El Franquisme: Repressió, Evolució i Canvis (1939-1975)

El Franquisme (1939-1975)

1. Característiques del règim i l'estat franquista

El nou règim franquista es va basar en els següents aspectes:

• Concentració de poders en mans de Franco: cap de l'Estat, cap del partit, generalíssim dels tres exèrcits, cap del govern, presidia el Consell Nacional i nomenava el secretari general del moviment. Podia promulgar lleis en casos d'urgència.
• Dictadura personal amb una submissió total al Caudillo.
• Partit únic: FET i de las JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista).
• Sindicat únic: OSE (Organització Sindical Espanyola) o sindicat vertical, fundat el 1940. Era l'únic sindicat permès i integrava empresaris i treballadors.
• Negació de les llibertats bàsiques: llibertat religiosa, de pensament, drets de reunió, associació, premsa, expressió, etc.
• Divisió entre vencedors i vençuts, amb una repressió total dels sectors considerats desafectes.
• Ideologia basada en: catolicisme, nacionalisme espanyol agressiu identificat amb Castella, sense admetre cap diferència com la basca o la catalana. Basat en models com els Reis Catòlics, el descobriment d'Amèrica, els Àustries; jerarquia, autoritat, disciplina i ordre.

L'estructura d'aquest nou estat es va dur a terme a partir d'un conjunt de lleis conegudes com a "Leyes Fundamentales del Reino", entre les quals destaquen:

1. El Fuero del Trabajo (1938), que regulava les relacions laborals.
2. La Llei constitutiva de les Corts (1942), que definia les Corts com a "òrgan superior de participació del poble". Les Corts, creades a partir de la llei del 1942, tenien integrants anomenats procuradors. No eren elegits democràticament i no tenien un autèntic poder legislatiu; eren només un òrgan de col·laboració.
3. El Fuero de los Españoles (1945), un conjunt de deures i drets que pretenia aparentar que els espanyols tenien certes llibertats polítiques.
4. La Llei del referèndum nacional (1945), per la qual el cap de l'Estat podia sotmetre a votació popular les qüestions que considerés oportunes.
5. La Llei de successió (1947), que establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme.
6. La Llei de Principios del Movimiento Nacional (1958), que va instituir el Movimiento Nacional com a únic partit i va establir que tots els alts càrrecs havien de jurar els "principios del movimiento".
7. La Llei orgànica de l'Estat (1966), que preveia la separació entre la figura del cap de l'Estat i del cap del govern i establia el terç familiar a les Corts. Aquest terç implicava que cada província podia elegir directament dos procuradors, que eren elegits per votació dels caps de família.

Organització territorial:

• Es va restituir la figura de les capitanies generals.
• A cada província hi havia un governador civil, que era també cap provincial del Movimiento, i un governador militar.
• Els alcaldes dels ajuntaments eren elegits pel governador civil i eren també els caps locals del Movimiento.

2. La repressió

La repressió sistemàtica i contínua cap als comunistes, socialistes i republicans tenia la funció de donar exemplaritat, castigar i difondre la por entre la població per evitar organitzacions que acabessin amb el règim.

També van crear un marc legal per fer aquesta repressió legal:

• Llei de responsabilitat política (1939): es jutjava tots els polítics anteriors al règim.
• Llei de repressió del comunisme i la maçoneria (1940).

Totes aquestes lleis eren fetes complir per l'exèrcit. A més, hi havia diverses formes de castigar o reprimir:

• Judicis sumaríssims (la majoria dels casos acabaven amb el processat com a culpable).
• Depuracions (fer fora dels llocs de treball aquells que van afavorir la República).
• Confiscació del patrimoni dels vençuts (dels republicans).

La repressió a Catalunya:

• Repressió política: supressió de la Generalitat i afusellament de Lluís Companys.
• Repressió contra la identitat catalana: prohibició absoluta del català (anticatalanista) i prohibició d'aspectes identitaris catalans (sardanes, castells, etc.).

3. Evolució política i relacions internacionals

Es divideix en tres etapes:

• Primera etapa: Fase totalitària (1939-1959).
• Segona etapa: Fase tecnocràtica (1959-1969).
• Tercera etapa: Descomposició del règim (1969-1975).

