Front popular

Umberto Eco analitza la cultura popular i els mitjans de comunicació de masses, aportant arguments a favor i en contra des de dues posicions diferents, la primera, els apocalípticos, que veuen la cultura de masses com a un component negatiu que ha devaluat la cultura i que n’ha fet d’ella simple entreteniment, i després trobem als integrats, oberts a les noves tecnologies, que interpreten la cultura de masses com a algo positiu en la societat que ha permès que el públic general accedeixi a la cultura.

Per als apocalíptics, els mitjans de comunicació només tenen aspectes negatius, diuen que manipulen als seus públic de forma inconscient i que degrada la cultura i l’art.

En canvi, els integrats, estan convençuts de les coses bones que arriben a tenir les noves tecnologies i pensen que son una part fundamental del futur. Defensen que la cultura de masses permet l’accés a la cultura a categories socials abans excloses i satisfà les necessitats d’entreteniment.

Segons Eco, la indústria cultural no és un problema, però si que ho és el consumisme o la interpretació superficial i conformista dels continguts que provenen per exemple de la televisió. 

Umberto Eco considera que hi ha equivocacions en les dues postures i proposa un enfocament diferents a aquest conflicte ideològic. Per tant, té un posicionament neutra.

Informatius: informar de fets actuals (telenotícies, resums setmanals, debats informatius…)

Ficció: culebrones o telecomedia

Varietats - Magazine: concurs, actuacions, espectacles

Musicals: òperes, videoclips...

Esportius: retransmissions esportives

Divulgatius i documentals: art, ciències, cultura...

Educatius: temes relacionats amb la formació i l’educació

Religiosos: misses

Publicitat: anuncis

Altres Programes: taurins, loteries