Funcions i classificació d'una empresa

L'empresa és l'entitat formada per persones, projectes, idees, realitats, béns materials, capacitats o habilitats tècniques i un capital. Amb tot això es dedica a elaborar productes, a la compravenda o a prestar serveis que són demanats per la societat, per tal d'obtenir-ne beneficis.

dos tipus de persones:

– Persones que treballen en l'empresa. Aquí s'inclouen tots els treballadors, sigui quina sigui la seva categoria laboral; també els directius.

– Persones que inverteixen en l'empresa. Són els accionistes de l'empresa. Són les que aporten el capital per poder fer les inversions necessàries per començar, continuar o ampliar l'activitat de l'empresa.

Són tots els elements materials que té una empresa. És el que es coneix en terminologia econòmica com a actiu material.

La capacitat tècnica és el conjunt de coneixements i d'habilitats que tenen les persones que formen l'empresa per realitzar o executar alguna cosa.

Per dur a terme l'activitat empresarial, sigui quina sigui, una empresa ha de tenir prou capacitat financera, és a dir, la possibilitat d'afrontar la seva activitat des d'un punt de vista econòmic

la finalitat de les empreses és produir aquells béns, comprar i vendre aquells productes o prestar aquells serveis que volen els possibles clients

El benefici és la diferència entre el cost que ha suposat la fabricació d'un bé o la prestació del servei i el preu de venda d'aquest producte o servei. Amb aquests beneficis es remunera el capital que han invertit algunes persones en l'empresa.

L'objectiu d'analitzar l'entorn d'una empresa consisteix a identificar les oportunitats o les amenaces derivades de l'entorn canviant en què vivim i a poder desenvolupar unes estratègies per tal d'aprofitar aquestes oportunitats i fer front a les amenaces.

Hi poden repercutir de manera positiva (oportunitats) o negativa (amenaces), i cal tenir estratègies i previsions per estar preparats davant el que succeeixi.

En economia es parla de macroentorn per fer referència a tots aquells aspectes externs que poden afectar el resultat de l'empresa i que aquesta no pot controlar. Són aspectes que influeixen en totes les empreses.

Entorn polític i legal

Fa referència a la situació política existent i a la normativa vigent. Són factors que poden canviar en qualsevol moment: l'aparició d'un govern nou, l'aprovació d'una nova normativa, el desenvolupament d'unes polítiques noves (ambientals, laborals, fiscals, etc.), la presa de noves decisions pel que fa a inversions d'infraestructures i de telecomunicacions... Tots aquests factors i decisions poden influir en l'empresa

Entorn econòmic

Hi ha tot un conjunt de variables macroeconòmiques que poden repercutir en els interessos de l'empresa.

Entorn sociocultural

L'empresa actua en una societat determinada i hi ha aspectes d'aquesta que s'han de tenir en compte perquè la seva composició actual i la seva possible evolució poden influir molt en els resultats de l'empresa.

Entorn tecnològic

Un dels aspectes que evoluciona més ràpidament és la tecnologia. Constantment apareixen noves tecnologies que obren noves possibilitats a les empreses, però també representen un repte per a aquelles que no sàpiguen adaptar-s'hi.

En economia es parla de microentorn per fer referència a tots aquells aspectes externs a l'empresa que poden influir en el seu resultat i que aquesta no pot controlar, però que només afecten les empreses d'un sector determinat.

Formen part de l'entorn específic:

– La competència. Podem diferenciar-ne dos tipus:

• La competència actual, formada per totes les empreses que actualment operen en el mateix sector. Qualsevol actuació d'aquestes empreses pot afectar la nostra. La competència potencial, és a dir, l'entrada de nous competidors que no hi eren abans.

– L'aparició de nous productes substitutius. Consisteix en la sortida al mercat de productes que satisfan les mateixes necessitats que el nostre producte i que, per tant, pot comportar que els nostres clients vulguin comprar aquell nou producte en comptes del nostre.

– Els proveïdors. Les accions que facin els nostres proveïdors poden influir molt en la nostra empresa.

