Franquisme i Transició: Autarquia, Repressió i Canvi (1939-1986)

Els Anys de la Fam (1939-1945)

El règim pren l'opció per l'autarquia, una política econòmica d'inspiració feixista, basada en la independència respecte al mercat exterior. Cerca l'autosuficiència econòmica (economia de guerra):

• Elimina vincles amb l'exterior.
• Prioritza necessitats de l'Estat per sobre de la població.
• Fomenta indústries bàsiques i d'armament.
• Intervencionisme: l'Estat fixa la producció i els preus.

Tres Àmbits d'Actuació

1. Regulació del comerç exterior:
   • Reducció de les importacions.
   • Escassetat de matèries primeres, energia, maquinària i fertilitzants.
2. Foment de les indústries bàsiques i estratègiques:
   • Creació de l'Instituto Nacional de Industria (INI, 1941).
   • Creació d'empreses públiques:
     • Iberia (1943)
     • Renfe (1941)
     • Endesa (1944)
     • Telefònica (1945)
3. Regulació de la producció agrària de productes bàsics:
   • Control de la producció, comercialització i preus de venda.
   • Regulació del consum bàsic amb les cartilles de racionament.

Escassetat i Mercat Negre

L'autarquia era ineficient i no garantia productes bàsics, fet que va provocar l'aparició del mercat negre:

• La pagesia amaga part de la collita i la ven a preu més alt.
• Els grans propietaris s'enriqueixen amb la venda a preus més alts.
• La indústria afí al règim té accés a matèries primeres.

Condicions de Vida i Treball

Beneficis per als vençuts (fidels al règim):

• Devolució de les terres als antics propietaris.
• Els empresaris recuperen béns i indústries.

Deteriorament de la vida i la feina:

• Salaris estancats mentre els preus es disparen.
• Augment de la fam i la pobresa.
• Reaparició de malalties ja eradicades i infrahabitatge a les ciutats.

La Dècada dels Anys 50: Els Anys Frontissa

Dins del context internacional de la Guerra Freda, es passa de l'aïllament al reconeixement internacional. Es veu el Franquisme com un aliat enfront del comunisme.

Canvis Significatius

1. Remodelació del govern:
   • Reformes econòmiques.
   • Joaquín Ruiz Giménez a Educació (un home amb idees liberals).
2. Conveni amb els EUA:
   • Bases militars nord-americanes a canvi d'ajuda econòmica i militar.
   • Ingrés a l'ONU (1955), però no a la CEE.
3. Concordat amb la Santa Seu:
   • Reafirmació del nacionalcatolicisme.
   • Privilegis eclesiàstics en educació i moralitat pública.

Inici de la Recuperació Econòmica

• Augment dels salaris i la població.
• Augment de migracions del camp a la ciutat.
• Disminució de la despesa militar.
• Augment de la productivitat.
• Obertura al comerç exterior: accés a matèries primeres, fonts d'energia i maquinària.
• Liberalització dels preus.
• Accés al mercat de divises.
• Eliminació de les cartilles de racionament (1952).

Crisi del 1956-1959

Causada per:

• Nova onada de vagues (salaris).
• Inicis de la dissidència estudiantil (reformes).
• La crisi econòmica (per la inflació).

Solucions:

• Llei de convenis col·lectius (1958).
• Pla d'estabilització.
• Liberalització de l'economia (López Rodó, Navarro Rubio) → tecnòcrates.
• Totes les famílies franquistes queden subordinades a Franco (falangistes també).

Transició i Democràcia (1975-1986)

La Transició: Pacte o Reforma?

Nova monarquia de Joan Carles I.

Presa de possessió com a cap de l'Estat: 22 de novembre de 1975.

Projecte Reformista del Govern d'Arias Navarro

"Esperit del 12 de febrer":

• Reforma de les lleis franquistes.
• Reconeixement de drets.
• Reforma de les Corts amb algun tipus de sufragi.

Mobilització Política i Social

• Onada de manifestacions, vagues i mobilitzacions.
• Reformes.
• Drets.
• Democràcia.

Resposta del govern autoritària i repressiva, oposada a l'esperit reformador. Monarquia immobilista, mala imatge.

Després de la dimissió d'Arias Navarro el juliol de 1976, la monarquia pren la iniciativa: nomenament d'Adolfo Suárez com a president.

