Funcions del sistema nerviós i anatomia microscòpica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 17,56 KB
Funcions del sistema nerviós
Funció sensitiva--> A través dels receptors sensitius que posseeix per tot el cos, pot reaccionar davant estímuls, siguin interns o externs. Pot reaccionar tant davant d'una infecció, com davant el fred.
Funció integradora--> La funció integradora la processa, analitza i pren una decisió respecte a la conducta a seguir.
Funció motora--> La informació decidirà si és convenient moure una sèrie de músculs o generar certa hormona a l'interior de l'organisme.
Anatomia microscòpica
Neuronas--> Característiques Les responsables de la majoria de les funcions pròpies del sistema nerviós. Parts--> Cos cel·lular o soma Conté el nucli i els elements del citoplasma que mantenen les funcions cel·lulars. Dendrites--> Són prolongacions ramificades del soma. Són receptoras de la informació que arriba a la dendrita.
Axó--> És una prolongació del soma neuronal més llarg que les dendrites.
Estructura--> Botons terminals: Estan situats als extrems de l'axó. Transmeten estímuls a través d'una substància anomenada neurotransmissor.
Cèl·lules de la glia-->Característiques--> És una cèl·lula que serveix de suport a les neurones, aporta suport físic, nutrients i oxigen.
Anatomia macroscòpica del sistema nerviós (parts sistema nerviós)
El sistema nerviós central (SNC)--> Anatòmicament ocupa la cavitat craneal i l'eix de la columna vertebral.
Encèfal--> Conjunt d'òrgans, següents estructures.
Cervell--> La part externa es denomina còrtex cerebral (A1) i està dividida en lòbuls i cisures diencèfal.
Cerebel--> Situat sota del cervell, responsable de coordinar els moviments finos i complexos, regula la postura i l'equilibri, participa en el processament del llenguatge.
Tronc encefàlic--> Situat sota del cervell i per davant del cerebel, a la base del crani, tres parts: Bulb raquidi: Controla la freqüència. Pont troncencefàlic. Controla la respiració. Mesencèfal. Coordina els moviments oculars, dóna resposta a estímuls oculars i auditius.
Medul·la espinal: És una massa cilíndrica de teixit nerviós que s'estén al llarg de tota la columna vertebral. Discorre pel canal medul·lar que és un canal intern a la vèrtebra. Des de la medul·la espinal surten els nervis espinals o raquidis que són parells. Funció: Transportar els impulsos nerviosos dels nervis espinals fins a l'encefal i des de l'encefal fins els nervis espinals.
Cobertes protectores: Tant l'encèfal com la medul·la espinal contenen líquid cefaloraquidi (LCR) on es produeix l'intercanvi, tres capes de teixit connectiu denominades meninges. Les meninges estan formades per: Externa (Duramàter), Mitjana (Aracnoide), Interna (Piamàter).
Sistema nerviós perifèric: Són totes les ramificacions de caràcter menor que parteixen des dels nervis espinals o raquidis cap a tot el cos. Els components bàsics. A) Nervis. Són un conjunt de fibres nervioses que condueixen impulsos nerviosos des del sistema nerviós central a tot el cos a través dels teixits. Tenen funció motora i sensitiva. B) Ganglis nerviosos. Són agrupacions de cèl·lules nervioses intercalades al llarg del recorregut dels nervis.
Sistema nerviós voluntari: És el conjunt de neurones i nervis que transmeten informació al sistema musculo-esquelètic per realitzar tots aquells moviments corporals que tenen caràcter voluntari.
Sistema nerviós autònom o vegetatiu (involuntari) És l'encarregat de regular els processos interns del nostre organisme. És l'encarregat de recollir i transmetre tota la informació dels processos involuntaris que ocorren en el nostre organisme. A) Sistema nerviós simpàtic. És especialment important durant les situacions d'emergència. Prepara el cos per l'esforç. B) Sistema nerviós parasimpàtic. Retorna el cos a la relaxació.
