Frida Kahlo: El Marxisme i la Salut en la seva Obra

Frida Kahlo: El Marxisme i la Salut

El Marxisme Donarà Salut als Malalts (1954)

Fitxa Tècnica

Pintura a l'oli sobre fibra dura realitzada per Frida Kahlo l'any 1954. Pertany al moviment del Surrealisme. Actualment, es troba al Museu Frida Kahlo a Mèxic D.F.

Context Històric

El final de la Segona Guerra Mundial va donar pas a la Guerra Freda, un món bipolar dirigit pels Estats Units i la URSS. Frida Kahlo es va mostrar més propera als valors defensats per la Unió Soviètica que no pas als dels Estats Units. Mentrestant, a Espanya es vivien els anys més durs del franquisme.

André Breton va escriure la presentació de la primera exposició de Frida Kahlo a Nova York i la considerava una surrealista espontània.

Nascuda a Coyoacán, de mare mexicana i pare emigrant hongarès, Frida Kahlo va tenir, als divuit anys, un accident que li va deixar unes seqüeles terribles, tant físiques com psíquiques. Va ser durant la llarga convalescència que va aprendre a pintar.

La lectura de les seves obres es veu complementada i, de vegades, obstruïda per la interpenetració constant d'una vida marcada pel dolor físic, la mutilació del cos i la complexa relació amb Diego Rivera, el muralista mexicà que va ser el seu marit durant vint-i-cinc anys.

Frida és la protagonista fonamental de la seva obra. Les formes i el contingut de les seves pintures es refereixen al món privat i posseeixen una càrrega simbòlica enorme. Els colors, forts i nets, s'inspiren en l'art popular mexicà.

Característiques Estilístiques

La pintura, de temàtica simbòlica, s'estructura a partir de l'autoretrat en primer pla de l'artista, reforçat per la situació simètrica en diagonal de les dues crosses. A partir de la seva figura se situen la resta d'elements. A la seva esquerra situa els elements relacionats amb el perill imperialista i a la seva dreta, els vinculats a la pau marxista. A dalt, en segon pla, hi ha el retrat de Karl Marx que mira fixament l'espectador, com també ho fa la protagonista.

Malgrat la simetria, el quadre ofereix un gran dinamisme per les diagonals que formen les crosses, les grans mans que abracen l'artista i l'àguila imperial.

Cada element del quadre està tractat amb una intenció realista clara, i els detalls i els contorns es perfilen amb una línia negra fina. El realisme, però, es trenca davant la comprensió global de l'obra, així com també en la captació de la llum i l'elecció cromàtica. Llum i color estan tractats de manera simbòlica: el vermell, associat al perill; les tonalitats fosques, amb l'imperialisme; el blau invoca la serenitat, i el groc i altres tonalitats clares invoquen el marxisme com a futur esperançador.

Iconografia

A El Marxisme Donarà Salut als Malalts, les mans de Marx es converteixen en dues ales protectores que la sostenen; ella podrà llençar les crosses perquè la seva ideologia la salvarà, i on l'imperialisme nord-americà, un Oncle Sam amb cos d'ocellot, serà vençut per un ordre mundial nou (el comunisme), damunt del qual estén les ales un bell colom que la protegeix i li dóna ànims per sobreviure.

Els elements alats estan vinculats al seu desig de viure i a la seva militància política, mentre que els ocellots i les mones estan, potser, lligats als seus fantasmes d'agonia i erotisme.

Frida té una obsessió per l'ús simbòlic dels cabells i el pèl. És, sens dubte, un dels elements principals dels seus autoretrats; els pentinats són veritables lligadures entreteixides amb teles, flors, cintes, papallones. Els cabells tenen protagonisme en les seves famoses celles i el borrissol fosc i notori que envolta els seus llavis.

El plomatge dels ocells era l'antídot a la seva postració, metàfora del vol imaginatiu. La idea del vol, a mesura que l'estat de la seva columna vertebral empitjorava, esdevé un element cada vegada més important a la seva pintura.