Franquisme Tardà: Reformes, Crisi i Repressió a Espanya

Reformes Legislatives i Crisi del Franquisme Tardà

Lleis Impulsades pels Tecnòcrates Aperturistes

Els tecnòcrates aperturistes van aprovar les següents lleis:

• Llei de Premsa (1966)

  Consistia en l'eliminació de la censura prèvia.

• Llei de Llibertat Religiosa (1967)

  Anteriorment, les religions que no eren la catòlica romana no estaven permeses a l'Estat espanyol. Amb aquesta llei s'anul·lava aquesta prohibició.

• Llei Orgànica de l'Estat (1966)

  Va ser aprovada en un referèndum en què van votar els ciutadans el desembre de 1966. Aquesta llei pretenia assegurar la supervivència del règim després de la mort de Franco a través de petites reformes:

  • Creació de la figura del president del govern: En avançar en edat, Franco va començar a delegar funcions, de manera que va escollir un president del govern. Aquest president escolliria, alhora, ministres. Franco va nomenar president Luis Carrero Blanco perquè era militar, per la qual cosa hi confiava.
  • Establiment del "Terç familiar" a les Corts: Una tercera part de les Corts seria escollida pels ciutadans. Existien procuradors que es presentaven a títol individual, ja que no s'acceptaven els partits polítics. S'escollien dos procuradors per província, fos quina fos la seva mida o nombre d'habitants, per la qual cosa no hi havia proporcionalitat.

L'any 1968, Franco va designar definitivament Joan Carles de Borbó com a successor, qui va passar a tenir el títol de príncep. El 23 de juliol de 1969, Joan Carles va acceptar la designació davant les Corts i va jurar els principis fonamentals del Movimiento.

Fase de Descomposició del Règim Franquista

En aquesta fase del règim, destaquen els següents aspectes:

• Deteriorament físic de Franco: A causa d'aquest fet, va decidir delegar en Luis Carrero Blanco, qui va morir assassinat en un atemptat d'ETA el 20 de desembre de 1973.
• Oposició activa i distanciament de sectors de l'Església: Va sorgir el FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic). A l'Església van començar a aparèixer nuclis contraris al règim franquista.
• Pugna entre immobilistes i aperturistes: Va ser una pugna molt forta i intensa, ja que els immobilistes volien que el règim franquista continués sense canvis, mentre que els aperturistes començaven a obrir la seva mentalitat cap a Europa.
• Forta repressió (1973-1975): El règim va tornar a ser molt repressiu i es va endurir.
  • Es van produir execucions per pena de mort que van causar gran escàndol, com la de Salvador Puig Antich (1974), qui va ser acusat de disparar a un policia. Se sap que va ser matat per algú del seu propi partit.
  • Un altre fet de gran transcendència va ser l'assassinat de Luis Carrero Blanco, president del govern, en un atemptat d'ETA (desembre de 1973). Carlos Arias Navarro el va substituir en el càrrec.

El règim franquista anava morint amb Franco. Finalment, el 20 de novembre de 1975, després que la vida de Franco hagués estat allargada de manera artificiosa, va morir.

Repressió Franquista: Catalunya i Mecanismes de Control

Fonaments Ideològics: Vencedors i Vençuts

Els vencedors creien que els vençuts mereixien la derrota com un càstig per haver-se separat de la via patriòtica correcta. Consideraven també que havien guanyat la guerra per voluntat divina. Per tant, els vençuts mereixien la derrota, i el seu dolor era un càstig just pels seus pecats. La idea de la reconciliació entre aquests dos grups mai va entrar en els plans de Franco.

Mecanismes Repressius de la Postguerra

Es van aprovar diverses lleis per dur a terme la repressió:

• Llei de Responsabilitats Polítiques (1939): Establia que totes aquelles persones que havien tingut algun càrrec de responsabilitat pública, no només durant la guerra sinó també durant la II República, podien ser jutjades.
• Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1940): Es tractava d'una llei destinada a tots aquells que, de forma clandestina, podien estar organitzats en algun acte de protesta contra el franquisme, de manera que podien ser jutjats i acusats.

El Tribunal de Orden Público (TOP) als Anys 60 i 70

Durant l'etapa de l'aperturisme moderat, es va observar una repressió menor. Els tecnòcrates volien donar la imatge d'un règim moderat, per la qual cosa les repressions havien de ser menys intenses.

El TOP (Tribunal de Orden Público), creat l'any 1963, era l'encarregat de jutjar i sentenciar els delictes o conflictes de caràcter públic.

Un procés que va tenir molt de ressò a nivell internacional va ser el Procés 1001 contra els principals dirigents del sindicat il·legal Comissions Obreres (CCOO).