aquest moviment.
Passos de la contracció muscular:
Les fibres musculars són estimulades per un impuls nerviós i els ions de calci són alliberats.
Les unitats de troponina s'enllacen als ions de calci.
Aquesta unió desplaça la tropomiosina i exposa els llocs d'unió a la miosina.
Cada cap de miosina està unit a un ADP ia una molècula de fosfat.
Els caps de miosina s'uneixen als llocs d'unió als miofilaments d'actina per formar ponts creuats. I la molècula de fosfat és alliberada.
Els dos miofilaments llisquen l'un sobre l'altre, impulsats per l'energia química.
A mesura que avancen l'ADP és alliberat.
Els enllaços entre els miofilaments d'actina i els caps de miosina es trenquen quan les molècules d'ATP s'uneixen als caps.
Les molècules d'ATP es descomponen a ADP i fosfat.