– Els clients. Els possibles canvis en el comportament dels clients són un factor molt important del qual depèn el futur de la nostra empresa si no sabem adaptar-nos-hi

L'RSE implica que una empresa és conscient que la seva activitat provoca uns impactes. Aquests poden ser de tres tipus:

– Impactes econòmics. Sobre l'economia del lloc on actua.

– Impactes socials. Sobre les persones del seu entorn.

– Impactes mediambientals. Sobre el medi ambient.

L'RS d'una empresa té a veure amb la manera de reaccionar o d'actuar que té en relació amb aquests impactes.

El capital social és la quantitat que els socis de l'empresa han aportat. Es divideix en títols, coneguts, generalment, com a accions. Cada acció té un valor, i, en funció del capital que cada persona aporta a la societat, obtindrà una quantitat d'accions. Cada un dels compradors d'accions, els accionistes, esdevenen propietaris de l'empresa en la part proporcional que representa el seu nombre d'accions sobre el total dels títols que hi ha.

les empreses poden ser:

– Empreses públiques. Són aquelles en què la majoria del capital social pertany a l'estat, a una comunitat autònoma, a un ajuntament, és a dir, al que coneixem com a sector públic.

– Empreses privades. Són aquelles en què la majoria del capital social pertany a persones privades.

Empreses de serveis. Són aquelles l'activitat de les quals consisteix en el que es coneix com a una activitat intangible.

Empreses comercials. Són aquelles que es dediquen a la compra de béns per a la seva venda posterior.

Empreses industrials. Es coneixen tècnicament com a empreses manufactureres o de transformació. Són aquelles que es dediquen a la compra de matèries primeres i, mitjançant la mà d'obra i la tecnologia, la transformen en productes acabats per a la seva venda posterior.

Generalment les empreses es classifiquen en petites, mitjanes i grans. Darrerament també es parla de les microempreses. Les petites i mitjanes empreses són conegudes com a pimes (la sigla de petita i mitjana empresa). Ara dins d'aquesta denominació també s'inclouen les microempreses.

Segons el criteri econòmic. Les empreses es classifiquen segons el volum de facturació. Són microempreses les que facturen fins a 2 milions d'euros l'any; són petites les que facturen fins a 10 milions anualment; són mitjanes si facturen fins a 50 milions d'euros l'any i, per sobre d'aquesta xifra, ja es consideren grans empreses.

– Segons el criteri patrimonial. Les empreses es classifiquen segons el volum del patrimoni. Són microempreses les que tenen un actiu que no supera els 2 milions d'euros; són petites quan no supera els 10 milions d'euros; són mitjanes quan tenen un actiu de fins a 50 milions i es consideren grans empreses les que tenen un actiu superior.

– Segons el criteri organitzatiu. Les empreses es classifiquen en funció del nombre de treballadors. Aquest és el criteri més utilitzat i generalment acceptat per classificar les empreses. Segons aquest criteri són microempreses les que tenen menys de 10 treballadors; si en tenen menys de 50, parlem d'empreses petites; amb menys de 250 treballadors ens referim a empreses mitjanes i parlem de grans empreses quan tenen a partir de 250 treballadors.

om es classifiquen les empreses en funció de la seva forma jurídica:

– Empreses individuals. Són aquelles que, com el seu nom indica, són d'una única persona, la qual assumeix tota la responsabilitat que es pugui derivar de la gestió de l'empresa amb tot el seu patrimoni personal. Això vol dir que si l'empresa s'enfonsa i té deutes, el propietari serà qui haurà de fer front als deutes amb el seu patrimoni personal.

– Empreses socials. En aquests tipus d'empreses participa un grup de persones. És a dir, hi ha més d'un soci.

empreses socials podem diferenciar-ne tres tipus:

• Empreses personalistes. Els socis porten la gestió de l'empresa personalment i també responen dels possibles deutes d'aquesta amb tot el seu patrimoni personal. És a dir, només es diferencia de l'empresa individual pel fet que en aquestes últimes hi ha més d'un soci.

