Els primers freds: escultura realista i simbolista de Miquel Blay

ELS PRIMERS FREDS

FITXA TÈCNICA

Títol: Els primers freds

Autor: Miquel Blay

Cronologia: 1892

Tipologia: escultura exempta

Material: marbre blanc

Estil: realista/simbolista

Tema: anecdòtic i costumista

Localització: MNAC (Barcelona)

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Miquel Blay va començar el seu aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot. El 1888 va anar a París, ciutat on va viure fins a l’any 1906. Entre el 1890 i el 1894 l’escultor va visitar Roma, període de temps en què va adquirir una sòlida formació artística.

El 1906 es va instal·lar a Madrid, va abandonar l’estil modernista de la seva primera etapa i es va caracteritzar per un academicisme pròxim al realisme. Va rebre nombrosos encàrrecs públics que va compaginar amb la seva tasca com a mestre escultor.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal d’un ancià amb barba, acompanyat d’una nena, ambdós asseguts en un banc i completament nus. En la seva posició, l’ancià mostra una composició quasi simètrica, marcada per angles i línies rectes. La noia jove, en canvi, presenta una composició dominada per la línia corba, que permet a l’escultor representar l’actitud de moviment de cap al personatge central, que es manté estàtic amb els dos peus a terra.

En el tractament, l’escultor aplica un grau alt de realisme acompanyat d’una minuciositat extrema.

Cal destacar el naturalisme extraordinari amb què l’artista aconsegueix representar la sensació de fred en el rostre de l’ancià. Les mans també són molt expressives, entrellaçades, com si volguès suggerir que no hi ha cap altra esperança o alternativa.

Tota la força, en canvi, es transforma en tendresa en el cas de la nena, la cara de la qual és concebuda per l’artista a partir del sfumatto o non finito, tècnica amb la qual s’aconsegueix realçar les formes suaus de la seva simetria.

TEMÀTICA

Els primers freds supera la simple consideració d’escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. La finalitat que perseguia l’artista català va ser la d’invitar l’espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida.

L’ancià presenta una musculatura robusta, que fa pensar en la fortalesa i el treball dels anys de joventut. Ara, però, la seva mirada trista i resignada sembla assumir la debilitat de la vellesa. La nena, en canvi, delicada i tendra mostra una actitud d’indefensió i temor, i tomba el cap vers l’ancià. La nuesa dels dos personatges contribueix a donar una major credibilitat a aquest missatge ple de simbolisme.

Amb tots aquests elements, Blay aconsegueix transformar una escena de tendresa commovedora en una representació idealitzada del sofriment humà.

MODELS I INFLUÈNCIES

La influència de Rodin en l’obra de Blay és evident en el tractament del marbre, perquè marca la musculatura del personatge amb una gran exactitud i utilitza la tècnica del non finito en el rostre de la nena.