Frontal Santa Maria d'Avià i Pantocràtor de Taüll

Frontal de Santa Maria d'Avià

Fitxa tècnica: Aquesta obra és el frontal d'altar de Santa Maria d'Avià. És del segle XIII i és d'autor desconegut. El material de suport és la fusta i la tècnica pictòrica és el tremp. L'obra es troba al MNAC i el seu estil és romànic amb marcada transició al gòtic.

Context històric

El segle XIII correspon a l'inici de la Baixa Edat Mitjana, que es perllonga fins al segle XV. El model social dominant continuava sent el feudalisme i hi havia un renaixement de les ciutats. Es construïren palaus, ajuntaments, universitats i convents, que es convertiren en els grans edificis de les noves ciutats. A la Corona d'Aragó, el segle XIII fou un període d'expansió que es correspon amb el regnat de Jaume I, amb l'ampliació del territori a través de la conquesta de València als musulmans. Al llarg de l'Edat Mitjana es van desenvolupar diferents models de frontals d'altar. El model més estès és com el de Santa Maria: en un suport de fusta s'hi pintaven escenes de temàtica religiosa que giraven entorn d'un tema central. Altres tipologies consistien a treballar la fusta per obtenir imatges en relleu que després es policromaven i, ja més pròpers a la Baixa Edat Mitjana, es troben frontals en els quals es combina la fusta, la pintura i relleus de metall (per exemple, plata).

Característiques estilístiques

El frontal d'altar de Santa Maria està dedicat a la Verge i la seva funció és religiosa: es col·locava com a decoració de l'altar. La tècnica pictòrica és el tremp, que consistia a barrejar rovell d'ou amb el pigment i aigua. La pintura s'assecava per evaporació.

Té una superfície rectangular amb un element central on es troba la Mare de Déu amb el Nen, i hi ha quatre registres —dos a cada costat— distribuïts de manera regular i uniforme, la qual cosa dota la composició d'harmonia i equilibri. Aquesta harmonia s'accentua amb l'ús que l'autor fa del color. La gamma cromàtica dominant és d'influència bizantina, com en el Pantocràtor de Taüll, destacant els colors vermell, blau i una àmplia gamma d'ocres i grocs per compensar volums.

Presenta elements de transició cap al gòtic, però, com a elements propis de l'estil romànic, destacaríem:

• La representació de les figures no respon a un model natural, sinó simbòlic, poc realista.
• La composició de les figures s'ordena segons criteris jeràrquics.
• El dibuix domina sobre el color.
• La Mare de Déu encara mostra certa rigidesa i un concepte de tron de saviesa.
• El fons indica atemporalitat.
• Subordinació de la pintura i l'escultura a l'arquitectura.

Elements de transició cap al gòtic: voluntat de representar el moviment d'algunes figures i comunicació entre les figures representades, ja que Jesús trencaria la rigidesa pròpia del romànic amb la seva postura i la Verge l'aguanta amb les dues mans. L'acurat detallisme de les robes dona volumetria.

Iconografia

La representació escultòrica i pictòrica de la Mare de Déu amb el Nen és un dels temes més reproduïts al llarg del temps dins de la iconografia cristiana. Les quatre escenes que complementen el frontal d'altar estan relacionades amb el Nou Testament:

1. 1r registre: Anunciació i visita a Santa Isabel.
2. 2n registre: Naixement.
3. 3r registre: Epifania.
4. 4t registre: Presentació al temple.

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Fitxa tècnica: Les pintures murals de Sant Climent de Taüll són un dels millors exemples de pintura romànica d'influència bizantina existents a Catalunya. Les pintures, d'autor desconegut, segueixen les directrius de l'estil romànic i foren pintades seguint la tècnica del fresc en el primer quart del segle XII. Actualment es troben al MNAC.

Context històric

L'Alta Edat Mitjana és la primera etapa de l'època medieval i es caracteritza pel domini del món rural i per l'extensió del feudalisme. Castells, monestirs i petites esglésies rurals són els edificis més representatius d'aquest període. En el primer quart del segle XII, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, era a punt de convertir-se en cap de la Corona d'Aragó. El model feudal regia una societat dividida en estaments. Aquesta societat fortament jerarquitzada la podem comprovar en la composició figurativa del Pantocràtor de Taüll. El sistema constructiu del romànic proporcionava grans trams de paret lliures que eren utilitzats per representar escenes religioses. Les imatges reproduïdes eren escenes bíbliques. Els criteris estètics del romànic preferien l'horror vacui a deixar espais lliures, és a dir, aprofitaven tots els espais possibles per transmetre l'ensenyament de Crist.

Característiques estilístiques

Aquesta pintura mural està situada a l'absis central de l'església. La seva funció és didàctica i decorativa. El Pantocràtor de Taüll està pintat segons la tècnica del fresc, que consistia en estendre els colors sobre una capa fresca de calç perquè, en assecar-se la calç, els colors quedessin millor fixats. La pintura s'adapta a l'espai arquitectònic i el pintor ha dividit la superfície de l'absis en tres parts:

• La part principal és la superior, on domina la figura de Crist en Majestat (Pantocràtor) envoltat per la mandorla.
• Un segon espai acompanya l'anterior i és ocupat per la figura de la Verge i diferents sants.
• Un tercer espai, malmès per les humitats provinents del sòl, el formen els cortinatges.

El Pantocràtor de Taüll és una pintura mural d'influència bizantina. La policromia és molt vistosa; destaquen els colors blau, vermell i ocres. La túnica de Crist té les vores decorades com pedreria i està molt detallada. Com és propi de l'estil romànic, la línia domina sobre el color; hi ha degradacions cromàtiques que accentuen els detalls i les formes i donen volum al vestuari. Les imatges no són representades de manera realista perquè el seu objectiu és simbolitzar una idea que, en el cas del Pantocràtor de Taüll, és la del Déu justicier. La importància de la figura central, el Pantocràtor, està subratllada per la mandorla que l'envolta. El contrast entre la grandària de Crist i les figures del seu entorn mostra el sentit jeràrquic de la composició. Hi ha una simetria compositiva.

Iconografia

La iconografia pictòrica de Taüll està totalment relacionada amb la doctrina cristiana recollida al Nou Testament. Les lletres alfa i omega situades dins la mandorla senyalen Crist com el principi i el final de tot. Els dits aixecats de la mà esquerra de Crist simbolitzen la justícia i el llibre que sosté a l'altra mà porta la inscripció: "Jo sóc la llum del món". La grandària de Crist, la seva situació al centre i a la part alta de l'absis simbolitzen la superioritat jeràrquica del Salvador, i la seva mirada directa ens recorda que Déu tot ho veu. Fora de la mandorla i rodejant la figura de Crist es troba el Tetramorf, és a dir, els quatre evangelistes representats segons els seus símbols: el lleó (Sant Marc), l'àliga (Sant Joan), l'àngel (Sant Mateu) i el brau (Sant Lluc).