3.1 Fase totalitària (1939-1959)

A) La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Franco dona suport als feixistes encara que es declara neutral (no participa ni dona suport de cap mena). No volia arriscar, per tant, va ser conservador. Quan semblava que els feixistes guanyarien (1940), Franco declara l'estat en no bel·ligerància (no participa en la guerra, però dona suport, excepte suport militar).

Franco es reuneix amb Hitler el 1940 a Hendaia per veure si Espanya podia entrar en guerra, però finalment no es dona el cas. També van haver-hi demandes econòmiques i territorials que Hitler va rebutjar perquè eren excessives pel que aportaven. Torna a entrevistar-se amb Mussolini el 1941 amb el mateix objectiu, però tampoc es dona el cas.

El 1943, quan les tropes feixistes comencen a perdre, Franco torna a declarar l'estat neutral.

• División Azul: cos de voluntaris espanyols que van lluitar al costat dels alemanys contra la URSS.

B) L'aïllament internacional (1945-1950)

Espanya queda aïllada a causa del seu règim feixista, així que els altres països i l'ONU prenen diferents mesures:

• Tancament de fronteres entre França i Espanya.
• Exclusió de l'ONU.
• Retirada d'ambaixadors (representant d'un país davant d'un altre).
• Condemna de l'ONU cap al règim de Franco.

Reacció del règim davant d'aquestes mesures:

• Diferents discursos no acceptant les mesures.
• Deixa de ser obligatori saludar els militars.
• Llei del referèndum nacional (estableix que a Espanya es poden fer referèndums).
• Declara Espanya com un regne.

El context internacional afavoreix el règim, ja que els EUA veuen Espanya com una aliada contra la URSS (ja que en aquell moment Espanya era anticomunista). Així que els EUA, el 1947, deixen d'aplicar les sancions a Espanya. Guerra Freda: l'oposició estava dividida i enfrontada.

C) Primers intents d'obertura (fase totalitària) (1950-1959)

L'increment de la tensió de la Guerra Freda afavorirà que el règim sigui reconegut a nivell mundial.

• 1950: Fi de l'aïllament diplomàtic de l'ONU.
• 1951: Espanya entra a la FAO (Organització de l'ONU per a l'Agricultura i l'Alimentació).
• 1952: Espanya entra a la UNESCO.
• 1953: Pacte de Madrid (EUA + Règim), amb això els EUA podrien tenir bases militars a Espanya. El règim rebia ajuda econòmica (Pla Marshall), reconeixement militar i polític.
• Concordat amb el Vaticà: es dona un marc jurídic entre el règim i el Vaticà. Espanya és un estat confessional (una única religió, la catòlica).
• 1955: Espanya és admesa a l'ONU. Només canvia la política interior.
• 1956: Malgrat l'ajut econòmic dels EUA, patiran problemes econòmics.
• 1956: Espanya concedeix la independència al Marroc.
• 1957: Entren a formar part dels tecnòcrates.
• 1958: Ley de Principios del Movimiento Nacional. Consolida els principis del règim.

3.2 La dècada dels 60 (Fase tecnocràtica 1959-1969)

Volen desenvolupar l'economia espanyola per millorar la vida a Espanya.

Pocs canvis polítics; la repressió continua. Canvis polítics:

• 1963: Creació del Tribunal d'Ordre Públic (TOP). Ara els delictes contra el règim seran jutjats per civils, a causa que Julián Grimau va ser executat (dirigent del partit comunista).
• 1966: Llei de premsa, feta pel sector més reformista del règim, elimina la censura prèvia.
• 1966: Llei orgànica de l'Estat.
• 1967: Llei de llibertat religiosa: estableix la possibilitat de practicar una religió de manera privada; a nivell públic, Espanya és catòlica.
• 1969: Llei de successió: es designa com a successor Joan Carles de Borbó.
• Espanya va sol·licitar l'ingrés a la CEE, però va ser denegat fins al 1985.
• 1969: Independència de Guinea Equatorial.

3.3 La descomposició del règim

En quatre aspectes:

• Dissensions/conflictes dins del règim:

  • Immobilistes (volen mantenir el règim sense canvis, també se'ls anomenava Búnker).
  • Aperturistes (creien que el règim necessitava canvis).

  El 1969 es descobreix el "Cas Matesa", en el qual es revela una gran corrupció dins del règim amb l'empresa tèxtil Mattesa. Culpa de la llei de premsa.