• Empreses capitalistes. En aquest tipus d'empreses, els socis no responen dels possibles deutes de l'empresa amb el seu patrimoni personal. Només podran perdre, en tot cas, el capital que hagin aportat a la societat. Entre aquests tipus d'empreses tenim la societat anònima i la societat limitada.

• Cooperatives. Aquests tipus d'empreses es creen amb la finalitat de proporcionar-se ajuda mútua entre els socis i generalment es munten per tal de crear llocs de treball per als socis. Aquests posen en comú el seu esforç i prenen les decisions de manera participativa. La responsabilitat que tenen els socis d'una cooperativa pel que fa als deutes que pugui haver contret l'empresa també queda limitada a les seves aportacions i no afecta el patrimoni personal dels socis. En les cooperatives també hi ha treballadors que no són socis. Si un d'aquests treballadors vol convertir-se en soci, podrà fer-ho sempre que compleixi els requisits d'admissió fixats i que es comprometi a participar activament en el dia a dia de l'empresa.

Així podem parlar d'empreses:

– Locals. L'empresa desenvolupa la seva activitat en una única població.

– Regionals. El seu àmbit inclou tota una comunitat autònoma.

– Nacionals. L'àmbit d'actuació és de tot l'estat.

– Multinacionals. Són les empreses més grans i, com es pot deduir, desenvolupen la seva activitat en diversos països.

La funció d'aprovisionament

– La gestió de les compres. L'empresa ha de comprar les matèries primeres o els productes que necessita per poder fer la seva activitat. Dins d'aquesta funció, els punts més importants que han d'aconseguir les persones que treballen en aquest departament són:

• Un bon preu per al material.

• Una qualitat correcta segons les necessitats del departament de producció.

• Un termini de lliurament adequat segons les necessitats de la producció.

• Unes bones condicions de pagament.

En definitiva, haurà de seleccionar aquells proveïdors (a qui compra) que s'adaptin millor a les necessitats de l'empresa pel que fa a la qualitat i preu del material, al termini de lliurament d'aquest material i a les facilitats de pagament.

– L'emmagatzematge. Caldrà emmagatzemar tot el material comprat fins que el departament de producció el necessiti. També caldrà guardar els productes fabricats fins que siguin venuts i hagin de ser lliurats al comprador. Per poder guardar tots aquests productes, calen uns magatzems, maquinària i personal per a la manipulació d'aquestes mercaderies.

– La gestió d'inventaris. Aquesta funció consisteix a saber en tot moment quina quantitat de productes (per fabricar o per vendre) tenim al magatzem, perquè mai no ens en falti i ens puguem adequar al ritme del departament de producció i del departament comercial per atendre les compres dels nostres clients.

funció de producció d'una empresa, ens referim a aquelles activitats relacionades amb la transformació de les matèries primeres comprades –per mitjà del nostre procés de producció– en el producte final que després vendrem als nostres clients.

bjectius més importants d'aquesta funció per tal que l'empresa sigui viable:

– Controlar els costos de fabricació. Els costos són el valor econòmic de tot allò que necessitem per fabricar el producte que després hem de vendre. Això és un aspecte clau que determinarà el preu de venda del nostre producte. Si hi ha més costos de fabricació, haurem de vendre el producte més car per tal de cobrir despeses i obtenir-ne beneficis, i això influirà en la demanda que hi haurà del producte.

– Obtenir un producte de la qualitat prevista. Un producte de qualitat és aquell que compleix les característiques per tal que sigui adequat a l'ús a què s'ha de destinar. Un error en la qualitat farà que, probablement, el nostre producte sigui rebutjat pels compradors.

– Complir els terminis de lliurament. És molt important poder garantir que els productes estaran fabricats i disponibles per a la data en què han de ser lliurats al comprador.

– Tenir un sistema de producció flexible. Això vol dir tenir la capacitat per poder adaptar-se als canvis. Imagina que el comprador ens demana de fer unes modificacions de mida del nostre producte, que ens demana de servir-lo amb menys temps o que hi hagi un increment molt important de la demanda, cosa que requereix una major producció en menor temps, etc.

