Els Primers freds de Miquel Blay: Anàlisi i Significat

Els Primers freds de Miquel Blay

Context cultural

Període d'industrialització a Espanya, especialment s’industrialitza Catalunya i es creen dos grups socials: la burgesia, motor econòmic d’Espanya, i el proletariat.

Paris continua sent capital de l’art. El 1892 a Espanya governa Maria Cristina, ens situem en la Restauració, on el sistema polític és corrupte. Ha nascut un nou corrent artístic, el Modernisme, renovació enfront a l’academicisme. A Catalunya (Gaudí, Casas…) el modernisme comença a entrar al 1888 en què es troba l’Exposició Universal a Barcelona i a Espanya no hi ha massa eufòria, pèrdua de les últimes colònies espanyoles a Amèrica i la fi de la guerra de Cuba al 1898.

Apareix l’anarquisme: lluites obreres.

Generació del 98: Unamuno, Pio Baroja, Azorín.

Blay serà un escultor nascut a Olot i format a l’escola d’Olot. S’instal·la primer a París i després a Madrid, ho combina amb viatges a Roma. Serà un escultor reconegut, es presentarà a salons i rebrà encàrrecs públics.

Pel que fa a l’escultura de la segona meitat del segle XIX, continua treballant amb els mateixos materials, però intenta plasmar la nova manera d’entendre l’art tal i com ho fa la pintura: per això podem parlar d’una escultura realista (preocupada per mostrar objectivament la realitat del moment) i d’una escultura simbolista (capaç de donar una visió més subjectiva i conceptual d’allò representat).

Anàlisi Formal

Veiem 2 personatges un avi i una nena asseguts en un banc.

És un grup escultòric sedent.

Fet de marbre amb la tècnica d'esculpir amb un cisell.

La seva composició és tancada perquè l’avi té una mirada perduda pensativa en ell mateix i la nena s’acosta a l’avi.

És una obra unifacial.

Línies: veiem una línia horitzontal del banc on estan asseguts els dos personatges, una línia vertical de l'avi que està recta, una diagonal per les cames de l'avi i per la figura de la nena forma un S sinuós.

Anatomia molt treballada, alt grau de realisme per el cos i la pell flàcida de l'avi. És una obra amb un tractament anatòmic, té una forma molt natural. Transmet la idea de fred per la posició de l'avi i per unes mans que semblen apretades, el rostre apretant la mandíbula fa que sembli que té molt fred i que es pot posar a tremolar.

Més les mans de l'home abraçant la nena que busca calor humà.

Per la nena té un poc tractament anatòmic en comparació amb l'avi. La nena té un cos inacabat perquè és una nena. Transmet amb la nena una tendresa i innocència.

Té una superfície massissa de la roca i rugosa en el banc.

Hi ha un clar joc amb les textures: entre banc i personatges i en els propis personatges, més treballat en el vell i menys acabat en la nena. La llum en el cos del vell fa ombres i en el de la noia rellisca.

És una obra amb poc dinamisme, bastant estàtica, l'únic moviment és la posició de la nena.

Molt expressiva amb els rostres, la posició i els gestos.

Anàlisi conceptual

Escena costumista. Parlem d'una obra realista perquè s'ha fet justícia a la realitat a través de la realització d'una obra versemblant i a més a més en diem que és una obra simbolista perquè no es vol només retratar el fred que poden passar dues persones, sinó que s'està fent referència a un món simbòlic on les classes populars passaven tan fred.

La nuesa dels personatges és el que mostra la feblesa de l'ésser humà. És la clara reflexió de la cruesa de les classes populars, que pateixen les dificultats de la vida. Els primers freds supera la simple consideració d'escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l'ésser humà en les seves dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. La finalitat que perseguia l'artista català va ser la d'invitar l'espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida, i per això es val de l'excel·lent expressivitat dels personatges. L'ancià presenta una musculatura robusta, que fa pensar en la fortalesa i el treball dels anys de joventut. Ara, però, la seva mirada trista i resignada sembla assumir la debilitat de la vellesa. La nena, en canvi, delicada i tendra, mostra una actitud d'indefensió i temor, i tomba el cap vers l'ancià. La nuesa dels dos personatges contribueix a donar una major credibilitat a aquest missatge ple de simbolisme, alhora que aquest aspecte permet a l'artista remarcar-ne l'estat d'indefensió. Amb tots aquests elements, Blay aconsegueix transformar una escena de tendresa commovedora en una representació idealitzada del sofriment humà.

Un altre possible significat seria l’entrada del modernisme, sent la noia, allò nou, i deixar enrere allò vell, l’àncià i els altres estils.

Té una funció simbòlica al·legòrica: voler mostrar el patiment humà davant l'arribada de l'hivern. I a més a més una funció decorativa i estètica.

És una obra amb una funció decorativa, va ser presentada a exposicions de Madrid 1892. Va guanyar el premi en el Saló Nacional de Madrid.

Models i influències

Models: Rodin per el joc de textures i Huges pel tema dels personatges. Influències: Modernisme amb Josep Llimona i Enric Clarasó.