Franquisme: Repressió, Censura i Evolució (1939-1975)

La situació sociopolítica de l’Espanya franquista

La repressió i la depuració

Repressió: Comença abans d’acabar la Guerra Civil en totes les zones que controlava. Es fa a través de la Ley de Responsabilidades Políticas (1939), que contemplava les màximes penes: des de la pena de mort fins a la condemna a treballs forçats. Van ser centenars de milers de republicans els que van ser processats. Se li afegeix a la llei la Ley de Represión de la Masoneria y el Comunismo. La repressió va arribar a la detenció de 200.000 persones, de les quals 150.000 van ser condemnades a mort. Van confiscar tots els béns als detinguts, executats i republicans (cases, diners, propietats…). A totes les persones fidels al règim (empreses, negocis, habitatges…) se les va premiar amb els béns que els havien agafat. Es castellanitzen els noms dels carrers i es prohibeix el català. La psiquiatria va ser confiada per Franco a un metge anomenat A. Vallejo Nágera (cap de la psiquiatria espanyola) → es pensava que aquest curava l'homosexualitat, la ideologia política… amb descàrregues elèctriques.

La repressió a Catalunya: el 1940 Companys va ser detingut a París i executat. Es va prohibir la llengua catalana i qualsevol símbol que representés Catalunya. Es van canviar els noms dels pobles i dels carrers.

Depuració: Moltes persones que no van ser condemnades perquè no es va trobar un delicte clar quedaven depurades (professors, policies, jutges, funcionaris…).

Censura

Es van posar rígides normes del comportament públic, tot i això, la prostitució estava totalment legalitzada. Hi havia un control absolut de totes les notícies de premsa. També amb les arts, no es podia presentar cap pintura ni escultura que representés un cos comú. Al cinema i al teatre hi ha una censura ferma. La premsa era un dels sectors més censurats (el diari, la ràdio… ). El noticiari oficial i obligatori d’Espanya s’anomenava NO-DO, la veu d’aquest era Matías Prats.

La cultura i l'escola: La cultura està totalment controlada pel règim, la creativitat queda completament limitada. La cultura queda orfe, ja que no hi ha cap gran personalitat que destaqui, i els que destaquen han de lluitar molt contra la censura. Pel que fa a la història, es reescriu la història d’Espanya → inventada pel règim i el que busca és la manipulació de la societat. A l’escola es posa una disciplina dura controlada per l’Església catòlica. Als nens se’ls adoctrina amb la ideologia franquista.

La vida quotidiana i l’oci

Els espanyols estaven sotmesos a un control enorme sobre la seva vida quotidiana. En acabar la guerra van quedar moltes dones vídues del bàndol feixista i aleshores a moltes d’aquestes se’ls va donar una porteria → eren les encarregades de controlar els veïns. Les cases en aquella època es tancaven a la nit (22:00) i els veïns no tenien la clau per obrir. Per la gent que arribava més tard hi havia la figura del sereno, normalment un mutilat de guerra. L’oci del franquisme, sobretot en els primers anys, eren les sales de ball on es permetia que una parella jove es relacionés (les joves havien d’anar acompanyades de les seves mares). La mare era qui decidia si el jove podia ballar amb la seva filla o no.

Evolució econòmica i social

Economia

Demografia: Entre 1960 i 1970 es produeix el “baby-boom” i augmenta l’esperança de vida, dels 67 anys als 75 → s’anima des del règim a tenir fills. Neix el carnet de família nombrosa (en aquella època n’havies de tenir 5 per rebre ajuda). Es produeix una migració cap a zones industrials urbanes.

Agricultura (sector primari): Es manté durant el franquisme l’estructura de la propietat de la terra. Grans propietats i pocs propietaris. Només millora perquè es comença a incorporar tecnologia.

Indústria (sector secundari): Indústria dedicada a l’exportació. Els nuclis seran el català, el basc i Madrid. Els tecnòcrates creuen que s’ha de diversificar aquesta indústria, i es formen “polos de desarrollo”, que són nuclis repartits per tota Espanya per diversificar la indústria. Es fa a ciutats com Tarragona, Vigo, Badajoz i Saragossa. La majoria van ser un fracàs. Hi havia molta oferta i els preus van baixar, això fa que la població espanyola pugui comparar.

Turisme (sector terciari): Serà el tercer gran motor per a l’evolució de l’economia. És gairebé un èxit des del primer moment, genera molts llocs de treball. El boom del turisme, milions d’estrangers vindran a estiuejar a Espanya, i amb ells nous costums que ajudaran a modernitzar la societat espanyola. Un exemple és la Coca-Cola.

Societat

La societat es modernitza, sobretot gràcies al turisme. Hi ha un important desenvolupament social i un augment del nivell social de la gent. Això fa que els ciutadans puguin gaudir de coses que abans ni somiaven, com tenir vacances, cotxe o segones residències.

