Funcions i característiques dels Estats

Què és un estat?

L'estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat. Estan formats per un conjunt de ciutadans, amb uns drets i unes obligacions, com pagar impostos. També tenen un conjunt de lleis que regulen la convivència i que tots els ciutadans estan obligats a complir. Els estats posseeixen uns trets d'identitat, com un himne, una llengua o diverses, una bandera, una capital o diverses i, sovint, una moneda.

Les funcions d'un estat

• Estableix relacions internacionals

• Garanteix la seguretat nacional

• Regula l'economia i les relacions laborals

• Proporciona serveis a la població, com educació, sanitat, transport...

Estat fràgil

Són aquells en què les estructures estatals no tenen la voluntat política i/o la capacitat de dur a terme les funcions bàsiques per reduir la pobresa, facilitar el desenvolupament i protegir la seguretat i els drets humans dels habitants.

Els estats democràtics

Als estats democràtics o de dret el poder està repartit per evitar que una sola persona o un grup controli tot l'estat:

• El parlament té el poder legislatiu, és a dir, aprova lleis i controla el govern.

• El govern té el poder executiu. Per tant, aplica les lleis i administra el país.

• Els jutges exerceixen el poder judicial: vigilen que els ciutadans i les institucions compleixen les lleis.

Els ciutadans participen en el govern. Com que és difícil que tots hi intervinguin directament, en les eleccions, a través de vot, trien uns representants que governin per ells.

Les eleccions han de complir uns requisits. Les persones o partits polítics que es presenten a les eleccions han d'exposar lliurement el seu programa, sense censura. Les eleccions han de celebrar-se periòdicament per impedir que les persones es perpetuïn en el poder i han d'existir garanties d'honradesa en els resultats.

En un estat de dret totes les persones estan obligades a respectar les lleis. La constitució és la màxima llei i s'hi defineix la forma d'estat i es regulen els drets i els deures de les persones.

Dictadura

En les dictadures tots els poders de l'estat estan en mans d'una persona o d'un grup (l'exèrcit, els líders religiosos, un grup ètnic, etc.).

Moltes vegades, aquestes persones han pres el poder de manera violenta després d'un cop d'estat o una revolució. Com a conseqüència, la majoria dels ciutadans no participen en el govern.

El govern no reconeix els drets humans, només respecta les lleis que ell mateix dicta i no hi ha institucions que defensin els ciutadans si se'ls vulneren els drets. El govern utilitza la repressió per eliminar qualsevol oposició política.

En molts països hi ha falses democràcies, és a dir, dictadures encobertes. Els seus governants convoquen eleccions a les quals solament pot presentar-se un partit o, si se'n presenten més, falsegen els resultats.

Estat centralitzat

En un estat centralitzat l'administració central governa tot el territori de l'estat. Hi ha institucions regionals i locals però no tenen autonomia de govern, sinó que depenen de les institucions estatals. Els funcionaris de les entitats locals i regionals són triats per l'administració central.

Els estats descentralitzats

Als estats descentralitzats, encara que les institucions estatals exerceixin l'autoritat en tot l'estat i existeixin unes lleis comunes per a tots els territoris, les regions tenen institucions pròpies: un parlament, un govern i uns tribunals. Els ciutadans poden participar en eleccions estatals, regionals i locals, per elegir als membres dels respectius governs o parlaments.

Les regions disposen d'amplis poders als seus territoris. Les seves competències, és a dir, les matèries sobre les quals tenen poder, es defineixen en les constitucions. Les institucions regionals només poden dictar normes sobre aquestes matèries i aquestes normes regeixen únicament el seu territori. Els Estats Units són un estat descentralitzat.

L'ONU

Es va fundar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, quan els estats es van adonar que era necessari crear una organització que resolgués els conflictes de manera pacífica. Actualment, 193 països, gairebé tots els estats del món, formen part d'aquesta organització.

Objectius:

• Defensar els drets humans. L'ONU ha aprovat documents molt importants, com la Declaració dels Drets Humans, la Declaració dels Drets dels Infants i la Declaració dels Drets de la Dona.

• Mantenir la pau. Emet resolucions de compliment obligat per als països involucrats en un conflicte. Si un país no les respecta, l'ONU pot sancionar-lo, fins i tot a través d'una intervenció militar. L'ONU també organitza missions de pau en països en conflicte.

• Treballar en la cooperació internacional. Els organismes especialitzats formulen recomanacions sobre matèries concretes.

Organs:

• Secretari general. Actua com a portaveu de la comunitat internacional. El nomena l'Assemblea General.

• Assemblea General. És el principal òrgan deliberatiu. Està compost per representants de tots els estats membres.

Consell de Seguretat. Té la missió de mantenir la pau i la seguretat. Està format per 15 membres, 5 permanents els quals tenen dret de veto i 10 no permanents renovats cada dos anys. Les seves decisions s'han de complir obligatòriament.