  El 1973, l'almirall Carrero Blanco (cap del govern i mà dreta de Franco) és assassinat per ETA.

• Distanciament per part de l'Església:

  L'Església es comença a distanciar, ja que considera que el règim necessita certs canvis. No tan sols l'Església es distancia, sinó que diversos generals comencen a considerar la idea d'una democràcia i formen la UMD (grup de militars que volen la democràcia).

• Oposició:

  • Nivell polític: moltes unitats/associacions s'uneixen per enderrocar el règim:
    • Assemblea de Catalunya (1971).
    • Junta Democràtica d'Espanya (1974).
    • Plataforma de Convergència Democràtica (PMD) (1975): tota l'oposició s'ajunta per establir un règim democràtic i no una dictadura.
  • Nivell social: formació de sindicats oposats al règim, vagues cada cop més intenses.
  • Terrorista: grups terroristes que atempten contra el règim (ETA, FRAP, GRAPO), amb una repressió més dura com a resposta.

• Context internacional:

  • Es creen campanyes contra el règim en diferents països que creen revoltes.
  • Conflictes al Sàhara: els sahrauís (Front Polisario) intenten fer un referèndum (1973), però Hassan II fa la Marxa Verda per conquerir-la (1975). Tractat de Madrid, on es divideix el territori entre el Marroc i Mauritània.

4. Evolució econòmica

• L'autarquia (1939-1959).
• El desarrollismo (1959-1973).
• Crisi (1973-1975).

4.1 L'autarquia (1939-1959)

Situació econòmica desastrosa (postguerra), molt llarga (fins a finals dels 50). Motius:

• Aïllament internacional.
• Política econòmica del règim: es basa en el falangisme, que proclamava l'autarquia.

Tres àmbits d'actuació:

• Control sobre el comerç exterior:

  • Limitar les importacions.
  • Necessitat d'una autorització administrativa per poder exportar.
  • Augment del preu dels productes.
  • Escassetat de béns de consum i matèries primeres.

• Foment de la indústria:

  • 1941: INI (Instituto Nacional de Industria), encarregat de dur a terme la política d'indústria.
  • Creació i nacionalització de les empreses públiques.
  • Creació i nacionalització de les empreses públiques de sectors estratègics (comunicacions, energia).
  • Problemes:
    • Manca de matèria primera.
    • Manca de tecnologia.
    • Manca d'energia (no petroli, no gas, només carbó).
    • Important despesa pública (l'estat té pocs diners): dèficit públic, inflació.
  • Règim: desindustrialitzar el País Basc i Catalunya per qüestió política (desafavoreix la industrialització).

• Intervenció en el sector agrari:

  • Regulació de la producció.
  • Regulació de la concentració.
  • Regulació dels preus.

Resultats de la política econòmica autàrquica:

• Estancament econòmic.
• Aturada del creixement i la modernització.
• Ampliació de les diferències econòmiques amb la resta d'Europa occidental.
• Manca d'aliments i productes de primera necessitat: racionament (fins al 1952).
• Preus dels productes taxa (alta), oferta (baixa) que la demanda. Racionament originat pel mercat negre, que no està regulat i ven productes a preus molt elevats. El seu principal dirigent és la Falange.
• Empitjorament de les condicions de vida dels treballadors (salaris baixos, inflació elevada).
• Increment de la desigualtat social.
• 1953: Diners del Pla Marshall i algunes mesures intervencionistes. Creixement moderat i desequilibrat (+ inflació). Disminució de reserves de divises: l'estat està a punt de fallida.
• 1959: Hisenda a punt de fallida.

4.2 El desarrollismo (1959-1973)

Entra un grup de tecnòcrates i economistes, acabant amb la política autàrquica per una de capitalista dins del govern per diferents motius:

• Situació crítica de l'economia i inflació disparada.
• Conflictivitat social: vagues, manifestacions, etc.
• Pressió internacional: el règim és pressionat per canviar la política.

Pla d'estabilització (1959):

• Estabilitzar l'economia (reduir la inflació i el dèficit públic).
• Liberalització interior (fi dels preus fixos i s'estableix la llei de l'oferta i la demanda).
• Liberalització exterior (no es posa límit a l'exportació o importació).
• Devaluació de la pesseta.

