Funcions i Classificació dels Lípids

Funcions dels Lípids

• Energètica: Reserva a llarg termini (9,3 Kcal/g vs. 4,1 Kcal/g dels glúcids o proteïnes).
• Estructural: Components de membranes cel·lulars i orgànuls (fosfolípids, colesterol).
• Aïllant tèrmic: Greix subcutani.
• Reguladora: Precursors d'hormones (cortisol, testosterona, prostaglandines).
• Metabòlica: Cofactors i vitamines liposolubles (A, D, E, K).
• Informativa: Intervenen en la senyalització cel·lular (ex: neurotransmissors com l'acetilcolina).

Classificació dels Lípids

Lípids Saponificables

Contenen àcids grassos.

Lípids Insaponificables

No contenen àcids grassos (ex: esteroides, terpens).

Àcids Grassos (AG)

Cadena hidrocarbonada + grup COOH.

• Origen: Dieta (parell o imparell de carbonis), fetge (sintetitzats a partir d’Acetil-CoA, parell de carbonis).
• Classificació:
  • Insaturats: 1 o més dobles enllaços, generalment d’origen vegetal (ex: omega 3, 6, 9). Són líquids a temperatura ambient (olis) i considerats saludables (no augmenten el colesterol).
  • Saturats: Sense dobles enllaços, origen animal (excepció: oli de coco, palma). Són sòlids a temperatura ambient (greixos) i considerats poc saludables (augmenten el colesterol).
  • Essencials: No es poden sintetitzar, cal ingerir-los en la dieta.

Lípids Simples

• Acilglicèrids: 1, 2 o 3 àcids grassos + glicerol (mono-, di-, triglicèrids). Els insaturats formen olis (líquids a T ambient), els saturats formen greixos (sòlids a T ambient).
• Ceres: AG + alcohols alifàtics (diferents del glicerol). Exemples: cera d’abelles, cerumen, parafina. Funcions: Protecció de fulles (plantes), aïllament (plomes/pèl).

Lípids Complexos

• Fosfolípids: Glicerol + 2 AG + àcid fosfòric (amb bases nitrogenades).
• Esfingolípids: AG + esfingosina (aminoalcohol). Funció: Reconeixement cel·lular (ex: grups sanguinis AB0).

Lípids Insaponificables

• Esteroides: Component clau: Colesterol. Funcions: Component de membranes cel·lulars (fluïdesa i hidrofobicitat), precursor d’hormones (progesterona, testosterona), sals biliars.
• Terpens: Unions d’isoprè. Inclouen vitamines:
  • Vitamina A: funció visual (rodopsina).
  • Vitamina E: antioxidant.
  • Vitamina K: coagulació sanguínia.
  • Vitamina D: deriva del colesterol, activada en fetge i ronyó.

Absorció i Transport dels Lípids

Transport dels Lípids

Els lípids viatgen a través de la sang units a lipoproteïnes, que són complexes macromoleculars.

Tipus de Lipoproteïnes

• Quilomicrons (QM): Els més grans, formats als enteròcits. Transporten triglicèrids i colesterol esterificat (de la dieta) cap a les cèl·lules, on són degradats per l'enzim lipoprotein-lipasa.
• VLDL (Very Low-Density Lipoproteins): Formades al fetge, transporten lípids del fetge als teixits perifèrics (adipós, múscul, cervell). Es degraden per la lipoprotein-lipasa, donant lloc a les LDL.
• LDL (Low-Density Lipoproteins): Resultat de la degradació de les VLDL. Contenen el 70% del colesterol total en sang. Funcions: formació de membrana plasmàtica, síntesi d'hormones esteroides.
• HDL (High-Density Lipoproteins): Formades al fetge i intestí. Recullen colesterol lliure dels teixits i el porten al fetge per eliminar-lo o reutilitzar-lo.

Funcions de les Apolipoproteïnes

• Estabilitzen la lipoproteïna (són amfipàtiques).
• Actuen com a senyal per als receptors cel·lulars.

Absorció dels Lípids

Els lípids de la dieta són degradats per les lipases pancreàtiques, emulsionats pels àcids biliars formant micel·les. Les micel·les són absorbides pels enteròcits, on el colesterol és esterificat i es formen quilomicrons amb ApoB48.

Rutes del Transport de Lípids

Ruta Exògena

Porta els lípids de la dieta des del tub intestinal fins al fetge i teixits perifèrics.

• Els quilomicrons (QM) són transportats per la sang.
• La lipoprotein-lipasa trenca els triglicèrids, alliberant àcids grassos que entren al teixit adipós i muscular per emmagatzemar-se o produir energia.
• Els QM romanents són captats pel fetge i eliminats.

Ruta Endògena

Transporta lípids sintetitzats pel fetge cap als teixits perifèrics.

• El fetge forma VLDL amb ApoB100.
• Les VLDL són hidrolitzades per la lipoprotein-lipasa, alliberant triglicèrids cap als teixits.
• Les VLDL es transformen en IDL i LDL (riques en colesterol).
• Les LDL són captades pels receptors del fetge o es dipositen als teixits.

Transport Invers del Colesterol

La HDL recull el colesterol dels teixits perifèrics i el porta al fetge. Aquest colesterol pot ser reutilitzat per formar noves VLDL, ser excretat com a àcids biliars o colesterol per via biliar.

Rutes Metabòliques dels Lípids

Lipòlisi

Procés pel qual els triglicèrids emmagatzemats al teixit adipós són mobilitzats i utilitzats com a font d'energia (àcids grassos → acetil CoA → cicle de Krebs → ATP).

Cossos Cetònics

Quan hi ha poca glucosa, el fetge produeix cossos cetònics com a font energètica alternativa, especialment per al cervell. Un excés pot causar cetoacidosi.

