La Funció de Relació Humana: Visió, Oïda, Olfacte, Gust i Tacte

La Funció de Relació Humana

Estímul: Són aquells canvis del medi ambient, tant externs com interns (temperatura, llum, substàncies químiques, etc.), que el nostre organisme pot detectar i reaccionar davant d'ells.

Percepció: Detecció dels estímuls mitjançant cèl·lules anomenades receptors. S'encarreguen els òrgans dels sentits.

Integració: Processament i anàlisi de la informació rebuda i elaboració d'una resposta. És portada a terme pel cervell.

Resposta: Reacció de l'organisme a la informació rebuda. Intervé l'aparell locomotor, glàndules i altres òrgans.

Els Receptors

Són cèl·lules especialitzades a transformar estímuls específics del medi extern o intern en impulsos nerviosos.

Característiques:

• Límit mínim d'intensitat
• Límit màxim
• Específics
• Adaptació

Tipus de Receptors

Mecanoreceptors: Són receptors sensibles a les deformacions mecàniques, pressions i ones sonores. A la pell, tendons i orelles.

Termoreceptors: Capten les variacions de temperatura. A la pell.

Fotoreceptors: Capten estímuls lluminosos. Als ulls.

Quimioreceptors: Capten les substàncies químiques al voltant. Al gust i l'olfacte.

Hàbits Saludables

• Revisar els ulls per un oftalmòleg.
• Interrompre l'activitat visual prolongada i fixar la vista en altres llocs.
• Mantenir la pantalla de l'ordinador a 65 cm i la de la televisió a 2 metres.
• Utilitzar fonts de llum amb poca intensitat.
• Utilitzar ulleres de protecció.

Malalties (Visió)

Miopia: La imatge es produeix davant la retina i es produeix una diferència.

Hipermetropia: La imatge darrere de la retina, diferència de la visió de prop.

Astigmatisme: S'hi produeixen unes imatges deformades tant de prop com de lluny.

Presbícia: Pèrdua d'enfocament del cristal·lí. Pèrdua de visió pròxima.

Conjuntivitis: Inflamació de la conjuntiva per causes irritatives o infeccioses.

Cataractes: Opacitat del cristal·lí.

Els Sentits: La Vista

L'Ull

Globus ocular: Format per:

Escleròtica: Capa més externa. Opaca excepte en la còrnia, que és transparent. És una càpsula protectora resistent i flexible.

Coroide: Color púrpura per gran quantitat de vasos sanguinis i pigments. La seva funció és alimentar la retina i servir de cambra fosca.

Retina: Està formada per cèl·lules nervioses (fotoreceptors) amb unes prolongacions que ixen de la retina pel punt cec (lloc on no es capta la llum) i formen el nervi òptic. En la retina es troben cèl·lules fotoreceptores encarregades de la sensibilitat.

• Bastons: Molt sensibles a la llum que permeten la visió en blanc i negre. Visió en la foscor.
• Cons: Permeten una visió de gran agudesa, nitidesa, i en color. Es troben a la fòvea, la zona de major precisió de la retina.

Cristal·lí: S'encarrega d'enfocar la visió.

Humor aquós: Primera capa entre el cristal·lí i la còrnia. És líquid.

Humor vitri: Òrgan muscular que controla el pas de la llum a l'interior de l'ull.

Pupil·la: Orifici per on entra la llum al centre de l'iris.

La Visió

La llum procedent de l'objecte que estem mirant travessa la còrnia i passa per la pupil·la fins a arribar al cristal·lí. Aquest s'acomoda i es deforma, així es forma la imatge en la retina de forma nítida. A la retina es forma una imatge de l'objecte més xicoteta i invertida.

Els cons i bastons de la retina estimulats per la llum envien impulsos nerviosos al cervell. Quan arriben a l'àrea visual de l'escorça cerebral generen la imatge d'allò percebut per l'ull. El cervell la interpreta.

La visió amb els dos ulls s'anomena binocular. El cervell combina la visió amb dos ulls per donar lloc a la visió estereoscòpica.

Altres Sentits: Oïda, Olfacte i Gust

Oïda

Estructura de l'orella:

Les orelles són els òrgans de l'audició. En l'orella resideix també el sentit de l'equilibri.

Parts de l'orella humana:

Orella externa: Format per l'orella (pavelló auditiu) i el conducte auditiu, que condueixen les ones sonores cap al timpà, que separa l'orella externa de la mitjana i vibra quan arriben les ones sonores.

Orella mitjana: Comunica amb la faringe a través de la trompa d'Eustaqui, està situat en l'os temporal. Conté una cadena d'ossets (martell, enclusa i estrep) que transmeten la vibració del timpà a l'orella interna a través de la finestra oval.

Orella interna: Interior amb líquids: endolimfa i perilimfa.

Formada per:

Conductes semicirculars: Conductes on es troben els receptors de l'equilibri.

Vestíbul: Part central en dues parts: utricle i sàcul. Conté els receptors de l'equilibri.

Cargol: Es troben les cèl·lules nervioses auditives que formen el nervi auditiu.

Funcions de l'Orella

Audició: Percepció d'ones sonores, que el nostre cervell interpreta com a sons.

Equilibri: Resideix en el conjunt format pel vestíbul i els conductes semicirculars. S'encarrega del manteniment de l'equilibri del cos mitjançant el moviment dels líquids al seu interior.

Hàbits Saludables de l'Oïda

• Revisar les orelles per un otorinolaringòleg.
• Evitar intensitats sonores elevades. Si per qualsevol raó ens veiem obligats a rebre un soroll fort, hem d'obrir la boca.
• Assecar bé els conductes auditius externs després de banyar-nos. No bussejar sense protecció.

L'Olfacte

És el sentit que permet la detecció de substàncies químiques gasoses presents en l'aire. Detectar i descobrir olors.

Els receptors olfactoris són cèl·lules especialitzades que es troben en la pituïtària groga (part superior de la cavitat nasal). Els senyals nerviosos són enviats al bulb olfactori, des d'on es dirigeixen als centres olfactoris del cervell.

Malalties

Otitis: Inflamació produïda per bacteris i fongs.

Vertigen: Pertorbació de l'equilibri.

Sordesa: Pèrdua de l'audició. Es pot deure a causes traumàtiques o degeneració del nervi auditiu.

El Gust

És el que s'encarrega de detectar les substàncies químiques presents en els aliments.

Els quimioreceptors gustatius de les papil·les de la llengua produeixen impulsos nerviosos que detecten alguna substància.

Hi existeixen 4 sabors: dolç, salat, amarg i àcid. La combinació d'aquests ens permet percebre'n molts de variats.

El sabor dels aliments no és només una sensació gustativa, sinó que va acompanyada de l'aroma, la temperatura i la consistència.

El Tacte: Un Sentit Múltiple

El sentit del tacte no és un sol sentit, sinó que inclou un conjunt de receptors diferents. Són els següents:

Mecanoreceptors

• Corpuscle de Vater-Pacini: Grans i ovoides. Capten la pressió.
• Corpuscle de Meissner: Ovoides però més xicotets que els anteriors. Noten el tacte.

Termoreceptors

• Corpuscle de Ruffini: Fibres nervioses ramificades i detecten les altes temperatures.
• Corpuscle de Krause: Són arrodonits i detecten sensacions de fred.

Receptors del Dolor

• Dendrites: Són terminacions nervioses nues que capten estímuls que produeixen dolor.