Funcionalisme Estructural: Teories de Parsons i Merton

Funcionalisme Estructural

Aquesta teoria aplica les lleis de la biologia a l'estudi de la societat, concebent-la com un organisme viu. Els seus principis bàsics són:

• La societat és un sistema format per subsistemes interrelacionats.
• Les funcions d'una pràctica social o institució contribueixen al manteniment global del sistema, un fet clau per a la seva anàlisi.

El funcionalisme de Parsons i Merton

Aquests autors intenten superar les crítiques rebudes pel funcionalisme clàssic.

Talcott Parsons

Parsons supera la concepció biològica de la societat. Deixa de concebre-la com un organisme i estableix que està formada per processos de comunicació i control. La relació entre estructura i funció, per tant, no és tan directa.

Robert K. Merton

El funcionalisme de Merton també és més obert. Beu del de Parsons i s'allunya de la concepció més biològica i positivista de la societat, sense oblidar-la del tot. Segons Giddens (2009), s'acosta a la teoria del conflicte i, per tant, trenca en certa manera amb la perspectiva conservadora que considera que les estructures i les seves funcions són immutables i estan en equilibri.

Conceptes clau de Merton

Efecte Mateu

"Es dona més a qui té més i menys a qui té menys".

Segons l'Enciclopèdia Catalana, és el fenomen social pel qual aquells qui més tenen (béns, riquesa o fama) veuen incrementades les seves possessions, mentre que aquells que menys tenen les veuen progressivament limitades i reduïdes. Això s'extrapola al camp de l'educació: un major capital cultural (aprenentatge previ en un entorn social i polític propici) afavoreix els bons resultats.

A espatlles de gegants

Aquest concepte sosté que, per continuar treballant i investigant en la sociologia i en qualsevol ciència, és necessari conèixer amb rigor les teories principals dels autors i autores més importants en la matèria: els gegants contemporanis de cada ciència. Segons Merton, les afirmacions científiques han d'estar basades en aquestes obres fonamentals.

Teories de rang mig

Merton (1984) busca integrar la teoria i la pràctica. Així, les teories de rang mig (o intermèdies) inclouen tant abstraccions com elements empírics.

Funcions manifestes i latents

Aquests conceptes són molt utilitzats en una gran varietat de corrents sociològiques i en altres ciències socials. Les funcions manifestes són les conseqüències observables i conscients de l'acció o d'una institució social, mentre que les funcions latents són aquelles conseqüències que romanen implícites i no són reconegudes pels participants.

Exemple: En observar una dansa de la pluja d'una tribu, la funció manifesta és atreure la pluja. No obstant això, encara que la cerimònia sovint no funcioni, la tribu continua dansant. La funció latent, en aquest cas, és construir i mantenir la solidaritat del grup.

Efectes funcionals i disfuncionals

Merton trenca amb la idea funcionalista que totes les institucions socials tenen una funció positiva i contribueixen a l'estabilitat del sistema. En canvi, estableix que les institucions socials poden tenir efectes funcionals i disfuncionals. Els efectes funcionals són positius per al sistema i contribueixen a la seva estabilitat, mentre que els disfuncionals són negatius i el desestabilitzen.

Exemple: La religió.

• Efecte funcional: Cohesió social.
• Efecte disfuncional: Guerres per fanatisme religiós.

Qüestionament de l'equivalència entre estructura i funció

Merton critica que el funcionalisme tradicional no prevegi que la funció d'una estructura pugui ser exercida o intensificada per una altra. Per això, desenvolupa el concepte d'equivalent funcional, que explica com una mateixa funció pot ser coberta per diferents elements culturals.

Exemple: L'església pot servir com a eina de cohesió social, però el centre cívic també.

Profecia autocomplerta

Una profecia autocomplerta és una definició inicialment falsa d'una situació que evoca un nou comportament, el qual fa que la concepció originalment falsa esdevingui veritable. Aquesta validesa enganyosa perpetua l'error.

Exemple: El professorat té unes expectatives negatives sobre certs alumnes, i això provoca que aquests alumnes obtinguin mals resultats.

Estructuralisme i Estratificació Social

Per abordar l'estructuralisme, és necessari analitzar primer les aportacions d'autors influents com Marx i Weber. Així mateix, s'examinaran els conceptes d'estratificació, estructura social i classes socials segons Berger i Giddens, a més de la desigualtat social i la interseccionalitat.