El Front Popular i la Crisi de la Segona República

Context i Formació del Front Popular

La Segona República (1931-1936) va representar el primer intent d'instaurar un règim democràtic avançat a Espanya. Després de la Dictadura de Primo de Rivera, es va iniciar un procés reformista, però la situació internacional (el crac del 29 i l'ascens dels feixismes) i la tensió política van conduir al fracàs i a la Guerra Civil. Aquest context va influir decisivament en l'última etapa de govern: el Front Popular.

Davant les eleccions de febrer de 1936, l'esquerra es va unir en una coalició, des dels republicans fins als comunistes. La dreta, en canvi, es va presentar dividida. El triomf del Front Popular, amb el 48% dels vots, va significar el retorn dels protagonistes de la primera etapa republicana i la represa de les reformes. Es va decretar una amnistia, es van reposar els treballadors acomiadats per la Revolució d'Octubre de 1934, la Generalitat va recuperar l'autonomia i es van iniciar negociacions per als estatuts basc i gallec. Es va reactivar la Reforma Agrària i Emili Darder va tornar a la Batllia de Palma.

Tensió Política i Crisi Social

Amb l'esperança del canvi, l'esquerra va intensificar les seves demandes, amb mobilitzacions per a la pujada de salaris, reducció de jornada laboral i acceleració de l'expropiació de terres. Això va generar ocupacions de terres i reaccions anticlericals. No obstant això, no es pot afirmar que la República entrés en una espiral de radicalització. La CEDA es va apropar a posicions autoritàries, la premsa catòlica va incitar a la rebel·lió, els terratinents es van oposar a les mesures, i els industrials van tancar fàbriques i expatriar capitals. Alcalá-Zamora va ser substituït per Azaña com a president, i Casares Quiroga va formar govern.

Conspiració Militar i Cop d'Estat

En el context de crisi, es va iniciar la conspiració militar. Falange Española va fomentar l'enfrontament civil (J.A. Primo de Rivera: "dialèctica de los puños y las pistolas" i atemptat a la Casa del Poble de Palma). La degeneració de la convivència i el deteriorament de l'ordre públic van exaltar sectors d'esquerra. L'exèrcit, que conspirava des de la proclamació de la República, va organitzar un complot. Per aturar els rumors, el Front Popular va apartar alguns generals (Goded a Balears, Franco a Canàries). El general Mola va preparar un cop d'estat amb suport civil i militar. L'assassinat del tinent Castillo per feixistes i el de Calvo Sotelo per guàrdies d'assalt van precipitar el pronunciament militar al Marroc el 17 de juliol.

Conclusió

El Front Popular va intentar recuperar l'esperit reformista de la República, però el cop d'estat ho va frustrar. Malgrat la crisi, la guerra no era inevitable. A Europa, situacions similars no van derivar en conflictes armats. A Espanya, l'actitud colpista d'una part de l'exèrcit, amb el suport de grups conservadors intransigents, va portar a aquest desenllaç.