La funció de comercialització és la que serveix per vendre els productes que l'empresa ha fabricat i, per tant, ha de trobar la millor manera de fer-ho.

a comercialització té unes finalitats i uns objectius principals:

– Conèixer molt bé el mercat. És important elaborar un estudi de mercat i conèixer aspectes que poden ser molt determinants per a la venda del nostre producte

– Promoure el producte. Caldrà estudiar si s'ha de fer publicitat o no del nostre producte i, si escau, quin tipus de publicitat és la més convenient i de quin pressupost es disposa

La publicitat és una forma de comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat dels consumidors que reben aquesta informació.

La funció financera en una empresa consisteix bàsicament a l'obtenció dels recursos financers, és a dir, els diners que necessita l'empresa per a la gestió diària del seu funcionament i la realització d'inversions.

– Fonts de finançament pròpies. Són recursos que pertanyen a l'empresa i que, per tant, no haurà de retornar. Dins d'aquest grup hi ha les fonts 

– Fonts de finançament alienes. Aporten recursos que caldrà retornar en un termini fixat. Entre aquestes fonts alienes destaquen els préstecs que l'empresa pot demanar als bancs (i que generalment s'han de retornar a mitjà termini –en un temps superior a un any– o a llarg termini –durant molts anys–). També hi ha el finançament a curt termini (d'un any com a màxim). Es tracta dels deutes als proveïdors propis (pensa en una empresa que paga els seus proveïdors a sis mesos vista).

La funció administrativa s'ocupa de la gestió de tots els documents ad­mi­nis­tra­tius, comptables, legals, etc. que permeten a l'empresa complir els tràmits necessaris per al seu correcte funcionament.

 les funcions principals que porta a terme el departament de recursos humansd'una gran empresa:

– Planificar el volum necessari de la plantilla. Cal decidir quin és el nombre de treballadors que fan falta i quin perfil han de tenir per portar a terme les diferents activitats de l'empresa.

– Seleccionar el personal. Per tal de cobrir els llocs de treball vacants, s'haurà de fer un procés de selecció per trobar la persona més adequada entre els diferents candidats que s'hi hagin presentat.

– Dissenyar i portar a terme la formació del personal. El personal cal que sigui format en aquelles particularitats de l'empresa i en totes aquelles novetats que s'hi van incorporant. Per això cal dissenyar un pla de formació adequat a les necessitats de l'empresa, compatible amb l'horari laboral i que sigui profitós.

– Gestionar les nòmines i els contractes. En algunes empreses, aquest departament assumeix la funció administrativa derivada de la relació dels treballadors amb l'empresa que en altres porta el departament administratiu. Això depèn de l'organització de cada empresa.

– Portar el registre de la plantilla. És a dir, control de l'absentisme laboral, compliment de l'horari, règim disciplinari (aplicació de les penalitzacions corresponents si s'ha comès alguna falta), gestió de llicències i permisos, vacances, estudis de motivació del personal, foment de la participació, etc.

– Dissenyar el sistema retributiu de l'empresa. Cal tenir clar els nivells salarials que s'apliquen a les diferents categories laborals, el sistema d'incentius, etc.

– Gestionar els problemes laborals. Això implica la negociació amb els representants dels treballadors (comitè d'empresa) per tal de resoldre els conflictes laborals que es puguin presentar.

– Portar el tema del tractament dels riscos laborals, les condicions de treball, la seguretat i higiene en el treball, la revisió mèdica, etc.

– Decidir, estudiar, implantar i gestionar qualsevol sistema de serveis socials als treballadors, com ara guarderies, menjadors, organització d'activitats, etc.

la funció de direcció consisteix a prendre decisions que afecten l'empresa en tots els seus aspectes.

 Alta direcció. Generalment inclou el president i els alts directius de l'empresa. Les seves decisions se centren a decidir els plans a llarg termini. 

– Direcció intermèdia. Normalment són directors de fàbriques i directors d'àrees

– Direcció operativa. Generalment són els directors operatius.