Conflictes i oposició

Conflictes

Com que la situació econòmica millora, el règim es relaxa i comença a acceptar coses que abans no, i permet una petita crítica.

• 1959 → Cas Galinsoga.
• 1960 → Fets del Palau: al camp de la senyera l’Orfeó Català canta el Cant de la Senyera. Això ho organitza un senyor anomenat Jordi Pujol → li va costar tres anys i mig de presó.
• 1965 → Conflicte de l'Abat Escarré: Va fer unes declaracions al diari francès Le Monde on criticava el franquisme. Franco va ordenar la detenció immediata de l’Abat. El Papa, en assabentar-se de l’ordre de detenció, li va dir a Franco que Escarré només li devia obediència a ell i que retirés l’ordre de detenció. El va amenaçar amb excomunicar-lo si ho feia.
• 1966 → La Caputxinada: Va ser un grup de persones opositores de Franco que es van tancar al convent de caputxins per fer reunions i xerrades. Van ordenar que sortissin perquè si no entrarien a detenir-los perquè s’estava fent un acte contra el règim. L’abat va dir als policies que era territori sagrat i que no podien entrar. Quan van sortir, la policia els va identificar i els va detenir, en alguns casos es va multar per reunió il·legal. El mateix any, un grup de capellans joves indignats van fer una manifestació davant de la comissaria de Via Laietana per protestar per les detencions i les multes. La policia va sortir de la comissaria i els va apallissar deixant a 15-20 ferits ensangonats a terra.
• 1971 → Les declaracions de Pau Casals a l’ONU: Pau Casals (millor violoncel·lista del món) va fer un discurs parlant sobre el mal que Franco havia fet a Catalunya.

Oposició

El 1959 es funda ETA, un grup armat que lluitarà per la independència del País Basc. A partir del 59 es comença a organitzar una tímida oposició política. Des de l'exili, els dirigents que queden vius dels partits PCE, ERC i PSOE, intenten reorganitzar-se dins Espanya. També des del món sindical es creen unes comissions obreres que miren de fer una lluita sindical fora de l’àmbit del CDS. Això va preocupar al règim. L’any 62 va tenir lloc el Contubernio de Munich. Va ser una reunió d’exiliats polítics per parlar d’Espanya, per criticar Franco, dient que Espanya anava malament per culpa seva. L’any 1971 es va fundar l’Assemblea de Catalunya. La formen membres de partits d’esquerres, sindicats, associacions de veïns i fins i tot capellans. El que fan és preparar com volen que sigui Catalunya quan Franco ja no hi sigui.

Evolució política

L’any 1962 Espanya demana l’ingrés a la CEE, però Europa li torna a dir que no. Per tapar tota aquesta oposició l’any 1963 es funda el Tribunal de Orden Público (TOP), un tribunal especial que podia actuar per iniciativa pròpia. L’any 1966 un polític anomenat Manuel Fraga, ministre d’informació i turisme, va fer una llei anomenada Ley de Prensa que eliminava per primera vegada la censura a Espanya. El 1967 es va aprovar la Ley Orgànica del Estado (LOE). Va ser l'última llei fonamental del franquisme. En teoria era una democratització de règim, però l'aplicació va ser tot el contrari → perpetuava el franquisme fins i tot després de Franco. A partir d’aquell any, es fan noves lleis que mostraran el progrés del país com la llei d’escolarització obligatòria i la llei de seguretat social. L’any 1969 es produeix el nomenament de Joan Carles de Borbó com a successor de Franco a títol de rei.

El 1968 Espanya va guanyar el festival d'Eurovisió amb la cantant Massiel. La seva cançó s’anomena “La, la, la”. Pel règim va significar molta propaganda. Entremig d’aquesta millora les coses es torcen l’any 1969 quan esclata el que es va anomenar el cas Matesa, una empresa tèxtil → es va descobrir un frau milionari en el qual estaven implicats diversos ministres del govern. Franco mata el “missatger”, destitueix el ministre que havia fet la llei de censura (Fraga), i a continuació, va anar destituint els ministres importants.

El cas de la Talidomida: Molts nens van començar a néixer amb greus malformacions perquè les mares embarassades es prenien un medicament alemany contra els vòmits. Alemanya, quan s’adona de la quantitat de casos a causa del medicament el retira, però Espanya no, ja que volia amortitzar els diners que havia pagat a l’empresa alemanya i el deixa a la venda uns quants anys més. Carrero Blanco a partir de l’any 1969 és nomenat vicepresident del govern. A partir de la seva entrada, hi ha un enduriment del règim. L’any 1970 es produeixen els anomenats Juicios de Burgos. Van ser uns processos que van acabar amb la condemna a mort de 6 membres d'ETA. Les pressions internacionals de tot el món, sobretot d’Europa, van demanar a Franco la commutació de la pena, que la canviés per una altra. Franco va accedir i aquests membres d’ETA no van ser executats sinó que van ser condemnats a presó.