Els primers freds: anàlisi i interpretació

ELS PRIMERS FREDS

Miquel Blay 1891-92

Documentació general: MNAC, Barcelona. Marbre blanc. Talla. Estil realisme. Anecdòtic i costumista. Escultura exempta. Grup. Monocroma. 2,93 x 1,95 metres

Context històric i cultural

Cronologia: 1891 (finals segle XIX) A partir del 1820 i fins al 1848 van tenir lloc un conjunt de revolucions liberals i nacionalistes. Aquestes tindran com a conseqüència la presa del poder polític per part de la burgesia, la formació de monarquies constitucionals i el sorgiment de noves nacions com Itàlia i Alemanya. També és el període de la segona fase de la Revolució Industrial, la revolució dels transports l’expansió del colonialisme europeu amb la formació d´imperis colonials. La gran desigualtat social va afavorir la difusió de l’obra dels primers teòrics anarquistes i socialistes, com ara Proudhon, Marx i Engels. A finals del segle XIX, marcat a Catalunya per la Revolució Industrial que consolidà la burgesia com a classe dominant econòmicament i esdevindran els principals clients d’art. Políticament l'obra es situa en el context del Sexenni Democràtic.

El modernisme que es desenvolupà a Catalunya a partir del 1888, depèn dels encàrrecs de la burgesia (indústria catalana), principal destinatària d’aquest art; posteriorment dependran dels encàrrecs de les entitats públiques, sobretot a l’època de la Mancomunitat de Catalunya, que establí un programa cultural, científic i educatiu que donava preferència a l’ús del català i a la catalanitat com a expressió de diferenciació cultural. Aquest corrent intentava trobar un estil propi català, coincidint amb un moment en què el sentiment nacional era fort, que donés continuïtat a la Renaixença, però que incorporés les noves tendències i avantguardes europees. El panorama de l’art en l’Espanya d’acabaments del SXIX (crisi política) era relativament mediocre. L’endarreriment econòmic i social del país s’afegia a uns gustos estètics molt conservadors i marcadament limitats pels prejudicis ideològics i morals. Per imitació d’allò que es feia a París, a Madrid i a Barcelona es convocaven certàmens artístics, on es premiaven les obres i els autors guanyadors. Generació del 98: Unamuno, Valle-Inclán, Blasco Ibáñez, Pio Baroja, Azorín...

Anàlisi formal

Estil realista (Corrent artístic que vol plasmar de la manera més exacta possible la realitat. Aquest corrent prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall. Se situa al S. XIX (escultura, pintura i literatura) els artistes compromesos amb la causa popular van intentar reflectir la vida quotidiana del poble en les seves obres donant lloc a un nou corrent cultural, el realisme, que es caracteritzà per: La valoració de la capacitat d’observació com la qualitat més important d’un artista.) Composició tancada. Línies rectes: verticals, horitzontals i diagonals. Corbes en la nena. Unifacialitat. Volums: - Modelat delicat, formes suaument esfumades, tractat amb realisme: Cos de la nena feble, prim, costelles i maluc marcats. Cabells llargs i ondulats. Cos demacrat de l’ancià, barba descuidada i amplitud d’espatlles. Llum: difosa, blancor extrema del marbre, sembla un bloc de gel.

Interpretació: contingut i significat

Blay transmet la sensació de fred del vell i la nena completament nus. Transforma una escena de tendresa commovedora en una representació idealitzada del patiment humà. Es pot considerar una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: infantesa i vellesa. Reflexió sobre les dificultats i cruesa de la vida, gran càrrega expressiva.

Funció

Blay va realitzar aquesta obra a Roma al 1891 i l’exposà per primera vegada a Madrid a l’Exposició Nacional de Madrid l’any 1892 on obtingué una primera medalla, malgrat la joventut del seu autor. Un any més tard la presentarà a la Sala Parès de Barcelona en una exposició col·lectiva del Cercle Artístic de Sant Lluc, del qual Blay era membre. Molt relacionada amb el context històric, on el modernisme intentava trobar un estil propi català que donés continuïtat a la Renaixença, incorporant les noves tendències i avantguardes europees. Funció decorativa.

Models i influències

En el procés de creació, primer duu a terme una versió amb figures vestides. Obra entre el realisme i el simbolisme, els personatges nus, perden en realisme i es converteixen en al·legoria, que ens mostra dos personatges desemparats, perduts. Semblances amb l’obra francesa d’Èdip i la seva filla Antígona. En aquest cas només nu el tors del vell.

Aquesta obra primerenca de Blay trencava amb l’academicisme. Blay evolucionà del realisme al simbolisme i modernisme (present també en Josep Llimona), destacant el grup al·legòric del Palau de la Música. L’escultura catalana de finals del s XIX s’inspirava en les novetats que provenien de París, sobretot del simbolisme de Rodin (detallisme anatòmic, anecdotisme del banc), el gran renovador del llenguatge escultòric de l’època.

Desconsol, J. Llimona 1903
Cançó popular, 1909