Funció de les membranes i orgànuls cel·lulars

Funció de les membranes

1-Delimiten els diferents ambients permeten l’existència de les cèl·lules, orgànuls...

2-Controlen el pas de les substàncies quines poden entrar i quines no, per això se li diu permeabilitat selectiva.

Quan el transport no gasta energia és el transport passiu.

-Difusió simple: on les molècules petites (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) travessen la membrana pels forats que deixen els fosfolípids que formen seguit el moviment.

-Difusió facilitada: on les molècules per la seva mida (glúcids, aminoàcids...) no poden per difusió simple i travessen les membranes per les proteïnes transmembranosas.

Quan el transport gasta energia, és el transport actiu.

-Fagocitosi: hi ha unes vesícules que envolten aquella substància per poder entrar a la cèl·lula, són sobretot partícules grans.

El citosol o hialoplasma.

Citosol és el líquid que ocupa l’interior de la cèl·lula entre la membrana i el nucli.

Està fet per aigua on hi ha molècules dissoltes: proteïnes, enzims, glúcids, lípids....

Citoesquelet són uns filaments que s’encarreguen de moure els orgànuls pel citoplasma.

Està constituït per microtúbuls i microfilaments.

Orgànuls membranosos. Sistema endomembranos.

-Reticle endoplasmàtic rugós: conté ribosomes adherits a la membrana, on es produeix la síntesi de proteïnes

-Reticle endoplasmàtic llis: fa funcions relacionades amb la síntesi dels lípids.

-Aparell de Golgi: es desfà formant vesícules, completa la síntesi del reticle endoplasmàtic i les envia a altres parts de la cèl·lula o a l'exterior. I també forma lisosomes.

-Lisosomes: s’encarreguen de la digestió dels nutrients dins les cèl·lules.

-Vacúols: vesícules que emmagatzemen substàncies de reserva i productes d’excreció.

Orgànuls membranosos. Mitocondris i cloroplasts.

-Mitocondris: on es produeix la respiració cel·lular on obté energia la cèl·lula per fer les seves funcions. I és on es forma l’ATP.

-Cloroplasts: on es produeix la fotosíntesi.

Orgànuls no membranosos.

Ribosomes:

Petits orgànuls formats per proteïnes i per ARN (àcid ribonucleic). Tenen dues subunitats, una de més gran que l'altra. N'hi ha a totes les cèl·lules, tant les eucariotes com les procariotes. En trobem lliures al citoplasma, o a l'interior dels mitocondris i cloroplasts i també sobre la membrana del reticle endoplasmàtic, que llavors és el reticle endoplasmàtic rugós.

Tenen com a funció sintetitzar proteïnes a partir de les instruccions provinents del DNA.

Citosquelet:

Xarxa de filaments. És el responsable dels moviments de la cèl·lula i del transport intracel·lular. Està format per tres tipus de filaments:

• Els microtúbuls formats per una proteïna anomenada tubulina.
• Els microfilaments molt flexibles. Formen una xarxa sota la membrana plasmàtica. Són imprescindibles pels moviments cel·lulars.
• Els filaments intermedis són molt resistents i donen resistència a la cèl·lula.

Centríol: Orgànul exclusiu de les cèl·lules animals. Està format per microtúbuls. Intervé en la reproducció de les cèl·lules animals i és responsable de la formació del citoesquelet.

LLIURAMENT 10.

1.Com s’expressa el DNA: un gen = un enzim

quan s'altera la seqüència de nucleòtids d'un gen hi ha un enzim que falla.

També se sap que els enzims controlen les substàncies i processos cel·lulars, i aquests determinen les característiques dels organismes.

Dogma central de la biologia molecular:

el DNA és capaç de formar una còpia d'ell mateix en un procés anomenat replicació, i de ser transcrit a RNA missatger i aquest traduït a proteïnes (enzims), element que realitza l'acció cel·lular.

Replicació (ADN) à transcripció (a ARN) à traducció (a proteïna)

2.Del DNA al DNA: la replicació.

Sabem que el DNA està format per una llarga cadena d'unes unitats anomenades nucleòtids.

Un nucleòtid està format per:

-desoxiribosa (un monosacàrid de 5C) sucres.

-un grup fosfat

-una base orgànica que conté nitrogen.