Accions del sistema nerviós autònom
Accions del sistema nerviós autònom | ||
Localització | Estimulació simpàtica | Estimulació parasimpàtica |
Sistema cardiovascular | • Augmenta la freqüència cardíaca | • Disminueix la freqüència cardíaca |
Aparell digestiu | Disminució dels processos digestius | • Augmenta la velocitat dels processos digestius |
Sistema circulatori | • Vasoconstricció perifèrica | • Torna a la normalitat el calibre dels vasos |
Glàndules exocrines | • Disminueix la secreció | • Promou la secreció excepte de les sudorípares |
Sistema ocular | • Midriasi (dilatació de les pupil·les | • Miosis (contracció de les pupil·les) |
Sistema renal | • Anúria • Relaxació dels esfínters | • Poliúria • Contracció dels esfínters |
Receptors sensorials
Tipus de receptor | Característiques |
Termoreceptors | • Perceben el fred i la calor • Formen part del sentit del tacte • Estan en tot el cos |
Quimioreceptors | • Reben informació a través de substàncies químiques (OLFACTE→ FOSSES NASALS I GUST→ LLENGUA) |
Mecanoreceptors | • Reben informació de tipus mecànic (Vibracions, textures, pressió) • Estan presents en el sentit del tacte i l'oïda |
Fotoreceptors | • Aquests receptors són els encarregats de captar la llum i els colors • Estan presents en el sentit de la vista.→ULLS |
Sistema endocrino Les principals glàndules de secreció que el constitueixen són: el hipotàlem, la hipòfisi, la tiroide, la paratiroides, les glàndules suprarenals, el pàncrees endocrí, les gònades (ovaris, testicles), epífisi.
Hipotàlem i hipòfisi. El hipotàlem i la hipòfisi són dues glàndules endocrines situades en el sistema nerviós central, concretament en el diencèfal. El hipotàlem és una estructura molt inervada i vascularitzada que connecta amb la hipòfisi via nerviosa i sanguínia, el hipotàlem pot donar ordres a la hipòfisi, enviant-li senyals hormonals o nervioses, per a què aquesta actuï.
Adenohipòfisi: part anterior CONECTADA AL HIPOTALAN PER VIA SANGUÍNEA
Neurohipòfisi: és la part posterior que s'uneix al hipotàlem pel tàlem pituïtari CONECTADA PER VIA NERVIOSA
Adenohipòfisi: Fabrica per exemple les següents hormones:
TSH (tirotropina): Estimulació de la tiroide
GH (somatotropina o hormona del creixement): Estimulació del metabolisme
Neurohipòfisi--> Hormona antidiurètica: Reabsorció de sodi i aigua a la nefrona/ Oxitocina: Estimula el miometri durant el part i la liberació de llet en la lactància.
Tiroide: Està situada a la cara anterior del coll, dos costats de la tràquea. Secreta Hormones Tiroxina→ augmenta la tasa de reaccions químiques en les cèl·lules i ajuda a controlar creixement i desenvolupament, Tirocalcitonina→ REGULA EL METABOLISME DEL CALCI.
Paratiroide--> Són quatre petites glàndules situades a la cara posterior de la glàndula tiroide. Sintetitza la parathormona la funció està en relació amb el metabolisme del calci.
Funcions de la parathormona • Augmenta el nivell de calci en sang • Afavoreix l'absorció de calci en l'intestí • Augmenta l'excreció de calci en el ronyó • Incrementa l'alliberament de calci des de l'os.
Suprarenals-->Són dues petites glàndules situades a l'abdomen i en la part superior de tots dos ronyons.
Escorça: cortisol--> Coopera en els mecanismes d'estrès.
Aldosterona--> Afavoreix la reabsorció de sodi, l'excreció de potassi.
Testosterona--> Efecte masculinitzant.
Medul·la suprarenals: Adrenalina/Noradrenalina: Preparen el cos per una situació d'esforç o estrès.
Pàncrees: És una glàndula situada a la part superior de l'abdomen, per darrere i sota l'estómac, dos tipus de teixit glandular, un de caràcter exocrí i un altre de caràcter endocrí (els illots de Langerhans, formades per cèl·lules beta i alfa), insulina i glucagó.
ZONES DEL PÀNCREAS ON ES TROBEN cèl·lules beta i alfa QUE FABRIQUEN LES HORMONES. EXEMPLE: INSULINA
Funcions de la insulina--> Disminueix el nivell de glucosa a la sang.
Funcions del glucagó--> Augmenta la glucosa en sang, Secretat per les cèl·lules alfa.
Gònades o glàndules sexuals
ESTRÒGENS-->Estimulen el creixement i desenvolupament dels òrgans sexuals femenins Desenvolupament de les mames i dels caràcters sexuals en la pubertat
PROGESTERONA--> Col·labora en la gestació
Andrògens (TESTOSTERONA)-->Estimulació de la libido femenina.
