Frases fetes, Natural·isme i Modernisme a la llengua catalana

Frases fetes i exemples

Una frase feta és una expressió que ha de formar part d'una oració perquè tingui un sentit complet. Són expressions genuïnes de l'idioma que aporten fluïdesa al discurs i demostren un bon coneixement de la llengua per part del parlant. Apareixen en el discurs oral, en el registre familiar i col·loquial.

No juguem amb foc: ser precavits, anar amb compte, etc.

Les drogues passen factura: són perjudicials, perquè primer t'ho passes bé i després et va molt malament.

No volem gat per llebre: no volem que ens facin creure coses que no són veritat.

Divisió dialectal de la llengua catalana

La divisió dialectal de la llengua catalana és vertical i diferencia dos grans blocs: les varietats occidentals i les orientals. Va ser Milà i Fontanals qui proposà la divisió el 1861, basada en el tractament diferent que rebien les vocals àtones en cadascun d'aquests blocs.

Natural·isme: característiques i obres

Naturalisme: a finals del segle XIX la literatura tingué tres tendències: el costumisme, el naturalisme i el realisme. El naturalisme fou un corrent artístic que intentà explicar el món segons les lleis naturals i aplicar principis científics a la literatura.

S'hi tracten aspectes nous: classes socials desfavorides, malalties i una crítica social de caràcter pessimista. Aquest corrent va ser impulsat pel francès Émile Zola i, en la nostra literatura, per Narcís Oller.

Obres: La Bogeria, Vilaniu, Pilar Prim, La febre d'or i L'Escanyapobres.

Modernisme: definició i tendències

El modernisme: és un moviment de renovació artística i cultural que va aparèixer a Europa a finals del segle XIX. Va sortir després de la Renaixença. En el nostre àmbit cultural el modernisme va ser un intent de transformació i modernització de la societat que va afectar totes les arts amb l'objectiu de crear «l'art total».

Tendències modernistes

• Els regeneracionistes: creien que l'art era un mitjà per transformar la societat. Pensaven que el nostre país s'havia d'obrir a les tendències progressistes procedents d'Europa i regenerar-se culturalment i moralment.
• Els esteticistes: eren partidaris de l'art per l'art. Creien que la nostra cultura s'havia d'europeïtzar però desconfiaven de la capacitat de l'artista per transformar la societat.

Narrativa modernista

Narrativa modernista: la narrativa viu un moment d'expansió provocat per l'augment del públic lector. Destaquen la novel·la breu i el conte. Dins de la novel·la trobem diferents tipus:

• N. rural: aporta una visió àrida i esquerpa de la natura. Autors: Raimon Casellas i Víctor Català.
• N. decadentista: la descripció objectiva del món és substituïda per la descripció dels efectes que ocasiona l'artista. Autors: Prudenci Bertrana i Miquel de Palol.
• N. costumista: presenta un retrat de la societat burguesa del seu temps amb un sentit crític. Autors: Santiago Rusiñol i Joaquim Ruyra.

Prudenci Bertrana: Josafat

Prudenci Bertrana (Tordera, 1876 - Barcelona, 1941) es féu conèixer com a novel·lista el 1906 amb Josafat. Narra la relació amorosa entre un campaner monstruós i una prostituta, Fineta.