Un cop establertes, el 1959 van tenir un impacte negatiu, augmentant l'atur i la inflació i reduint la producció. Però el 1961, finalment, aquestes mesures van augmentar la importació econòmica. També van intervenir altres factors com:

• Plans de desenvolupament (creació d'infraestructures).
• Turisme.
• Inversions estrangeres.
• Mà d'obra barata.
• Poca conflictivitat social.
• Impostos baixos.
• Aporten treball.
• Exportació de mà d'obra: 2 milions de treballadors van treballar a l'estranger.

Efectes:

• Menys inflació, menys atur: fi dels problemes econòmics.
• Acaba amb l'oposició al franquisme (no conflictivitat social): consolida el règim.
• Creixement del sector secundari (indústria i construcció) a Catalunya, País Basc i Madrid.
• Creixement del sector terciari: turisme, comerç, banca.
• Descens del sector primari: menor població activa, menys PIB.

4.3 La crisi (1973-1975)

Crisi econòmica a escala mundial. Creixement del preu del petroli. Desequilibri en el creixement:

• Aturada de les inversions estrangeres (reducció dels ingressos de l'estat): increment de l'atur.
• Retorn d'emigrants a l'estranger: més atur.
• Reducció de divises.
• Reducció del turisme.
• Reducció de les importacions.
• Augment de la despesa en energia.

6. Evolució demogràfica i social

6.1. Els canvis de l'estructura demogràfica

A. Conseqüències demogràfiques de la guerra:

• Augment de la mortalitat (morts en combat i a la rereguarda).
• Forta migració per l'exili de moltes persones per por a les represàlies.
• Caiguda de la natalitat, ja que la major part dels morts eren homes joves.

B. Evolució demogràfica:

En la dècada de 1940, la població va restar pràcticament estancada, no perquè la taxa de natalitat fos baixa, sinó perquè la mortalitat, sobretot la infantil, era força elevada.

A partir dels anys 50 comença a créixer la població, amb un fort creixement natural per un descens ràpid de la mortalitat i no tan ràpid de la natalitat. Aquesta tendència es consolida als anys 60 fins a principis dels 70 (baby boom).

Al mateix temps, s'inicien a partir de finals dels 50 importants moviments migratoris de les zones rurals (Andalusia, Extremadura, Castella, Galícia, Aragó) cap a les zones industrials d'Espanya (Catalunya, Madrid, País Basc) i alguns països europeus. (Causes: migracions econòmiques; qui les protagonitza – diferenciar migracions interiors i exteriors; conseqüències de les migracions interiors i exteriors).

A Catalunya, el fort moviment migratori, procedent principalment d'Andalusia i Extremadura, va provocar un fort creixement demogràfic.

C. La població activa:

L'evolució de la població activa estarà marcada per un descens de la població dedicada al sector primari i un augment de la població dels sectors industrial i de serveis.

A Catalunya, el creixement de la indústria, especialment a partir dels anys 60, farà que l'augment de la població activa del sector secundari sigui força elevat, al mateix temps que es produeix un descens important en el sector primari.

6.2. Les transformacions socials

Als anys 40, la societat espanyola era principalment rural, amb un alt grau d'analfabetisme i molt marcada per la repressió i la ideologia del règim (catolicisme).

A partir dels anys 50 es comencen a produir canvis importants que es consoliden als anys 60, de tal manera que la societat espanyola quan es produeix el final de la dictadura és molt diferent del seu inici.

Al camp es van produir canvis en l'estructura de classes:

• Fort descens del nombre de jornalers; a més, molts d'ells es van especialitzar en la utilització de maquinària i van aconseguir sous més elevats.
• Expansió d'una classe d'agricultors mitjans orientats al mercat.

A les ciutats destaquen dos aspectes:

• L'especialització d'una part important de la classe obrera en noves feines que proporcionen sous més elevats.
• La classe mitjana va tenir un important creixement, tant quantitatiu com qualitatiu, amb un gran nombre de persones sorgides de les activitats de les grans empreses, el mercat i els serveis com a quadres superiors, venedors, empleats d'oficina o tècnics mitjans. Aquesta classe tenia una mentalitat més oberta i dinàmica.

A nivell cultural, hi ha una millora del nivell educatiu i cultural. S'inicia un procés de secularització de les idees i els costums (influència del turisme).