Friedrich Wilhelm Murnau: Mestre del Cinema Expressionista

Friedrich Wilhelm Murnau (1888-1931)

Inicis i primers treballs

Friedrich Wilhelm Murnau, director de cinema alemany, va estudiar a Heidelberg, a la Selva Negra, un important centre cultural d'Alemanya. Es va formar en Art i Filosofia, cosa que no va agradar a la seva família, una rica família de la indústria tèxtil. L'any 1909, decideix dedicar-se al teatre i es canvia el cognom (el real era Plumpe) per evitar ser relacionat amb la seva família. Entra en contacte amb el cinema i, l'any 1919, comença a rodar petits films. Després de 8 pel·lícules, comença a adquirir cert prestigi.

Nosferatu i la polèmica

Nosferatu, el seu primer llargmetratge, és una obra mestra rodada en només 16 dies. La pel·lícula va estar envoltada de polèmica. La trama de La Sombra del Vampiro (sobre Nosferatu) explica que Murnau va contractar un vampir de debò per a la pel·lícula. La història és real: van rodar sense permís de la vídua de Bram Stoker (autor de Dràcula), qui els va denunciar per no haver pagat drets d'autor. Murnau va perdre el judici i, com a conseqüència, es van destruir totes les còpies de Nosferatu.

L'últim i la innovació

L'any 1924, roda L'últim, una pel·lícula molt arrelada al seu temps que explica la vida d'un perdedor. Murnau introdueix la càrrega subjectiva, mostrant el món des del punt de vista del protagonista. Va ser la primera pel·lícula muda sense subtítols, sense cap text en pantalla.

Faust i l'emigració als EUA

Faust va ser la seva última pel·lícula a Alemanya. Després, va emigrar als Estats Units, on va ser contractat per la Twentieth Century Fox. William Fox havia vist L'últim i havia quedat fascinat.

Sunrise i la maduresa cinematogràfica

L'any 1927, amb plena llibertat creativa, roda Sunrise (Amanecer), una cançó de dos humans, considerada una de les millors pel·lícules mudes. Està basada en una novel·la romàntica mediocre que va tenir molt d'èxit. Gran part del mèrit es deu al guionista Karl Mayer, qui va saber transformar personatges plans en figures al·legòriques. Els estereotips mostren profunds sentiments i complexitat, induïts per atmosferes obsessives i asfixiants.

Murnau volia eliminar les didascàlies, però l'estudi no li ho va permetre. En els clímax, elimina tot tipus de text, fent un ús dramàtic del silenci. El guió és aparentment simple: una jove vampiressa, de vacances en un petit poble, sedueix un pagès i li proposa que mati la seva dona per anar amb ella a la ciutat. L'home accepta, però a l'hora de la veritat no pot ofegar la seva esposa. Es reconcilien i passen un dia a la ciutat. Al capvespre, tornen, però una tempesta tomba la barca i només es salva l'home. Després de buscar-la, se li apareix l'amant i ell intenta estrangular-la.

El guió és propi del realisme romàntic, però Murnau el transforma en una pel·lícula madura. Es mou amb fluïdesa entre gèneres: thriller, drama, humor. Aquesta riquesa i la capacitat de transitar entre estils retraten la complexitat del ser humà. Cap efecte està fora de lloc, i inclús hi ha efectes que no veiem. Murnau canvia la perspectiva de les parets per crear una atmosfera asfixiant i claustrofòbica. Fa jocs atrevits amb sobreposicions, que no resulten forçades. La pel·lícula sembla fresca, però va estar meticulosament planificada amb storyboard.

Els travelling inicials són fantàstics. Hi ha 10 minuts molt dramàtics sense subtítols, que recorden a Napoleó de Gance, amb l'onada que trenca contra la càmera. Murnau utilitza la lluna plena com a símbol del triomf de la vampiressa. Juga amb la llum i les ombres, aprofitant la manca de so per potenciar la impotència dels personatges. Els fosos encadenats mostren la dolenta dormint, mentre l'home la busca desesperadament. La visió subjectiva i el minimalisme en els elements visuals (branques flotant, un tros de cordill) expliquen la història sense necessitat de text.

El final del cinema expressionista

Amb Sunrise, s'acaba el cinema expressionista.