Funcionament del sistema cardiorrespiratori

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,71 KB

Cardiorrespiratori:

Metabolisme: Realitzem funcions diàries gràcies a l'activitat de les cèl·lules que tenim. Necessitem energia que prové de l'oxigen (aparell respiratori) i nutrients (digestiu). El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen a les cèl·lules i proporciona l'energia que el cos necessita per funcionar. Ens dóna energia per caminar, pensar, respirar. Matèria per formar teixits i funcions bàsiques.

Funció circulatoria:

Es encarrega de transportar oxigen i nutrients pel cos, així com de recollir els residus que produïm. El cor és l'encarregat d'impulsar la sang amb la força necessària perquè circuli per tots els vasos sanguinis.

Dues aurícules:

Reben sang de les venes i estan comunicades amb els ventricles a través de les vàlvules tricúspide i mitral.

Dos ventrícules:

Reben sang de les aurícules i l'envien cap a les artèries a través de la vàlvula sigmoidea aòrtica.

Paret del cor:

Està formada per l'endocardi, el miocardi i el pericardi.

Vasos sanguinis:

Les artèries transporten la sang del cor als òrgans, amb una paret més gruixuda en les artèries més grans com la pulmonar i l'aòrtica. Les venes porten la sang de tornada al cor des dels òrgans i teixits. Els capil·lars són molt prims i permeten l'intercanvi de gasos als òrgans a nivell del sistema circulatori.

Sang:

És un teixit líquid que circula pel cos, format per un 55% de plasma i un 45% de diferents tipus de cèl·lules. Els glòbuls vermells són els encarregats de sintetitzar la hemoglobina i transportar l'oxigen a través de la sang. Els glòbuls blancs intervenen en la defensa del cos contra agents infecciosos i en la frenada del creixement de cèl·lules tumorals. Les plaquetes són fragments de cèl·lules que intervenen en el procés de coagulació.

Paràmetres de valoració de la condició física:

Pols arterial: Batec intermitent de les artèries provocat pel bombeig del cor. Ens dóna informació sobre l'aptitud física per a la pràctica d'activitat física. Regula la intensitat de l'entrenament i controla l'exigència de l'esforç, així com estableix pautes de recuperació després de l'exercici.

Intensitat de l'activitat física:

Repos (60-80), molt baixa (90-120), baixa (130-150), mitjana (160-170), alta (180-190), molt alta (200-220).

Condició física:

És la capacitat de la persona per poder realitzar activitats físiques. La pràctica d'activitat física de forma regular provoca una millora de l'estat general, físic, mental i la sensació de benestar general.

Millores:

Resistència cardiorrespiratòria, resistència i força muscular, composició corporal, flexibilitat, millora de l'autoestima i sensació de felicitat.

Rendiment:

Composició corporal: Percentatge de massa grassa i massa magra que conté el cos. La massa grassa es pot utilitzar per avaluar la composició corporal, sent òptims un 15% per als homes i un 22% per a les dones.

Càlcul de l'IMC:

Pes dividit per l'estatura al quadrat.

Salut:

Concepte dinàmic ja que la salut és variable al llarg de la vida, podent passar del funcionament òptim a situacions properes a la mort. Factors com l'ambient (qualitat de l'aire, nivell de soroll), biologia (edat, sexe, herència genètica), estil de vida (activitat física, alimentació, consum de substàncies) i el sistema d'atenció sanitària (accés als serveis de salut, qualitat de l'atenció, investigació mèdica) influeixen en la salut.

Estils de vida saludables:

Són un conjunt de comportaments, hàbits i pautes que defineixen la forma de viure d'una persona. Inclouen una alimentació correcta, la pràctica regular d'activitat física i pautes de descans i recuperació.

Estils de vida no saludables:

Inclouen el consum de substàncies nocives com el tabac i l'alcohol, una alimentació desequilibrada, la manca d'exercici físic, i la mantenció de conductes imprudents i temeràries.

Activitat física:

És qualsevol moviment corporal que produeix una despesa energètica superior a la situació de repòs. Si és una activitat planificada amb la finalitat de millorar la condició física, aporta beneficis fisiològics, psicològics i socials.

Volum sistòlic:

Quantitat de sang impulsada pel cor en cada contracció ventricular.

Despesa cardíaca:

Volum de sang que mobilitza el cor en un minut.

Tensió arterial:

Pressió exercida per la circulació de la sang a les parets dels vasos sanguinis.

Fases respiratòries:

Inspiració: Ampliació de la paret toràcica per omplir els pulmons. Participen el diafragma i la musculatura. Espiració: Expulsió de l'aire i retracció dels pulmons.

Circuit:

L'aire entra als alvèols pulmonars amb més oxigen i passa a la sang. Aquesta és recollida pels glòbuls vermells que la porten al cor i la distribueixen per tot el cos.

Volums respiratoris:

Corrent: 500ml en respiració tranquil·la. Inspiratori: 3000ml en una inspiració profunda. Espiratori: 1100ml en una espiració forçada. Residual: 1200ml que no es pot espirar.

Capacitat pulmonar total:

Capacitat vital + volum residual. Depèn del tipus de respiració i de la pràctica esportiva. Exercici aeròbic: mitjana intensitat, respiració relaxada. Exercici anaeròbic: alta intensitat, durada curta. Exercicis multiarticulars pesats: gran intensitat amb participació de moltes articulacions.

FC objectiu = FC màxima x % intensitat. Cardíaca de reserva:

FC reserva = FC màxima - FC de repòs / FC objectiu = (FC màxima - FC de repòs) x % intensitat + FC de repòs. Volum d'oxigen consumit per les cèl·lules de l'organisme. Volum d'oxigen màxim: màxima quantitat d'oxigen que el cos pot captar, transportar i metabolitzar.

Adaptació cardiorrespiratòria:

Adaptacions agudes: augment de la freqüència respiratòria i del volum respiratori. Necessitem més oxigen. Augment de la despesa cardíaca: el cor bombeja més ràpid i més sang per regenerar la sang oxigenada més ràpidament. Augment de la tensió arterial sistòlica: més pressió sanguínia i una circulació més ràpida. Redistribució de la sang als teixits i músculs. Adaptacions cròniques: millora funcional ventilatòria, amb músculs respiratoris més eficaços i freqüència respiratòria més eficaç. En exercicis d'alta intensitat, una persona entrenada tindrà més facilitat per augmentar la freqüència respiratòria.

Entradas relacionadas: