Freses dentals: parts, tipus, materials i manipulació

Freses dentals: funció i sistema de refrigeració

Les freses poden disposar d'un sistema de refrigeració (aigua i aire) i alguns models tenen llum per il·luminar. També poden integrar una vàlvula anti-succió per evitar el refluix o retorn de líquids contaminants des de la cavitat oral cap a l'interior del control. Les freses serveixen per llimar i per a diferents treballs dins la cavitat bucal.

La peça de mà i el micromotor

La peça de mà de baixa velocitat té un límit màxim d'aproximadament 40.000 rpm i s'utilitza connectada al micromotor. Consta, principalment, de dues parts:

• Cos: és curt (semblant al contraangle però recte). Presenta la superfície d'agafada i el sistema de fixació de la fresa.
• Capçal: és l'orifici on es col·loquen les freses; pot incloure sistema de refrigeració d'aigua i llum.

La peça de mà s'utilitza habitualment fora de la boca quan es manipula l'instrument rotatori. Quan es connecta l'instrument rotatori a la mànega, a l'acoblament o al micromotor, cal assegurar-se que està ben col·locat i separar-lo amb cura quan sigui necessari.

Parts de la fresa

Les freses són instruments rotatoris que eliminen el teixit dental dur. Poden ser d'alta o baixa velocitat i solen tenir tres parts principals:

• Tija: té forma cilíndrica i s'introdueix dins el capçal de l'instrument rotatori. Segons l'instrument, la tija pot ser més curta o més llarga i més gruixuda.
• Coll: és la zona que s'afina cap al seu extrem i uneix la tija amb la part activa.
• Part activa: és la zona tallant situada a l'extrem del coll; pot ser de diferents materials i formes segons la seva funció.

Formes de la part activa

Les freses es poden agrupar també segons la forma de la part activa: rodona, con invertit, pera, cònica, flama, roda, etc. La forma s'escull segons la funció clínica que s'ha de realitzar.

Tipus de freses segons l'instrument on s'instal·len

• Freses de turbina: són les més petites; la tija és curta i llisa.
• Freses de contraangle: una mica més llargues i gruixudes que les de turbina; presenten una osca que ha d'encaixar bé al capçal.
• Freses per peça de mà: molt més grans que les anteriors; tija més llarga i gruixuda i una part activa més gran.

Materials i usos de la part activa

Els materials més habituals de la part activa són:

• Diamant: gran capacitat de tall. El dentista els utilitza per obrir cavitats, tallar i per polir restauracions de composite.
• Carbur de tungstè (carburs): la part activa està formada per tallants metàl·lics; s'empra per eliminar teixit dur, donar forma a les cavitats i per polir.
• Materials per poliment: hi ha peces de goma o de pedra (per exemple, pedra d'Arkansas) per polir obturacions i superfícies.

Usos clínics

Segons la forma i el material, les freses serveixen per tallar, llimar, donar forma a cavitats, retirar restauracions i polir. L'elecció depèn de la tasca i de l'instrument rotatori amb què es treballa.

Emmagatzematge, desgast i esterilització

Com que les freses són petits instruments, existeixen suports o estojos (metàl·lics o de plàstic esterilitzable) on es col·loquen perquè el dentista les agafi fàcilment. Generalment es col·loquen a la safata instrumental del dentista.

Les freses es desgasten amb l'ús, per la qual cosa sempre ha d'haver-hi reserves al magatzem. Es comercialitzen en capçals o blísters i és recomanable tenir botigues amb exemplars de cada tipus de fresa per garantir la disponibilitat en la pràctica clínica.

Recomanacions finals

• Comproveu sempre l'encaix de la tija al capçal abans d'utilitzar la fresa.
• Utilitzeu el sistema de refrigeració adequat (aigua/aire) per evitar sobreescalfament.
• Esterilitzeu i emmagatzemeu les freses en els contenidors adients i mantingueu estoc de recanvi.

Nota: Aquest text ha estat corregit ortogràfica i gramaticalment, adaptant majúscules i minúscules i afegint estructuració per a una millor lectura i optimització SEO sense eliminar cap contingut original.