Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll

Documentació

• Títol: Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll

• Autor: Mestre de Taüll i taller

• Cronologia: Església consagrada el 1123

• Tècnica: Fresc i tremp sobre murs

• Estil: Romànic

• Tema: Bíblic

• Localització: MNAC (Barcelona)

Els frescos de Sant Climent de Taüll són un exponent del puntàlgid del romànic català en bellesa i en tècnica.

El dibuix acurat, l'ús d'una gamma de colors inusualment brillants i l'exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.

Context Històric

Es creu que l'anònim mestre de Taüll i el seu taller eren originaris del nord d'Itàlia, i que quan van arribar a Catalunya van ser contractats per fer aquestes pintures. Al fust de la primera columna del nord-est del temple hi ha la inscripció de la datació de consagració de l'església, el 10 de desembre de 1123, feta per Sant Ramon, bisbe de Barbastre.

Aquest espectacular conjunt mural va ser adquirit, després d'un delicat procés d'extracció, per la Junta de Museus de Barcelona entre el 1919 i el 1923, amb l'objectiu de preservar aquest important patrimoni cultural.

Per treure la pintura del mur i passar-la a un altre suport es va fer la tècnica anomenada stroppo, que consisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica dels fresc, sense el morter de la preparació.

Descripció/ Anàlisi Formal

El conjunt es divideix en tres parts o registres superposats: el primer, la volta de l'absis, representa el cel; el segon, la part superior del cilindre, remet a l'Església; i el tercer, la part inferior del cilindre (actualment perduda pràcticament del tot), simbolitza el món terrenal.

Un altre element compositiu important és la simetria, que només es trenca en la posició de les mans de Crist, i en els arcs del segon registre. En aquest sentit sobresurt la figura de la Maiestas Domini, el rostre del qual es converteix en el paradigma d'aquest concepte, i l'estructuració geomètrica dels cossos dels diversos personatges. Aquesta esquematització formal aporta al conjunt un clar anti naturalisme, reforçat pel hieratisme i la frontalitat de les figures, que imposen respecte i autoritat, i per l'ús de franges monocromàtiques horitzontals al fons, que donen a l'espectador una visió atemporal de l'escena.

Un altre aspecte formal important, i molt característic del període romànic, és la utilització de la perspectiva jeràrquica, amb la qual l'artista aconsegueix que la imatge del Crist en Majestat, de grans proporcions respecte la resta de personatges, domini tota l'escena.

Cal ressaltar, també, l'ús d'una línia negra que delimita les figures i que afavoreix la claredat compositiva, així com la utilització de colors purs i intensos, aplicats de manera plana, sense clarobscurs.

Temàtica i Iconografia

El conjunt iconogràfic mostra una representació de la teofania –manifestació de la divinitat de Déu-, basada en el text de la segona parusia, és a dir, segona arribada de Crist al món, narrada a l'Apocalipsi de sant Joan.

A la part superior de l'absis hi ha la imatge de la Maiestas Domini, el Crist-Jutge de cos sencer inscrit en una màndorla o marc en forma d'ametlla, assegut sobre l'arc del Cel i amb la Terra als seus peus. Crist beneeix amb la mà dreta, i amb l'esquerra aguanta un llibre amb la inscripció llatina ergo sum lux mundi. A banda i banda hi ha l'alfa i l'omega –primera i última lletra de l'alfabet grec- que simbolitzen que Ell és l'inici i la fi de tot. Envoltant aquesta imatge hi ha la representació simbòlica dels quatre evangelistes (tetramorf), presentats cadascun per un àngel. Finalment, als extrems de la composició hi ha dos àngels serafins.

A sota d'aquesta imatge hi ha representada la Verge Maria, que sosté el Sant Greal, acompanyada pels apòstols sant Bartomeu, sant Tomàs, sant Jaume, sant Felip i sant Joan Evangelista, amb un arc més gran, imberbe i amb un llibre a la mà.

A la part superior de la volta hi ha la representació de la Dextera Domini (mà de Déu que beneeix), i la imatge de l'Agnus Dei, l'anyell místic de set ulls, símbol del poder il·limitat de Crist. A l'intradós de l'arc s'hi representa la paràbola del ric i el pobre Llàtzer, que al·ludeix a la salvació dels justos.

Significació

· Significat: Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l'interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les escriptures.

El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.

El primer registre està dedicat al cel; el segon a l'Església i faltaria un tercer, que no es va arribar a fer, que simbolitzaria la Terra. La pintura de l'absis és antinaturalista i el tema és únicament i exclusivament religiós.

· Funció: La funció d'aquesta pintura és eminentment didàctica i pedagògica.