Freud: Jo, Allò i Superjò - Repressió i Sublimació Psíquica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,98 KB
En aquest escrit sobre la filosofia de la ment, Freud intenta explicar com es relacionen i interactuen les estructures mentals del Superjò i el Jo amb el complex d'Èdip. Segons ell, el Jo —és a dir, la consciència d'un mateix— comença a formar-se a partir de dues funcions principals del Superjò: una de caràcter positiu, que consisteix a imposar normes morals, i una altra de negativa, que implica la prohibició i repressió del desig afectiu i sexual cap a la figura materna.
Les Estructures de la Psique Segons Freud
El Superjò: Consciència Moral i Censura
El Superjò és el resultat del procés d'identificació amb la figura paterna, de consciència moral i censura. Assigna la funció de la repressió i la de comparar el Jo amb el seu propi ideal.
L'Allò: El Dipòsit d'Energia Instintiva
L'Allò, que s'identifica fonamentalment, però no exclusivament, amb l'inconscient, és el psiquisme humà sense tota organització interior, únicament sotmès al principi del plaer i la voluntat de poder. És il·lògic en el seu funcionament, pur dipòsit d'energia instintiva, i constitueix el fons de pulsions, desitjos i impressions ocults per la repressió.
El Jo: La Raó i l'Equilibri Psíquic
El Jo sorgeix per contacte amb la realitat externa i té per funció representar l'Allò davant l'exterior d'una manera socialment acceptable. És la raó i la reflexió, i li incumbeix trobar l'equilibri psíquicament sa entre les exigències del món extern i les de l'Allò i el Superjò.
El Conflicte Psíquic: Voler i Deure
El xoc i la contradicció que sorgeix entre els impulsos o la 'voluntat de poder' de l'Allò (desitjos sexuals, ambició per la sensació i el control de les circumstàncies) i el compliment de les normes morals i socials representades pel Superjò, situa l'individu conscient (el Jo) en un dilema constant, en una escissió entre dues realitats, dos manaments: el voler i el deure.
Mecanismes de Defensa: Repressió i Sublimació
La Repressió dels Instints i les seves Conseqüències
La necessitat de seguir lligat a la societat força un rebuig i una repressió dels instints i la 'voluntat de poder' de l'Allò. La frustració provocada per la incapacitat de satisfer la pulsió s'ha de dissoldre, per la qual cosa l'ésser humà tendeix a voler negar aquesta pulsió. Negar aquesta pulsió implica bandejar-la de la ment conscient per evitar el conflicte intern i, per tant, reprimir l'impuls. Tanmateix, el que es reprimeix no desapareix, sinó que continua 'ocult' a la regió inconscient de la ment, i els seus símptomes i efectes no desapareixen; segueixen actuant des d'aquí, fora del nostre control. Això acaba despertant actituds neuròtiques en l'individu, com ara angoixes, ansietat, fòbies, manies, tics, etc.
La Sublimació: Canalització Constructiva de la Pulsió
No obstant això, la repressió d'aquesta frustració, causant de desequilibris interns, pot no estancar-se i pot agafar un altre camí; es pot canalitzar d'una altra manera. A aquesta via alternativa Freud l'anomena Sublimació. La sublimació és la conversió de la pulsió en una cosa valuosa i acceptable culturalment (produccions morals, esportives, estètiques, etc.), i aconsegueix expressar la capacitat plàstica de la pulsió, de l'instint, per trobar la satisfacció encara que sigui per altres mitjans. El Jo és qui desenvolupa aquesta tasca. En el procés de sublimació, doncs, el Jo veu en la cultura un àmbit de satisfacció i realització personal a través del qual s'aconsegueix pacificar el conflicte intern.