El Govern d'Adolfo Suárez (1976-1981)

• Amnistia (presos antifranquistes).
• Diàleg amb les forces democràtiques.
• Dret d'associació.

Llei de la Reforma Política: el Camí a les Eleccions

• Drets i llibertats.
• Corts bicamerals (sufragi universal).
• Promesa d'eleccions.
• Establir nova legalitat constitucional.

Referèndum per a l'aprovació d'aquesta llei de reforma. Oposició entre el Sí i l'abstenció. Govern a favor i búnquer (franquistes) en contra.

Va negociar amb l'oposició:

• Desarticulant institucions franquistes.
• Llibertat de premsa.
• Legalitzant partits polítics.
• Llibertat sindical i dret a la vaga.

S'aprova la Llei electoral: nous partits:

• Esquerra: PCE i PSOE.
• Dreta: Alianza Popular (AP) de Fraga.
• Unión de Centro Democrático (UCD) de Suárez.
• PDPC.

Eleccions Generals del 1977

• Alta participació: 78,8%.
• Primer govern democràtic després de la Guerra Civil.
• Política de consens:
  • Llei d'Amnistia (més de 2500 presos alliberats).
  • Pactes de la Moncloa.

Restabliment de la Generalitat de Catalunya

• Mobilitzacions amb el lema "Volem l'Estatut" (11 de setembre de 1976, Sant Boi de Llobregat).
• 1977: Assemblea de Parlamentaris catalans. Demana al govern:
  • Restauració de la Generalitat de Catalunya.
  • Retorn del president a l'exili.
  • Derogació de la llei que abolia l'Estatut de 1932.
  • Constitució d'un govern provisional de Catalunya.

Suárez negociarà el retorn de la Generalitat provisional i de Tarradellas com a president.

Desembre de 1977: Primer govern de la Generalitat provisional.

Gener de 1978: Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat.

Context de Crisi Generalitzada

1973: Augment preu petroli.

• Dèficit balança comercial (baixen exportacions, inversions i turisme).
• Empreses tanquen (augment atur).
• Inflació elevada.

Els Pactes de la Moncloa (1977)

• En aquest context de crisi.
• Consens polític i social entre partits, sindicats i empresaris.
• Actuació en dos punts:

1. Sanejament de l'economia i reforma fiscal:
   • Devaluació pesseta.
   • Limitació salaris.
   • Lliure acomiadament.
   • Objectiu: reduir la inflació i el dèficit públic.
   • Reduir en despesa pública i energia.
   • Creació de l'IRPF i l'Impost sobre el Patrimoni.
2. Programa d'actuació jurídica i política:
   • Mesures per permetre la llibertat d'expressió, reunió o associació.
   • Despenalització de l'adulteri.
   • Regular venda d'anticonceptius.
   • Llibertat d'activitat sindical.
   • Abolició de la censura.

Una Societat Canviant

Creixement Urbà i Perifèries

Augment de població vinculat a la immigració:

• Augment a les ciutats de més de 100.000 habitants.
• Disminució a les de menys de 2.000 habitants.
• Formació de grans àrees metropolitanes.
• Creixement de les perifèries superpoblades (desordre, interessos dels grups immobiliaris).
• Grans blocs de cases de mala qualitat (barraquisme vertical).

Una Nova Estructura Social

• Societat capitalista.
• El món rural perd pes.
• Augment del proletariat urbà.
• Burgesia (empreses internacionals i sector públic).
• Impuls d'una nova classe mitjana.

Inici de la Societat de Consum

Augment del poder adquisitiu → consumisme:

• Electrodomèstics a les llars.
• Es popularitza l'automòbil.
• Publicitat, grans magatzems, venda a terminis, etc.
• Creix l'oci, vacances, etc.

Nous Comportaments Socials i Formes de Vida

• Societat més oberta i plural.
• Progressiu procés de laïcització i secularització.
• Canvi en el paper de la dona (lent abandonament del rol de dona de la llar).
• Accés a l'ensenyament bàsic, augment d'universitaris.
• Canvi de l'estructura familiar: família nuclear.
• "Destapament" del jovent (desafiament cultural, estètic i sexual).

Reformes sense Democràcia

El Franquisme necessita un canvi d'imatge:

• Campanya propagandística durant 60 anys.
• Nova imatge: pau i progrés.
• Tecnòcrates, desenvolupisme, modernització, etc.
• Tot i això, sense llibertats ni acceptació de la democràcia.
• Continuen els Consells de Guerra.