Els nucleòtids s'uneixen entre sí entre el monosacàrid d'un nucleòtid i el fosfat de l'adjacent produint una llarga cadena de nucleòtids. La base nitrogenada és l'única part variable del nucleòtid.

Els sucres i els fosfats formen la “columna vertebral” i es mantenen unides per ponts d'hidrogen entre els parells de bases. Les bases s’aparellen així:

A amb T (per 2 ponts d’H)

C amb G (per 3 ponts d’H)

A i G tenen 2 anells.

C i T tenen 1 anell.

3.Del DNA al DNA: la replicació. Com es?

Mecanisme semiconservador, vol dir que al separar-se les dues cadenes del DNA, serveixen de motlle cadascuna per una nova cadena.

On comença? On la forqueta.

La forqueta són proteïnes iniciadores que reconeixen els nucleòtids en aquest punt i ajuden a altres proteïnes a separar aquestes dues cadenes d’ADN formant la forqueta.

Fragments d’Okazaki:

En la cadena de l’esquerra els trossos curts es sintetitzen en sentit 5’à3’, i es van unint fins formar una cadena. (dins de la cadena retardada) aquests primers trossos són fragments de RNA que gràcies a la DNA polimerasa es van allargant amb DNA nou.

Cadena avançada: es sintetitza en el mateix sentit que avança la forqueta de replicació.

I es sintetitza de forma contínua per el ADN polimerasa.

Cadena retardada: es sintetitza en sentit contrari a l’avanç de la forqueta de replicació.

I es sintetitza de forma discontínua. En petits fragments (direcció 5’à3’) units posteriorment, havent d'esperar a que la forqueta avanci.

Les ADN polimerases que a més de fer la elongació del DNA té la funció correctora i reparadora. Sinó pot produir durant la còpia del ADN mutacions.

4.De l’ADN a l’ARN missatger: la transcripció.

L’ADN és el responsable de l’estructura i la funció de la cèl·lula dient-li quines proteïnes ha de fer. Per fer-ho necessita uns intermediaris (RNA missatger)

RNA:

-Format per una cadena de nucleòtids units entre si.

-Els nucleòtids contenen ribosa i no desoxiribosa.

-Hi ha Uraclil en comptes de Timina (DNA mai té uracil)

Ara bé,

L’RNAm (còpia del DNA amb un altre tipus d’àcid nucleic) sortirà del nucli i durà el citoplasma on serà utilitzada per produir proteïnes.

El pas de DNA a RNA s’anomena transcripció i té lloc al nucli.

La doble hèlix de DNA es desenrotlla i la seqüència d’una de les cadenes serveix per produir una molècula de DNA missatge (RNAm). Aquest RNAm es forma a partir de ribonucleòtids lliures que s’alineen al llarg de la cadena d’ADN.

Els nucleòtids que formaran l’RNAm seran complementaris a una cadena del DNA.

(ADN) A à U (RNAm)

(ADN) T à A (RNAm)

Exemple:

Cadena de DNA: ATGGATTCCGAT

Cadena de RNAm: UACCUAAGGCUA

5.De RNAm a proteïna. La traducció.

El RNAm abandona nucli à entra al citoplasma à als ribosomes (orgànuls formats per ARNr i proteïnes).

L’ARNm donarà lloc a una proteïna en un procés anomenat traducció.

Entra en acció l’ARNt, (té la funció de transportar els aminoàcids que han de formar la proteïna)

Les molècules de ARNt tenen una estructura que conté un triplet de bases anomenat anticodó.

L’ARNm conté una seqüència de nucleòtids,

Cada tres nucleòtids formen un codó.

Una molècula d’ARNt amb el seu anticodó s’enllaça a l’ARNm.

Els codons i anticodons són complementaris, és a dir, que cada codó s’hi anirà afegint un anticodó complementari.

Aquest ARNt transporta un aminoàcid, que s’enllaça amb els altres aminoàcids que s’han anat col·locant abans que ell.

El ribosoma es desplaça fins que s’han utilitzat tots els codons i s’ha format la cadena completa d’aminoàcids a través d’enllaços peptídics.

L’encarregat de transportar aquest aminoàcid és l’ARNt, El RNAt s’hi uneix temporalment al codó del RNAm i va col·locant el seu aminoàcid a la cadena que s’està construint.