Frescos de Sant Climent de Taüll: Anàlisi i Context

FRESCOS DE L’ABSIS DE SANT CLIMENT DE TAÜLL

FITXA TÈCNICA

Autor: Mestre de Taüll

Cronologia: 1123

Estil: Romànic

Tècnica: Fresc i tremp sobre els murs

Tema: Bíblic

Localització: Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.

CONTEXT HISTÒRIC

Es creu que l'anònim Mestre de Taüll i el seu taller eren originaris del nord d'Itàlia, i que quan van arribar a Catalunya van ser contractats per fer aquestes pintures. Al fust de la primera columna del nord-est del temple hi ha la inscripció de la datació de consagració de l'església, el 10 de desembre de 1123, feta per Sant Ramon, bisbe de Barbastre.

Aquest espectacular conjunt mural va ser adquirit, després d'un delicat procés d'extracció, per la Junta de Museus de Barcelona entre el 1919 i el 1923, amb l’objectiu de preservar aquest important patrimoni cultural. Per treure la pintura del mur i passar-la a un altre suport es va fer la tècnica anomenada strappo, que consisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica del fresc, sense el morter de la preparació.

ANÀLISI FORMAL

→ Dividida en 3 parts:

• Part superior (volta de l’absis) que representa el cel

• L’intermedi, que es refereix a l'Església

• Part inferior, que simbolitza el món terrenal

→ Un altre element important és la simetria compositiva, només trencada en la posició de les mans de Crist, i en els arcs del registre intermedi.

→ Clar antinaturalisme, reforçat pel hieratisme i la frontalitat de les figures que imposen respecte i autoritat i per l'ús de franges monocromàtiques al fons (visió atemporal de l’escena)

→ Intent de volumetria que l'artista vol donar als personatges per mitjà dels cercles vermells pintats a les galtes i dels plecs dels vestits.

→ Utilització de la perspectiva jeràrquica, s'aconsegueix que la imatge de Crist en Majestat, de grans proporcions respecte dels altres personatges, domini tota l'escena.

→ Ús d'una línia negra que delimita totes les figures i que afavoreix la claredat compositiva

→ Utilització de colors purs i intensos, aplicats de manera plana, sense clarobscur

→ Destaca la presència important de color blau

→ Mostra una representació de la teofania (manifestació de la divinitat de Déu)

→ Crist està assegut sobre l'arc del Cel, amb la terra als peus. Beneeix amb la mà dreta i amb la mà esquerra aguanta un llibre.

→ A banda i banda hi ha l'alfa i l'omega (ell és l'inici i la fi de tot). A cadascun dels extrems hi ha un àngel serafí.

→ A sota hi ha la representació de la Verge Maria que sosté el Sant Greal, acompanyada pels sants apòstols Bartomeu, Tomàs, Jaume, Felip i Joan (representat en un arc més gran, imberbe i amb un llibre a la mà dreta).

→ També hi ha la representació dels quatre evangelistes (tetramorf). A la part superior de la volta hi ha la representació de la Dextera Domini (mà de Déu que beneeix), i la imatge de l’Agnus Dei, anyell místic de set ulls, símbol del poder il·limitat de Crist. A l'intradós de l’arc s’hi representa la paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer, que al·ludeix a la salvació dels justos.

→ L'obra es caracteritza, en general, per l'hieratisme i la frontalitat de les figures, l’allargament i l'estilització dels cossos, l’obsessió per la simetria, la grandiositat compositiva que aporta espiritualitat i solemnitat al conjunt, i l’ús de rodones vermelles a les galtes per donar una certa sensació de volumetria.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

El tema és únicament i exclusivament religiós. La funció d'aquesta pintura és eminentment didàctica.

Es mostra a Crist representat com a Jutge Suprem, amb poder absolut per a dispensar justícia, i disposat a premiar els justos i castigar amb l'infern etern als pecadors. Inspira temor a l’espectador que tingui mals pensaments

ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES POSTERIORS

És considerada una de les obres emblemàtiques de l’art romànic català i la seva principal influència és bizantina (hieratisme, frontalitat, grandiositat compositiva, …).

Els deixebles van treballar a l’Església de Santa Maria. Igualment, s’intueix una segona influència procedent de la il·luminació de manuscrits hispànics del segle X, i que s’aprecia en l’ús de franges horitzontals de colors als fons compositius. Es té constància que els seus deixebles també van treballar a l’església veïna de Santa Maria i que van pintar a Aragó i Castella, on van decorar l’ermita de Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) i la de Sant Baudelio de Berlanga (Sòria)