Regulació Hormonal

El metabolisme lipídic es regula per hormones com la insulina i les hormones tiroides.

Lipogènesi

Procés mitjançant el qual el cos transforma els carbohidrats en àcids grassos i triglicèrids per emmagatzemar-los com a reserva energètica al teixit adipós.

Formació de Triglicèrids

Quan hi ha un excés d'energia, el cos sintetitza àcids grassos a partir de l'acetil CoA. Aquests àcids grassos es combinen amb glicerol (provinent del metabolisme de la glucosa) per formar triglicèrids, que són transportats al teixit adipós per les VLDL.

Tècniques Enzimàtiques i Biosíntesi

La biosíntesi d’àcids grassos es produeix al citoplasma de molts teixits, especialment al fetge, teixit adipós i glàndules mamàries lactants.

Funció Biològica dels Àcids Grassos

Els àcids grassos creats pel fetge poden tenir diferents funcions biològiques, com el reconeixement cel·lular.

Metabolisme de Carbohidrats i Lípids

Quan els carbohidrats estan disponibles en excés, el cos tendeix a oxidar-los abans que els lípids, ja que és més rendible energèticament. Això pot provocar el desenvolupament d’obesitat.

Danys per Excés de Lipogènesi

• Resistència a la insulina: Un excés de lipogènesi al fetge pot causar resistència a la insulina i acumulació de greixos (fetge gras).
• Sensibilitat a la insulina: Un augment de lipogènesi al teixit adipós millora la sensibilitat a la insulina.

Alteracions del Metabolisme Lipídic

Dislipèmies

Són alteracions molt freqüents amb causes primàries (inherents al metabolisme) o secundàries (malalties, hàbits no saludables, fàrmacs).

• Hiperlipèmia: Excés de greixos a la sang.
• Hipolipèmia: Falta de greixos, si no s’absorbeixen correctament.
• Dislipoproteïnèmies: Alteracions estructurals de les lipoproteïnes per síntesi insuficient d’apoproteïnes.

Classificació de Fredrickson de les Dislipèmies

• Tipus I: Excés de QM i TG plasmàtics.
• Tipus IIa: LDL augmentada (colesterol augmentat).
• Tipus IIb: VLDL i LDL augmentades (colesterol i triglicèrids augmentats).
• Tipus III: IDL augmentada (colesterol i triglicèrids augmentats).
• Tipus IV: VLDL augmentada (triglicèrids augmentats, però no colesterol).
• Tipus V: Excés de QM i VLDL augmentada (colesterol i triglicèrids augmentats).

Tipus d'Hiperlipèmies

• Hipertrigliceridèmia: Els triglicèrids augmenten (normal < 150 mg/dL en dejú).
• Hipercolesterolèmia: El colesterol total augmenta (normal < 200 mg/dL; > 240 mg/dL és patològic).

Conseqüències de la Hipercolesterolèmia

Contribueix a la formació d’plaques d’ateroma en les artèries, originant aterosclerosi.

Determinacions Analítiques: Perfil Lipídic

Perfil Lipídic

Permet la determinació de triglicèrids, colesterol total, colesterol HDL i colesterol LDL per establir relacions amb dislipèmies i patologies com l'aterosclerosi i les cardiopaties isquèmiques. Ajuda a identificar el risc cardiovascular i monitoritzar les condicions lipídiques dels pacients.

Mostra i Preparació

• Mostra: Sèrum o plasma (tub EDTA).
• Preparació del pacient: Ha d'estar en dejú abans de l'extracció i mantenir hàbits saludables (dieta equilibrada, evitar tabac, alcohol, exercici intens). Certes malalties o fàrmacs poden alterar els resultats.
• Conservació: Les mostres s'han de centrifugar en menys de 3 hores i analitzar el mateix dia. Si no és possible, s'han de congelar immediatament per evitar la disminució de la concentració d'HDL.

Proves Addicionals

Si el perfil lipídic és alterat, es poden realitzar altres determinacions no rutinàries, com la mesura de nivells d’apo A, apo B, cortisol, o altres esteroides per obtenir més informació.

Determinació de Triglicèrids: Mètode GPO-POD

Mesura enzimàtica a punt final amb 4 reaccions acoblades. La concentració de quinonimina generada és proporcional a la concentració de triglicèrids. Valors normals: < 150 mg/dL. Els triglicèrids s'utilitzen per calcular el colesterol unit a la lipoproteïna VLDL, ja que és difícil i car mesurar directament aquesta lipoproteïna.

Determinació de Colesterol: Mètode CHOD-POD

Mètode enzimàtic a punt final amb 3 reaccions enzimàtiques acoblades. El colesterol esterificat és hidrolitzat per colesterol esterasa, i el colesterol lliure resultant és oxidat per colesterol oxidasa (CHOD), produint H2O2, que participa en la reacció de Trinder, generant una quinona vermella quantificable a 505 nm. Aquesta determinació mesura el colesterol total, però cal distingir entre les lipoproteïnes HDL i LDL, ja que tenen un impacte diferent en la salut cardiovascular.

Determinació de Colesterol HDL i LDL

Mesura de Colesterol HDL

Es realitza una precipitació de les lipoproteïnes que contenen apoB (com les LDL i VLDL) mitjançant un polisacàrid aniònic. Posteriorment, la mostra es centrifuga, i en el sobrenedant, on només queda el colesterol HDL, es realitza la mesura.

Mesura de Colesterol LDL

• Ultracentrifugació: Tècnica precisa per separar totes les lipoproteïnes, però llarga i costosa.
• Fórmula de Friedewald: S'utilitza per estimar el colesterol LDL de manera més ràpida i econòmica.