Continua la Repressió

Augmenta la violència policial.

Reformes Institucionals i Legislatives

• Llei de premsa del 1966 de Manuel Fraga.
• Llei orgànica de l'Estat (1967):
  • Càrrec de Cap d'Estat separat del de president del govern.
  • Actualització de les Lleis Fonamentals: Llei de Corts.
  • Llei de llibertat religiosa (catòlica oficial).
  • Participació de treballadors en eleccions sindicals.
  • Llei de successió: designat Joan Carles de Borbó.

Discrepàncies dins del Franquisme

• Reforçament del Movimiento (Solís Ruíz).
• Obertura limitada (M. Fraga).
• Pes del poder a favor de la Monarquia (Carrero Blanco).
• Cas Matesa (1969) de corrupció → ministres de Franco i Opus Dei → Crisi del govern: victòria de Carrero Blanco.

Nous Moviments Socials i Antifranquisme

Conflictivitat Obrera

• 1962: Vaga minera a Astúries.
• 1962: Creació de Comissions Obreres (CCOO).
  • 1972: Il·legalització pel gran èxit i repercussió.
  • Condemna al dirigent: Marcelino Camacho.
• 1967: Creació de la Unión Sindical Obrera (USO).

Creixement de la Protesta Universitària

• Creació de sindicats d'estudiants.
• Mobilitzacions des del 1968.
• Rebuig contra el règim.
• Van tancar-se i van crear ells el seu propi sindicat a Barcelona (Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona) (La Caputxinada).

Accions Cíviques i Culturals

• Associacions de veïns:
  • Dèficits en serveis i equipaments.
  • Volen ajuntaments democràtics.
• Món de la cultura:
  • Revistes en català.
  • Mitjans de comunicació.
  • Projectes editorials.
  • Escoles innovadores (Rosa Sensat).
• Renovació de l'Església amb el Concili Vaticà II:
  • Augmenten catòlics i sacerdots joves antifranquistes.

Agitació Nacionalista

• Catalunya:
  • Reivindicació de la llengua i cultura catalana.
  • Creació de l'Assemblea de Catalunya (1971).
• País Basc:
  • PNB era el referent (govern a l'exili).
  • Aparició d'ETA, 1959 (Euskadi ta Askatasuna) → País Basc i llibertat.

Partits d'Oposició

• Partido Comunista de España (Santiago Carrillo i Dolores Ibarruri).
• PSOE (Felipe González, líder del partit 1974 (Congrés de Suresnes)).

Crisi i Fi del Franquisme

Carrero Blanco i la Continuïtat del Règim

• Govern immobilista.
• Primer com a vicepresident: restrictiu, repressió.
• Després com a president (1973) per succeir Franco quan morís.
• Assassinat per ETA.

Agafa el relleu Arias Navarro (President del govern 1974-1976):

• Abans: jurista, Director General de Seguretat i Ministre de Governació.
• Fa un discurs: "Esperit del 12 de febrer" → Per intentar unir immobilistes i oberturistes → Fracàs.

Augmenta la Mobilització Social

Repressió contra la societat → Augmenta el desprestigi del règim:

• Més violència.
• Execució el 1974 de Salvador Puig Antich, jove militar anarquista.

L'oposició va crear organismes per tenir alternatives al règim:

• Junta Democràtica 1974 (PCE, CCOO, esquerres, etc.).
• Plataforma de Convergència Democràtica 1975 (PSOE, UGT, PNB, etc.).
• Es van unir el 1976 → "Platajunta".

El Conflicte del Sàhara

Procés de descolonització africana:

• Espanya:
  • Donarà independència a Guinea Equatorial (1968).
  • Cedirà l'Ifni al Marroc (1969).
• Amb l'ONU i el Front Polisario → Acord per celebrar un referèndum d'autodeterminació al Sàhara.
• Amb Franco malalt, el Marroc organitza una invasió pacífica del territori (Marxa Verda).
• Davant la debilitat, el govern cedeix i signa l'Acord de Madrid (1975).
  • Espanya lliura el territori al Marroc i Mauritània.

20 de novembre → mort de Franco.

A partir d'aquí, era impossible un franquisme sense Franco.