Franquisme: Unificació, Poder Absolut i Intervenció Estrangera
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,64 KB
El Decret d'Unificació i el Poder Absolut de Franco
La reacció de Franco va arribar el 19 d’abril amb el Decret d’Unificació, que creava un partit únic a l’estil feixista: la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), al qual es van sotmetre la CEDA i la resta de partits monàrquics.
Franco esdevenia així el cap indiscutible de la formació i completava el seu cercle de poder absolut: generalíssim de l’exèrcit, cap de l’Estat i del govern, i cap d’un partit polític únic.
Suports ideològics del franquisme
- El pensament falangista (es van incloure 26 dels 27 punts del seu programa).
- El carlisme: defensa de la tradició i l'espiritualitat catòlica.
- El conservadorisme monàrquic.
- El suport incondicional de la jerarquia eclesiàstica.
Els estats europeus davant la Guerra Civil
La Guerra Civil Espanyola va esclatar enmig d’una crisi de les llibertats individuals i la democràcia a tot Europa: el feixisme italià, el nazisme alemany i el règim soviètic. Només França, el Regne Unit, els Països Baixos i els països nòrdics mantenien règims democràtics. Aquests estats no van trigar a prendre partit.
El Comitè de No-intervenció
Cada bàndol de la Guerra Civil va demanar suport als règims que li eren ideològicament més propers.
La República esperava l'ajut de França, mentre que els franquistes esperaven el d'Alemanya i Itàlia. L’amenaça que alguna potència hi pogués participar i trenqués el delicat equilibri entre règims democràtics i dictatorials va portar França a impulsar un acord europeu que impedís qualsevol tipus d’ajut als dos bàndols.
L'agost de 1936 es va constituir formalment el Comitè Europeu de No-intervenció en la guerra d’Espanya. Era un organisme que havia de vetllar perquè cap país prengués una posició activa en la Guerra Civil Espanyola.
Aquest acord va perjudicar greument la República, ja que els països democràtics van complir l'acord, mentre que l'Alemanya nazi i l'Itàlia feixista se'l van saltar sistemàticament. Fins i tot l'URSS va acceptar l'acord inicialment.
La intervenció d'Alemanya i Itàlia
El juliol de 1936, alemanys i italians ja van col·laborar amb bombarders italians i avions de transport alemanys per traslladar tropes des del Marroc.
Alemanya: va enviar la temuda Legió Còndor, un grup d'avions de combat que va donar la supremacia aèria als insurrectes. Va aportar uns 279 avions de combat, 180 tancs i 180 canons, a més de 16.000 homes.
Itàlia: el 1937 va enviar un contingent de 49.000 homes, un veritable exèrcit organitzat en quatre divisions conegudes com el Corpo Truppe Volontarie.
Aquestes intervencions van facilitar que els franquistes fossin reconeguts diplomàticament (18 de novembre de 1936) i van ser decisives per al desenllaç de la guerra. Van permetre als franquistes dominar militarment l'espai aeri i garantir-se el subministrament de material militar modern i abundant.
En termes polítics, el suport manifest de Hitler i Mussolini va reforçar la política d'inhibició de França i del Regne Unit, que en aquella època intentaven evitar a tota costa un conflicte bèl·lic a gran escala.