TESTICLES
TESTOSTERONA--> Desenvolupament de l'aparell sexual masculí i dels caràcters secundaris Desenvolupament de la massa muscular i òssia
GLÁNDULA PINEAL O EPÍFISIS-->Esta situada a la part central del cervell per d’arrera del diencefal, l'hormona melatonina→ regular el ritme circadia (cicle vigilia-son)
GLOSSARI
CÈL·LULES DIANA: Qualsevol cèl·lula que té un receptors específic per reaccionar davant d'una hormona.
EPITÀLEM És una part del diencèfal que al seu interior allotja la glàndula pineal
GÒNADES Òrgan formador de gàmetes masculins o femenins
GAMET Cadascuna de les cèl·lules sexuals masculina i femenina que en unir-se formen l'ou de les plantes i dels animals.
GONADOTROPINA Conjunt d'hormones segregades per la hipòfisi relacionades amb la reproducció
HOMEÒSTASI Conjunt de fenòmens d'autoregulació que condueixen al manteniment de la constància de la composició i propietats del medi intern
HIPERGLUCÈMIA Nivell de glucosa en sang superior al normal
METABOLISME BASAL ÉS l'energia que l'organisme consumeix en tots els processos vitals.
PLACA MOTORA És el lloc on s'uneixen les terminacions nervioses i les fibres musculars generant-se la contracció muscular.
FOTORECEPTORS Receptors que capten la llum i els colors. Presents en el sentit de la vista.
CONS / BASTONS Cèl·lules fotosensibles situades a la retina
TACA GROGA Zona de la retina amb màxima concentració de cons i per tant màxima agudesa visual.
GLÀNDULES PITUÏTÀRIES Receptors químics situats a les fosses nasals que transformen les olors en impulsos nerviosos
PREFIXOS-SUFIXOS:
ALGESIA--> dolor--> Analgèsia. Supressió del dolor
-CLISI (S)--> irrigació--> Venoclisi. Perfusió intravenosa
COL (O) (N)--> colon--> Colonoscòpia. Exploració que permet la visualització del còlon utilitzant un endoscopi
DÀCTIL (O)--> dit--> Polidactília. Malformació consistent en tenir més dits que el normal
-ECTASIA--> dilatació--> Bronquièctasi: Dilatació d'un bronqui
ENTERO--> intestinal-->enteritis Inflamació de l'intestí
ESPLEN (O)--> melsa--> esplenomegàlia Augment de la mida de la melsa
ESTESIA -->sensació -->disestèsia Sensació desagradable (pot ser dolorosa)
-FAS (IA)-->Parla--> afàsia És una patologia caracteritzada per la dificultat per parlar
FLEBO--> vena--> Flebotrombosis. Significa trombosi venosa.
GINGIV (O)--> geniva--> Gingivorragia. Hemorràgia de les genives
GLO (SO)-->llengua--> Glossitis. Inflamació de la llengua
HEPAT (O)--> fetge--> hepatitis. Inflamació del fetge
MACRO--> De grans dimensions--> Macroglòssia. Llengua augmentada de mida
MICRO-->petit-->Microscopi. Element òptic que permet la visualització d'éssers o objectes de petites dimensions
-OPIA-->visualització -->diplopia. Patologia que consisteix
-PLASIA-->Canvi, formació--> Displàsia. Transformació maligna d'un teixit.
POL (I)--> diversos--> poliquistosi. Malaltia que consisteix en la presència de múltiples quists en diferents òrgans
PROCT (O)--> Recte / Anus--> Proctologia. Part de la medicina que estudia les malalties de recte-anus
QUEIL (O)--> llavis-->Queilitis. Inflamació dels llavis
-REXIS--> ruptura--> amniorrexi. Ruptura del sac amniòtic.
DI (A)--> A través d'e--> Diaforesi. A través de la suor
PER-->A través de--> percutani a través de la pell
PERI-->Al voltant--> Perirenal Al voltant del ronyó
FILIA--> atracció--> hidrofília significa Atret per l'aigua
NARCO-->somni--> narcòtic significa fàrmac que indueix el somni
HETERO--> diferent--> Heteròtrof vol dir organisme que pren els seus principis nutritius del seu exterior (de fonts diferents d'ell)
HOMO-->similar--> homòleg. Significa similar a alguna cosa (un teixit similar a un altre)
IS (O)--> similar--> Isòbar. Que té la mateixa pressió
TRIC (O)--> pèl--> Tricofàgia. Alteració del comportament alimentari en el qual la persona es menja les parts finals del seu cabell