Funcions de la comunicació i competències lingüístiques

Funció referencial o representativa

Al·ludir al context en què té lloc la comunicació. La mateixa expressió en un context diferent canvia de significat. Per exemple: “deixa-ho aquí, segons de què es parli canvien els referents del “ho” i del “aquí”.

Funció expressiva o emotiva

Comunicar una idea que té l’emissor, fer partícips els altres dels propis pensaments.

Funció conativa o apel·lativa

Aconseguir un efecte determinat per part del receptor (per exemple, els precs, les preguntes, etc).

Funció fàtica

Cridar l’atenció del receptor, començar o restablir la comunicació.

Funció metalingüística

Parlar sobre el mateix llenguatge. Per exemple el verb “haver” s’escriu amb h i amb v.

Funció poètica

Embellir el missatge, com passa en la literatura. Segons Jakobson, la funció poètica és la més important ja que posa en marxa totes les altres.

Competència lingüística

Es caracteritza per la capacitat d’un persona per a produir enunciats gramaticals en una llengua, enunciats que respectin les regles gramaticals en tots els nivells del llenguatge: morfologia, sintaxi, fonètica - fonologia i semàntica.

Competència sociolingüística

Es caracteritza per la capacitat d’una persona per produir i entendre adequadament expressions lingüístiques en diferents contextos d’ús.

Competència discursiva

És la capacitat de captar i/o produir texts amb sentit que es puguin percebre com un tot coherent i adequat a la situació i al tema. Per tant, és important que:

• Es tingui en compte la situació (posició social i relativa)
• Es faci referència a un tema
• Coherència
• Cohesió

Competència estratègica

Estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per a compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l’efectivitat de la comunicació.

Comunicació oral

En els textos orals, el receptor segueix la informació amb l'ordre i la linealitat d'exposició de l'emissor. En aquest tipus de comunicacions, la relació entre emissor i receptor és més espontània i immediata perquè és implícita la interacció entre els interlocutors. Això fa que l'emissor aporti una bona part d'informació per mitjà d'elements no verbals (gestos, mirades, postures, moviments...). Cal tenir en compte, així mateix, que en les comunicacions orals, el receptor deixa de percebre el missatge quan l'emissor ha acabat d'emetre'l.

Llengua oral

Permet identificar més fàcilment la procedència geogràfica de l'emissor. L'emissor tendeix a ser més redundant i repetitiu en idees i lèxic. L'estructura del discurs depèn de l'emissor, que ha d'adequar les formes de presentar la informació al context en què es troba (lloc, auditori, disponibilitat, temps...). Hi ha una presència significativa d'elements no verbals (gest, mirada, postura, moviments, etc.) que aporten més informació als receptors. Les formes gramaticals són més espontànies i poc formals. Es tendeix a construir estructures simples (subjecte, verb i predicat) tot i que l'ordre de la frases és més variable que en l'escrit. Hi ha una presència més gran de sobreentesos. S'estalvia el lèxic massa formal i de mots específics. Es fa ús d'onomatopeies, tics lingüístics, etc. que donen naturalitat i espontaneïtat al discurs.

Comprensibilitat

a) La força expressiva es desprèn dels elements següents:

• L'actitud és la disposició, el tarannà que mostra l'emissor en l'emissió del missatge. Sempre és més ben rebuda una actitud oberta que no una de reservada.
• La mirada s'ha de distribuir entre tot l'auditori. És una mostra indispensable de confiança i obertura cap a les persones que escolten.
• Moviments, gesticulació i postura naturals.
• L'expressivitat i el manteniment de l'atenció és el resultat dels aspectes anteriors.

b) La claredat en l'expressió es desprèn dels elements següents:

• La velocitat i el ritme
• El volum
• Expressivitat: repeticions, rectificacions, canvis de to...
• Claredat (dicció)
• La mirada

c) La correcció lingüística ha d'atendre els punts següents:

• Pronunciació: enllaços, vocalisme, consonantisme...
• Lèxic: imprecisions, vaguetats..
• Morfosintaxi: concordança, pronoms, connectors...

• Adequació al context / registre.
• Coherència: claredat, ordenació, selecció i rellevància de les idees.
• Cohesió: ordenació de les idees, estructura del discurs.