Els Primers Freds (1892) de Miquel Blay: Simbolisme i Realisme

Els Primers Freds (1892) de Miquel Blay

1. Documentació General

• Títol: Els Primers Freds
• Autor: Miquel Blay
• Cronologia: Finals del segle XIX (1892)
• Estil: Realista/Simbolista
• Material i tècnica: Marbre / Talla
• Forma i tipologia: Escultura exempta / Grup escultòric sedent
• Cromatisme i textura: Monocroma. Textura variada (rugosa per al banc, polida per als cossos)
• Dimensions: 1,36 x 0,98 m
• Localització: MNAC (Barcelona)
• Tema: Un home vell i una noia molt jove seuen en un banc, amb un evident sofriment. L'ancià, sobreposant-se al seu patiment, intenta consolar la nena.

Context Històric i Biografia de l'Autor

Context Històric: Catalunya a finals del segle XIX. Coincideix amb un període de fort desenvolupament del catalanisme polític: aprovació de les Bases de Manresa, creació de la Mancomunitat, etc. El 1898, la pèrdua de les darreres colònies va augmentar la desconfiança envers el sistema polític espanyol i el prestigi del catalanisme com a alternativa. La burgesia industrial catalana comença a adonar-se dels efectes positius i modernitzadors que podia tenir un poder autònom per a Catalunya. La producció artística catalana aconsegueix deixar de ser un reflex del que s'estava fent artísticament a Europa, per esdevenir progressivament un art creador, amb noms com Gaudí, el jove Picasso, o el mateix Blay, un escultor que es mou entre la tradició i la introducció dels nous moviments d'avantguarda.

Miquel Blay (1866-1936): Va viure de jove el Sexenni Revolucionari i la Restauració amb la Dictadura. Va viure la Segona República i va morir l'any de l'inici de la Guerra Civil. Va estudiar a l'Escola de Dibuix i Pintura d'Olot, després va rebre una formació artística a Itàlia i França. El 1892, va rebre la primera medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid per l'obra *Els Primers Freds*. El 1900, va obtenir la primera medalla a l'Exposició Universal de París. Blay va desenvolupar un estil molt personal. *Els Primers Freds* conté influències dels seus mestres, H. Chapu i de Hugues. Blay va evolucionar del realisme al simbolisme i modernisme (Grup al·legòric del Palau de la Música "La cançó popular", on va introduir tots els elements del modernisme).

2. Anàlisi Formal i Estilística

Descripció: Un home vell i una noia molt jove seuen en un banc amb un evident sofriment. L'ancià, sobreposant-se al seu patiment, intenta consolar la nena.

Composició:

• Proporció: Composició tancada. El grup sembla tancar-se sobre si mateix.
• Eixos de simetria: S'alternen les línies rectes de la figura gairebé simètrica de l'ancià, que contrasta amb les línies corbes que dominen la composició de la nena.
• Les línies corbes de la nena representen l'actitud de moviment d'aquesta cap al personatge central, que es manté estàtic.
• Aquesta sensació d'acostament es veu reforçada per la diagonal que formen el seu cos i les cames.
• Múltiples angles de visió, tot i que hi ha un punt de vista òptim, que és el frontal.
• Llums i ombres: La llum incideix de manera diferent en cada figura a causa del diferent tractament, especialment visible en els rostres:
  • Les arrugues (vell) fan que la llum reforci la duresa d'aquest.
  • La tècnica de l'*sfumato* o *non finito* (nena) fa que la llum llisqui amb suavitat, remarcant la tendresa del personatge.
• La posició de braços i cames crea efectes de llum i ombra (clarobscurs).
• Les diferències de textura i el diferent tractament donat a les formes en les figures creen uns jocs lumínics que donen major expressivitat, dinamisme i vitalitat a l'escultura.
• Textura: Dos tipus de textures: a les figures, un acabat molt polit que contrasta amb la rugositat del banc.