Els Frescos de l'Absis de Sant Climent de Taüll

Fitxa 29. ELS FRESCOS DE L’ABSIS DE SANT CLIMENT DE TAÜLL

FITXA TÈCNICA: Autor: Mestre de Taüll i taller   Cronologia: Església consagrada al 1123   Tècnica: Fresc i tremp sobre murs   Estil: Romànic   Tema: Bíblic   Localització: MNAC 

ANÀLISI FORMAL

va ser consagrada l’any 1123. Segons consta en una inscripció conservada en una de les columnes del centre. Aquesta obra cal situar-la en una societat bàsicament rural en la que imperen les relacions de vassallatge típiques d’un sistema feudal. Amb el pas del temps, les pintures murals van ser cobertes de pols i per un retaule de fusta d’origen barroc. 

El 1920 es descobriren de nou les pintures murals de l’absis central, del ‘absis nord i les parets del presbiteri, que es van traslladar al MNAC mitjançant la tècnica del strappo (arrencar la pintura sense tocar el morter que prepara la pintura). El 1922 es va restaurar l’església, el 1931, durant la República, va ser declarada monument històric i artístic i posteriorment, l’any 2000, patrimoni de la humanitat.

Característiques generals

• L’arquitectura és la manifestació artística més important de l’art romànic. La pintura i l’escultura resten subordinades sota el marc arquitectònic.
• Gran expressivitat i simbolisme dels personatges.
• Ordenació jeràrquica (personatges centrals i secundaris).
• Ús de colors purs, amb una gran varietat cromàtica.
• Les figures es resseguien amb un trast gruixut per emmarcar els personatges.

ANÀLISI FORMAL

El conjunt es divideix en tres parts:

• La volta de l’absis que representa el cel
• L’església
• El món terrenal

es caracteritza per la seva simetria compositiva: Hi ha un personatge central al voltant del qual s’articulen la resta de figures. Una segona característica és el seu antinaturalisme reforçat pel hieratisme i la frontalitat de les figures (unifacialitat) i que accentuen la sensació d’autoritat. 

Aquest antinaturalisme es trenca amb l’intent de donar volum a les figures mitjançant els cercles vermells pintats a les galtes i els plecs de la roba. 

És un art convencional en què els personatges tenen gairebé tots els mateixos gestos i expressions. 

Es produeix la perspectiva jeràrquica, en què la imatge de Crist és més gran que la resta de personatges. 

També contempla l’ús de colors purs i intensos, aplicats de manera plana, sense clarobscurs en que destaca el color blau i vermell. Finalment, cal destacar l’ús d’una línia negra que delimita les figures, cosa que afavoreix la claredat compositiva. 

ANÀLISI DEL CONTINGUT

El conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll mostra una representació de la teofania (manifestació de Crist) basada en la segona vinguda de Crist al món segons l’apocalipsi de Sant Joan. 

-part superior:es veu el maiestas domini o Crist en Majestat, en el qual es representa Crist com un jutge suprem dins d’una màndorla amb La Terra als seus peus. Està envoltat dels quatre tetamorfs o quatre evangelistes. També hi ha dos signes, l’alpha i l’omega, que representa que és l’ inici i el final de tot. 

-A sota hi ha la representació de la Verge Maria amb el Sant Greal acompanyada dels apòstols. Hi ha Sant Joan, imberbe, envoltat pels apòstols. Crist beneeix amb la mà dreta, mentre que amb la mà esquerra aguanta un llibre en el que posa: ego sum lux mundi (jo sóc la llum del món).

-A la part superior de la volta hi ha la mà de Déu que beneeix. Aquesta mà es coneix amb el nom de dextera domini i una mica més amunt hi ha l’anell místic de set ulls anomenat l’agnus dei, que simbolitza el poder il·limitat de Déu.  És un tema religiós ja que reflecteix les creences cristianes de la societat medieval. 

Funció: Té una funció didàctica, ja que calia ensenyar a una població analfabeta els evangelis, La Bíblia...amb un llenguatge entenedor per als fidels. 

MODELS I INFLUÈNCIES

La influència de l’estil bizantí és evident: el hieratisme, la rigidesa, la frontalitat, l’estilització dels cossos, la grandiositat compositiva i l’obsessió per la simetria. 

Aquesta obra està inspirada en els manuscrits hispànics amb l’ús de franges horitzontals (Esl frescos de la miniatura del beatus de Girona). Els frescos de Sant Climent de Taüll són una de les obres més importants del romànic català i ha influit en altres obres posteriors.