Frent Popular, Dictadura de Primo de Rivera i Conflicte Social a Espanya (1918-1936)
Radicalització política i social
Dins del Front Popular conviuen dues tendències: els partidaris del reformisme democràtic i els favorables a iniciar un procés revolucionari. Caballero impulsa l'estratègia revolucionària, i el Partit Comunista es mostra contrari als desordres públics, mentre que la CNT continua impulsant moviments revolucionaris.
Aquests plantejaments expliquen les actuacions revolucionàries del sector de l'esquerra i el violent clima de tensió: ocupacions de terres, assalts d'esglésies i periòdics, etc. Els sectors conservadors s'alarmen i donen suport al Bloc Nacional i a la CEDA. Sorgeixen enfrontaments al carrer i atemptats contra líders. L'assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo va ser utilitzat com a excusa per al cop d'Estat del 17 de juliol de 1936, que va desembocar en una guerra civil.
3. Descomposició del sistema liberal
La inestabilitat governamental
Després de la dimissió del govern d'Eduardo Dato, el rei recorre a la creació de governs de concentració formats per liberals, conservadors i catalanistes. Aquests governs duen a terme reformes que, per la seva curta durada, fracassen i el torn tornar a alternar-se. Es van succeir 13 governs entre 1918 i 1923, cosa que va constituir el fracàs polític d'aquest període.
El conflicte social
En finalitzar la Primera Guerra Mundial s'agreuja la crisi econòmica que va provocar l'augment de l'atur i la baixada dels salaris. Aquesta situació va causar un augment de la conflictivitat social. Els sindicats van desenvolupar un paper crucial en la canalització de les demandes de millora de les condicions dels obrers. La CNT, amb més afiliats i major capacitat de mobilització, es va desenvolupar als centres urbans industrials i al camp andalús, on les males condicions de vida dels jornalers van provocar el trienni bolxevic.
Barcelona va ser el principal focus de violència social a causa de la gran força de la CNT. El 1919 es va iniciar una vaga a l'empresa d'electricitat coneguda com La Canadenca, que es va convertir en una vaga general i va paralitzar totalment Catalunya. Es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores. Les empreses van recórrer al tancament de les fàbriques i al lloguer de pistolers, que van assassinar sindicalistes. Alguns grups sindicals també van recórrer a l'assassinat de patrons. El govern va aprovar la llei de fugues, que permetia matar els detinguts que intentessin fugir.
El problema del Marroc
L'ocupació militar de la zona de protectorat espanyol al Marroc va resultar una operació difícil i costosa. El 1920 es va iniciar una revolta d'una de les cabiles rifenyes, una tribu berber liderada per Abd-el-Krim. La campanya militar va acabar amb una derrota espanyola a Annual, on van morir més de 8.000 soldats.
La derrota al Marroc va crear un clima de malestar en l'opinió pública espanyola. Es va accentuar el descontentament envers el sistema, i es va intensificar l'enfrontament entre el poder civil i militar a partir d'una investigació militar (l'expedient Picasso). L'exèrcit, convençut que el poder polític era incapaç de solucionar la crisi, va posar fi al sistema de la Restauració mitjançant un cop d'Estat militar.