Frontera de Possibilitats de Producció i Elasticitat de la Demanda

Frontera de possibilitats de producció (FPP): Fixada la tecnologia i fixada la quantitat de tots els factors de producció, la frontera de possibilitats de producció ens diu quina és aquella combinació "òptima" (combinació dels dos béns de la FPP on no es malbaraten els recursos productius usats) dels dos béns que es pot produir. Són totes les combinacions eficients que es poden produir a partir dels dos béns.

Desplaçaments de la FPP

Esdeveniments que afecten la quantitat de factors de producció i/o la tecnologia productiva generen desplaçaments de la FPP. Exemple: el creixement econòmic desplaça la FPP cap a fora.

Cost d'oportunitat d'un bé X (en termes de bé Y)

Quantitat de bé Y a la qual hem de renunciar per obtenir la quantitat addicional de bé X en anar de l'observació A a la B (depèn del punt de la FPP on el volem calcular).

Rendiments Decreixents

Tots els factors excepte un són constants. Parlem de rendiments decreixents si, a mesura que augmenta el factor de producció, el rendiment addicional disminueix.

Avantatge Absolut (AA)

Un país (o productor) té avantatge absolut en la producció d'un bé si necessita una quantitat menor de recursos per produir la mateixa quantitat d'aquest bé (és a dir, si el cost absolut és menor), o equivalentment, si, usant la mateixa quantitat de recursos, produeix més quantitat del bé.

Avantatge Comparatiu (AC)

Un país (o productor) té avantatge comparatiu en la producció d'un bé si té els costos d'oportunitat més baixos per unitat d'aquest bé.

Llei de l'Avantatge Comparatiu

Si cada país s'especialitza en la producció del bé on té avantatge comparatiu i els països intercanvien productes, aleshores el benestar dels dos països augmenta.

Demanda Agregada

Demanda agregada (o demanda del mercat) d'un bé és la quantitat demandada d'aquest bé per part de tots els N individus consumidors que participen en el mercat del bé. Denotem la demanda agregada com = (P, Ps, Pc, R, Exp, PR), i s'obté sumant les demandes de tots els individus del mercat.

La demanda d'un individu i gràficament la seva corba de demanda la denotem com = (P), ceteris paribus (i.e. fixats els valors dels altres factors).

=

La demanda agregada (o demanda del mercat) expressa la relació entre P i q, ceteris paribus. Es denota:

Oferta Agregada

Oferta agregada (o oferta del mercat) d'un bé és la quantitat oferta d'aquest bé per part de tots els M productors que participen en el mercat del bé. Denotem l'oferta agregada com = (P, Pf, Tec, Leg, Exp)

L'oferta agregada o oferta del mercat expressa aquesta relació entre P i q, fixats els valors de tots els altres determinants. Es denota com:

Llei de l'Oferta

La quantitat oferta augmenta a mesura que el preu augmenta (ceteris paribus).

Llei de la Demanda

La quantitat demandada disminueix a mesura que el preu augmenta (ceteris paribus).

Bé Normal:

És aquell tal que variacions en la renda de l'individu generen variacions en el mateix sentit de la demanda individual (si augmenta la renda, augmenta la demanda; si disminueix la renda, disminueix la demanda).

Béns normals: Ri↑ q↑ (relació positiva entre renda i quantitat).

Bé Inferior:

És aquell tal que variacions en la renda de l'individu generen variacions en la demanda individual que van en sentit oposat (si augmenta la renda, disminueix la demanda; i si disminueix la renda, augmenta la demanda).

Béns inferiors: Ri↑ q↓ (relació negativa entre renda i quantitat).

Ri↓ q↑

Béns amb pitjors característiques nutricionals que altres.

Elasticitat-preu de la Demanda

Mesura el grau en què la quantitat demandada respon a una variació del propi preu, i.e. mesura la sensibilitat de la demanda a variacions del propi preu (ceteris paribus).

L'elasticitat-preu de la demanda entre dos punts es calcula com:

= x; si el preu varia un 1%, la demanda varia en x %

0; segons la Llei de la demanda.

Tipus d'Elasticitat

Elàstica: en valor absolut és major que 1.

Inelàstica: menor que 1 en valor absolut.

Elasticitat unitària: si en valor absolut és 1.

Una demanda és més elàstica que una altra si l'elasticitat preu és major en valor absolut. És a dir, és més sensible.

Una demanda és més inelàstica que una altra si l'elasticitat preu és menor en valor absolut. És a dir, és menys sensible.

Demanda perfectament inelàstica (a curt termini) → valor absolut és 0 (electricitat, aigua, medicaments).

Demanda perfectament elàstica → valor absolut és infinit.

Elasticitat-preu de la demanda - punt mig:

En general, l'elasticitat de A a B i la de B a A no coincideixen si està calculada respecte al punt inicial o el punt final, però SÍ coincideixen usant l'elasticitat respecte al punt mig.

Relació entre Elasticitat-preu de la Demanda i Despesa

Variació del cost o despesa del consumidor: g = 𝑝 · (p) (ceteris paribus).

1) II = 0 si (o equivalentment si │ │ = 1).

Elasticitat-preu Creuada de la Demanda

Elasticitat-preu creuada de la demanda d'un bé respecte el preu d'un altre bé j. Mesura la sensibilitat de la demanda de bé respecte el preu del bé j. És la variació percentual de la demanda del bé dividida per la variació percentual del preu de l'altre bé j. Es calcula: Interpretació i signe > 0 bé substitut, sinó complement.

Elasticitat-renda de la Demanda

Funció de Demanda

Elasticitat de la demanda d'un bé respecte la renda d'un consumidor.

Mesura la sensibilitat de la demanda del bé respecte la renda com la variació percentual de la demanda del bé dividida per la variació percentual de la renda. Es calcula:

Elasticitat-preu en un Punt d'una Corba de Demanda Lineal

“Pendent constant però elasticitat varia en cada punt.”

Busquem punts de tall en eixos (A i C) i el punt mig (B):

Elasticitat (-preu) de l'Oferta

Reacció de l'oferta dels productors a una variació del preu del bé.

Segons la Llei de l'oferta.