Fricatives i Africades en Català: Guia Completa

Fricatives i Africades en Català

Les fricatives i les africades són sons importants en la fonètica catalana. A continuació, es detallen les seves característiques i exemples.

Fricatives

• Labiodentals: (f, v)
• Alveolars: (s, z)
• Palatals: (ʃ, ʒ)

Africades

• Alveolars: (ts, dz)
• Palatals: (t͡ʃ, d͡ʒ)

Fricatives: Anàlisi Detallada

1. Les labiodentals sordes (f) o sonores (v) no solen presentar problemes de pronunciació.
2. Les alveolars són: (s, z).
   1. La s SONORA (z):
      1. s en posició intervocàlica: brasa (braza), casella (cazella), visor (vizor).
      2. s en els derivats i compostos de: fons-, dins- i trans-; endinsar (endinzar), enfonsament (enfonzament), intransitiu (intranzitiu).
      3. z en qualsevol posició: zero (zero), zebra (zebra), esmorzar (esmorzar).
      4. tz en els verbs formats amb el sufix: -itzar; cristal·litzar (cristal·litzar), cristal·lització (cristal·lització).
   2. La s SORDA (s)
      1. La s sempre sorda quan no està en posició intervocàlica i derivats (fons-, dins-, trans-)
      2. s darrere de determinats prefixos: antisocial (antisocial), asimetria (asimetria), contrasenya (contrasenya), polisíndeton (polisíndeton).
      3. ss entre vocals: cassola (cassola), passar (passar), pressa (pressa).
      4. c davant e/i: peces (peces), ací (ací).
      5. ç davant a/o/u i final de paraula: peça (peça), boç (boç), açò (açò).
      6. sc: piscina (piscina), ascensor (ascensor), adolescent (adolescent).
3. Les palatals són: (ʃ, ʒ)

   Exemples: Xàtiva (ʃàtiva), xarop (ʃarop), servix (serviʃ), feixuc (feiʃuc).

Africades: Anàlisi Detallada

1. Les alveolars són: (ts, dz).
   1. El fonema (ts) s'usa quan una t va seguida de s a final de mot: plats (plats), unflats (unflats).
   2. El fonema (dz) s'usa per substituir (ts) quan se sonoritza pel context, és a dir, quan la paraula següent comença per vocal o consonant sonora: pits unflats (pidz unflats), jurats bojos (juradz bojos).
2. Les palatals són: (t͡ʃ, d͡ʒ)
   1. El so (t͡ʃ), les grafies; j/g, tj/tg

      Exemples: gel (d͡ʒel), jabalí (d͡ʒabalí), jutge (d͡ʒu d͡ʒe), platja (pla d͡ʒa).

   2. El so (t͡ʃ), les grafies; -ig, x, tx.

      Exemples: roig (ro t͡ʃ), xiular (t͡ʃiular), planxa (plan t͡ʃa), cotxe (co t͡ʃe), despatx (despa t͡ʃ).