El Front Popular i la Crisi de la República (1936): Camí a la Guerra Civil
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,99 KB
El Front Popular i la Crisi de la República (1936)
La fi del Bienni Conservador
La dura repressió del govern conservador a Astúries i Catalunya contra obrers, sindicalistes i partits d'esquerra va generar un fort sentiment de malestar en l'opinió pública. Hi va haver mobilitzacions importants contra la pena de mort i per l'amnistia. La repressió i la manca de solucions als problemes socials, però també la defensa dels interessos dels grups dominants, van provocar el descrèdit del govern. L'esquerra es va preparar per aprofitar la situació, preparant una candidatura unitària.
Les eleccions del febrer de 1936
La crisi del govern de dretes i l'escàndol de l'Estraperlo van provocar la convocatòria d'eleccions el 16 de febrer de 1936, en un moment en què les forces polítiques estaven molt polaritzades i el debat polític era molt dens. La violència política s'havia instal·lat al carrer, enfrontant dreta i esquerra.
El Front Popular, seguint el model francès del Front Populaire, agrupava les forces d'esquerres:
- Izquierda Republicana
- Unión Republicana
- PSOE
- Partido Sindicalista
- POUM
- UGT
La CNT no hi va participar directament, però els seus militants van donar suport a les candidatures del Front Popular. El programa del FP preveia l'amnistia per als presos polítics, la continuació de la reforma agrària i la culminació del procés autonòmic. El FP es comprometia a recuperar l'obra reformista del primer govern republicà, encara que no obligava a participar en el govern.
La dreta es va presentar unida en el Bloc Nacional, format per la CEDA, monàrquics i tradicionalistes, que proposava una profunda reforma de la Constitució de 1931.
Amb una participació del 72%, el Front Popular va guanyar les eleccions, amb majories molt importants a les zones urbanes i industrials i les zones latifundistes d'Andalusia i Extremadura, obtenint 257 diputats. El Bloc Nacional va obtenir 139 diputats i els partits de centre 57.
En aquest cas, el sistema majoritari va afavorir molt el Front Popular.
El retorn de l'esquerra al poder
El govern, ja presidit per Manuel Azaña, que va comptar amb el suport de republicans i l'abstenció del PSOE (no va poder pactar amb un radicalitzat Largo Caballero), va decretar l'amnistia als presos polítics i el restabliment de la Generalitat de Catalunya. A més, va reactivar la reforma agrària: entre febrer i juliol de 1936, es van expropiar 500.000 Ha que van ser redistribuïdes entre milers de famílies camperoles. Això va provocar un fort malestar entre les classes privilegiades. El temor als complots de la dreta va fer que el govern es mostrés prudent en l'aplicació de les mesures reformistes, fet que va crear un ambient de crispació social.
A Catalunya, la llei d'amnistia va permetre a Lluís Companys i als membres del govern de la Generalitat sortir del Penal de Cadis. La seva arribada a Barcelona va ser multitudinària (29/2/1936) i Companys va ser ratificat, amb la presència dels diputats de la Lliga Catalana. La dreta catalana no era complotista com l'espanyola.
Els complots contra la República
L'extrema dreta, i en especial la Falange, va reaccionar violentament al triomf i les mesures del Front Popular. En conjunt, va ser una època de radicalització social i d'enfrontament entre els sectors més radicals de la dreta i l'esquerra, arribant a l'assassinat d'adversaris polítics. L'assassinat de Calvo Sotelo va precipitar el cop d'estat.
Al camp, la UGT i la CNT també es van radicalitzar, passant de les demandes de millors sous a l'ocupació de terres.
El maig de 1936, Alcalá Zamora substituïa Azaña com a president de la República i Casares Quiroga ocupava el càrrec de cap de govern, accelerant la reforma agrària i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia d'Euskadi.