Funcions del departament de recursos humans

El departament de recursos humans

Les unitats de línia duen a terme tasques pròpies de l’entitat i exerceixen una autoritat. Les unitats staff actuen com a assessors o fan tasques per donar suport a les unitats de línia.

El departament de recursos humans és el que s’encarrega d’organitzar, dirigir, motivar, coordinar, controlar i remunerar el personal d’una empresa.

Funcions principals del departament de recursos humans

1. Funció de treball. Es tracta de proporcionar a l’empresa en tot moment el personal necessari, qualitativament i quantitativament

2. Funció d’administració de personal:

• Gestionar els contractes de treball. Fer tots els tràmits necessaris per contractar un nou treballador.
• Elaborar les nòmines.
• Elaborar la documentació de la Seguretat Social.
• Liquidar els impostos sobre el treball.
• Organitzar el calendari laboral.
• Portar a terme un control de presència dels treballadors.
• Tramitar les baixes per malalties.

3. Funció de direcció i desenvolupament de recursos humans:

• Avaluar el rendiment. Valorar el treball fet per cada un dels nostres empleats, la qual cosa permetrà fixar possibles promocions i retribucions.
• Diagnosticar i tractar el clima laboral. S’ha de procurar que els treballadors estiguin a gust a l’empresa i que hi hagi una bona convivència.

Funció de relacions laborals:

• Gestionar les relacions entre l’empresa i els representants legals dels treballadors: Intervenció en la negociació i resolució de:

Organigrames

Els organigrames representen gràficament l’estructura organitzativa formal d’una empresa, per funcions o departaments.

Segons la seva disposició gràfica:

• Vertical. Els diversos departaments es col·loquen de manera vertical; situant en la part superior els que tenen un nivell jeràrquic més alt i a sota els que tenen menys autoritat.
• Generals. Mostren tots els departaments de l’empresa.

Segons el seu contingut:

• Estructurals. Mostren els diversos departaments que componen l’empresa.
• Funcionals. Diuen les funcions que te cada departament.
• De personal. Anomenen el nom i carrec de la persona que ocupa el lloc.

El procés d’organitzar una empresa en departaments rep el nom de departamentalització

La motivació

La motivació és el que impulsa, dirigeix i manté el comportament humà.

En l’àmbit laboral es pot definir com el desig de l’individu de fer un treball el millor possible. Els factors que determinen la motivació es poden dividir en dos grans grups: interns i externs.

• L’autonomia en el treball.
• La retribució econòmica.
• Els avantatges socials.
• El desenvolupament professional i la promoció.
• L’estil de lideratge.

Els factors interns són els que deriven de la pròpia personalitat de l’individu.

Hi ha diverses teories sobre la motivació. Destaquem les següents:

• Teoria de la jerarquia de necessitats de Maslow
• Teoria de Herzberg
• Estil de direcció

Teoria de Herzberg

Efectivament, una persona no satisfeta no ha d’estar necessàriament insatisfeta; i una reducció de la insatisfacció no ha de tenir necessàriament com a resultat un sentiment de satisfacció.

Motivadors: Causen satisfacció i motiven. Aquests factors són l’estima, responsabilitat, autonomia, creativitat, etc.

Estil de direcció La manera en què els caps dirigeixen els subordinats té un impacte en la motivació d’aquests.

• La teoria X es basa en la creença negativa sobre les persones que alguns líders tenen: pensen que la gent té poca predisposició a treballar i només ho fa per diners. Qui creu això adopta un actitud de control i autoritària envers els seus empleats.
• La teoria Y es basa en una concepció positiva sobre com són les persones: es creu que la gent és responsable, té ganes de treballar i es vol esforçar. Els líders que creuen això donen més autonomia als treballadors i es mostren menys autoritaris

Gestió del coneixement i capital intel·lectual

Per gestió del coneixement s’entén l’enfoc orientat a trobar i utilitzar les millors pràctiques susceptibles de ser font d’un avantatge competitiu.

Segons la teòrica britànica Annie Brooking el capital intel·lectual estaria format:

• Actius de mercat: marques, prestigi, canals de distribució.
• Actius de propietat intel·lectual: patents, secrets de fabricació, dissenys.
• Actius centrats en l’individu: formació, experiència, competències.
• Actius d’infraestructura: cultura organitzativa, sistemes de tecnologia de la informació.

Conceptes bàsics sobre la cultura corporativa

La cultura corporativa és el conjunt de valors que té assumits una empresa i que la distingeixen d’altres mitjançant uns signes, unes maneres d’actuar, unes creences que fan que els que estan vinculats a aquesta empresa adquireixin més cohesió i s’identifiquin amb l’organització. Els factors que generen aquesta cultura son:

1. El lideratge.

Formes d’organització del treball

Per tasques

Per funcions

Per resultats

Per objectius

Per projectes

Per objectius: L’establiment d’objectius comença per la cúspide de l’organització i descendeix per nivells fins al que s’estimi convenient. El director general, juntament amb el seu comitè de direcció, estableix per a cada any unes metes i objectius concrets per a l’empresa amb vista al pròxim any.

Els objectius han de constar per escrit i han de ser mesurables. També s’han d’establir uns terminis per assolir aquests objectius.