Funcions Cognitives i Etapes del Desenvolupament segons Piaget

Funcions Cognitives: Bases del Pensament Humà

Funcions Cognitives Bàsiques

• Memòria: Capacitat de guardar i recuperar informació.

  • Sensorial: Reté estímuls dels sentits molt breument.
  • Curt termini: Reté informació uns segons.
  • Llarg termini: Memòria duradora i gairebé il·limitada.

• Atenció: Capacitat de concentrar-se.

  • Focalitzada: Reaccionar a un estímul.
  • Sostinguda: Mantenir la concentració (mínim 3 minuts).
  • Selectiva: Ignorar distraccions.
  • Dividida: Fer més d’una tasca alhora.

Funcions Cognitives Superiors

• Pensament: Processa, comprèn i comunica informació. És exclusiu dels humans i necessita el llenguatge.

• Llenguatge: Eina per comunicar-nos i organitzar el pensament. Ens fa humans (Aristòtil).

• Creativitat: Veure les coses de manera diferent i trobar solucions noves.

• Raonament:

  • Transductiu (2-7 anys): D’un cas concret a un altre cas concret. Ex.: Els tigres i els lleopards són iguals perquè tenen taques.
  • Inductiu: De casos concrets a una norma general. Ex.: Totes les tortugues caminen lentament.
  • Deductiu: D’una norma general a un cas concret. Ex.: Els gossos borden → el meu gos borda.

Etapes del Desenvolupament Cognitiu segons Piaget

• Assimilació: Adaptar allò nou al que ja sabem. Ex.: Pensar que un gos fa “miau” perquè sembla un gat.

• Acomodació: Canviar els esquemes mentals davant d’alguna cosa nova. Ex.: Entendre que hi ha bicicletes de 3 rodes, no només de 2.

Estadi Sensoriomotor (0-2 Anys)

Subestadi 1: Mecanismes Reflexos (0-1 mes)

L’infant respon mitjançant reflexos innats (succió, prensió…).

Justificació: Encara no ha construït esquemes propis; actua guiat per conductes heretades que li permeten sobreviure i adaptar-se mínimament al medi.

Subestadi 2: Reaccions Circulars Primàries (1-4 mesos)

Repeteix accions centrades en el seu propi cos (ex.: xuclar-se el dit).

Justificació: Ha descobert per atzar accions que li proporcionen plaer o interès. Les repeteix perquè està construint els primers esquemes d’acció voluntària centrats en el propi cos.

Subestadi 3: Reaccions Circulars Secundàries (4-8 mesos)

Interactua amb el món exterior (ex.: sacsejar un sonall), tot i que sense intenció prèvia.

Justificació: Ja comença a entendre que les seves accions tenen efectes sobre l'entorn, però encara no planifica. Està explorant i aprenent relacions causa-efecte simples.

Subestadi 4: Coordinació d'Esquemes (8-12 mesos)

Mostra conducta intencionada (ex.: apartar un coixí per agafar una joguina amagada).

Justificació: Ara pot combinar esquemes adquirits per aconseguir un objectiu. Ja té una noció inicial de permanència de l’objecte i comença a planificar les accions.

Subestadi 5: Reaccions Circulars Terciàries (12-18 mesos)

Prova variants d'una acció per veure resultats diferents (ex.: llençar una joguina de diferents maneres).

Justificació: L’infant investiga activament el seu entorn. Comença a fer petits experiments per descobrir com funcionen els objectes i què pot provocar.

Subestadi 6: Noves Representacions Mentals (18-24 mesos)

Soluciona problemes mentalment abans d’actuar i imita accions no visibles.

Justificació: Ha desenvolupat la capacitat de representació mental. Pot anticipar els resultats d’una acció sense haver-la de fer físicament (inici del pensament simbòlic).

Estadi Preoperatori (2-7 Anys)

Joc Simbòlic

Juga al “com si” (ex.: un plàtan és un telèfon).

Justificació: El pensament simbòlic s’està desenvolupant. Utilitza objectes segons els seus propis esquemes mentals (predomina l’assimilació). Està projectant la seva experiència sobre la realitat.

Imitació Diferida

Imita accions o paraules quan el model ja no hi és.

Justificació: Ja pot representar mentalment allò que ha observat i recuperar-ho de la memòria. Predomina l’acomodació: adapta els esquemes per ajustar-se a models externs.

Egocentrisme

No pot posar-se al lloc de l’altre (ex.: creu que tots veuen el mateix que ell).

Justificació: El seu pensament encara no pot descentrar-se del seu punt de vista. Encara no ha adquirit la capacitat d’inferir perspectives alienes.

Centració

Es fixa només en un aspecte (ex.: “viu a Barcelona però diu que no viu a Catalunya”).

Justificació: No pot coordinar diversos aspectes d’una situació. El seu pensament encara és intuïtiu i no lògic.

Sincretisme

Relaciona idees o fets sense lògica real (ex.: autobús groc = taxi gran).

Justificació: La seva ment busca connexions encara que no siguin lògiques, perquè el seu pensament és més subjectiu i basat en impressions visuals o emocionals.

Juxtaposició

Relaciona fets per proximitat, no per causa (ex.: posa dues joguines juntes i diu que són amics).

Justificació: No entén la relació causa-efecte; simplement associa les coses que estan juntes en l’espai o el temps.

Irreversibilitat

No pot entendre que una acció pot desfer-se (ex.: si desfem una fila de fitxes, no entén que eren les mateixes).

Justificació: El seu pensament encara no és lògic ni operatiu, no pot visualitzar mentalment els passos a l'inrevés.

Característiques Addicionals de l'Estadi Preoperatori

• Realisme: És la indiferenciació entre el seu món psíquic i el món físic, entre vivències i experiències subjectives del seu món interior (idees, sentiments, desitjos...) i els fets o esdeveniments externs i objectius amb els quals es relaciona. Per això, l’infant atribueix existència real i externa al seu món subjectiu intern. Els somnis existeixen a la realitat externa, els noms són una propietat material de les coses, les idees o pensaments tenen qualitats físiques, o explica com a experiències reals pensaments o desitjos propis.

• Animisme: És atribuir vida i consciència a objectes inanimats. És a dir, se’ls pot atribuir intencionalitat, emocions i atributs morals propis dels éssers humans. Ex.: La taula és dolenta, el rellotge està viu.

• Artificialisme: És creure que totes les coses que existeixen (muntanyes, sol, estels, mar...) han estat fabricades per l’home o per un superhome. A l’infant li és difícil diferenciar l’acció de la natura amb tota la potència dels seus fenòmens, de la pròpia acció humana. També es pensa que els elements de la natura existeixen amb l’únic objectiu que la persona se n'aprofiti. Ex.: Els nens/es poden pensar que és una persona qui ha posat la neu a les muntanyes.