Franquisme: Inicis, Evolució i Repressió (1939-1958)

Inicis del règim franquista

Franco i Ramon Serrano Suñer dissenyen un nou règim totalitari com el d'Itàlia i Alemanya durant una situació a on Espanya està destrossada i en un context europeu on triomfen els règims feixistes.

El nacionalsindicalisme (1939-1943)

1. Ultranacionalisme fonamentat en els valors catòlics. Enemic: comunistes i liberals.
2. Abolició de la lluita de classes (a través d'un sindicat vertical).
3. Militarització de la societat.
4. Partit únic: FET de les JONS.
5. Economia rural (al servei de la gran patronal agrària).

Franco té tots els poders de l'estat: cabdill, "vot quantitatiu però no qualitatiu".

• Poder executiu: Franco designa als seus ministres (que controlen el sindicat vertical), líder del partit FET de las JONS on el consell nacional l'assessora.
• Poder legislatiu: el controla Franco, però al 1942 apareixen les Corts Espanyoles que són de caràcter consultiu i estan formades pels procuradors que són escollits per Franco.
• Poder judicial: va lligat amb l'executiu. Franco designa als membres del Tribunal Suprem.

Franco és el generalíssim de l'exèrcit.

Lleis fonamentals del franquisme

• Fuero del Trabajo i llei de premsa (1938).
• Llei constitutiva de les Corts (1942).
• Llei de referèndum i Fuero de los Españoles (1945).
• Llei de successió (1947).
• Llei de principis fonamentals del Movimiento Nacional (1958) (pàtria, família i religió).

Organització del país

Unitari, dos punts de vista:

• Vista militar: Franco va organitzar Espanya en diferents regions militars. Cada regió tenia un Capità General que tenia molt de poder i disposava de l'aparell militar.
• Punt de vista civil i polític: Espanya es dividia en províncies on l'autoritat màxima és un governador civil, ministre de la Governació, i tenia sota el seu control l'aparell policial de la província.

Repressió

LA REPRESSIÓ POLÍTICA FRANQUISTA

No hi ha amnistia: "passar comptes" esdevé un element estructural del nou règim respecte dels vençuts. Mètodes totalitaris de repressió: ús de camps de concentració, presons, tortures i execucions anys després de la fi de la guerra civil. Societat vigilada: creació d'una policia secreta (La Brigada Social) que controla a la població. Jurisdicció militar: condemna dels vençuts i penalització de l'exercici de les llibertats d'expressió, manifestació, etc. sota consells de guerra.

Eliminació de la condemna al règim de l'ONU (1950)

Admissió d'Espanya a l'ONU (1955)

Pacte de Madrid USA-Espanya (1953)

Espanya rebrà ajut econòmic dels EUA (fora del pla Marshall). El president dels Estats Units, l'antic general Dwight Eisenhower, visita Madrid i s'entrevista amb Franco. El dictador ha superat el pitjor de l'aïllament internacional. El seu anticomunisme li permet aliar-se amb USA. A canvi, Franco donarà total llibertat per instal·lar bases militars americanes a la Península ignorant els greus riscos per la població:

1. Ús descontrolat d'armes atòmiques (fets de Palomares).
2. Espanya esdevé un objectiu dels míssils soviètics.

No hi ha amnistia: "passar comptes" esdevé un element estructural del nou règim respecte dels vençuts. Mètodes totalitaris de repressió: ús de camps de concentració, presons, tortures i execucions anys després de la fi de la guerra civil. Societat vigilada: creació d'una policia secreta (La Brigada Social) que controla a la població. Jurisdicció militar: condemna dels vençuts i penalització de l'exercici de les llibertats d'expressió, manifestació, etc. sota consells de guerra.

José Giral, president del govern republicà a l'exili.

IDEOLÒGIQUES: ideologies perseguides: Liberals (republicans i demòcrates = MAÇONS); Socialistes (PSOE, CNT, PCE = ROJOS); Nacionalistes (ERC, PNB = SEPARATISTES). Odi ultrareaccionari: condemna a tot l'esperit liberal europeu des del Renaixement. Aquí s'inclou la revolució científica, la Reforma, la Il·lustració, etc. Nacional catolicisme: la ideologia dominant serà un ultrapuritanisme catòlic que controlarà l'educació (escoles), la vida diària (censura) i la pròpia dona (Sección Femenina de Falange).

Genocidi cultural: prohibit l'ús de la llengua catalana i dels símbols culturals catalans. Les elits es castellanitzen però el poble segueix amb la seva cultura. Repressió política: abolida la Generalitat i l'Estatut, Catalunya queda governada per un Capità General i un Governador Civil sota règim especial d'ocupació. Nova classe política catalana: catalans d'ultradreta (carlins, alfonsins) lerrouxistes, exmembres de la Lliga, elits econòmiques i socials passen a formar part del nou règim.

Política social

Estava dirigida pels falangistes amb l'objectiu d'aplicar les teories nacionalsindicalistes, que representaven que eren la base d'un nou sistema social i econòmic que barrejava el socialisme i el capitalisme. Això es concreta a la pràctica amb el Fuero del Trabajo, sent els falangistes els que regulen les relacions entre els amos i els treballadors i es substitueixen els sindicats per un sindicat únic diferent per cada branca de la producció i aplegava tant a amos com a treballadors. Aquests sindicats formaven la Central Nacional Sindicalista, controlada pel Ministre de Sindicats. El Govern fixava els salaris per cada branca de producció i va il·legalitzar la vaga. A partir de 1941, el Ministre de Treball, José Antonio Girón de Velasco, anirà formant el Seguro Obligatorio de Enfermedades, que era una assegurança i s'anirà ampliant cap a altres àmbits i després de 1956 patirà algun canvi.

Política econòmica

Un cop acabada la Guerra, el govern de Franco es va posar mans a la obra per tal de reconstruir el país i per fer-ho parteixen de la base que Espanya és un país amb infinites possibilitats i no necessita l'ajuda d'altres països. El govern aplica, d'una banda, l'autarquia, el tancament d'Espanya als intercanvis internacionals, i per l'altra, la intervenció de l'estat en l'economia, ja que estava controlada i dirigida per l'Estat, que fixa els preus. Els resultats d'això van ser negatius ja que Espanya no és un país autosuficient i la seva producció va baixar a nivells per sota de la producció dels anys 30. Les causes són diverses, però una d'elles era que a Espanya no hi ha matèries primeres suficients i per tant la indústria s'enfonsa i ens trobem aïllats a causa de l'autarquia. La reacció del govern va ser continuar amb l'autarquia però van crear l'INI (Institut Nacional d'Indústria), el 1941, per incentivar la indústria bàsica. La primera conseqüència de l'autarquia era que no hi havia productes i els que hi havien eren de baixa qualitat, el que va provocar misèria. Perquè no pugessin els preus, el Govern va imposar un preu als productes, especialment als alimentaris. Això va comportar que els productes de preu controlat van desaparèixer del mercat i van aparèixer al mercat negre a un preu molt més alt. Davant d'aquesta situació, el govern intenta garantir la distribució de productes a tota la població i va crear la Cartilla de Racionamiento, uns cupons que definien les quantitats de productes bàsics que corresponien a cada família; el resultat va ser que les famílies no podien viure amb els productes que es donaven amb la Cartilla i havien d'anar al mercat negre per comprar-ne més, que segueix vigent. Aquest mercat negre rebia el nom d'estraperlo.

Política internacional

Les relacions amb Alemanya i Itàlia defineixen aquesta política internacional. Després de la Guerra Civil va començar la II Guerra Mundial. En un primer moment, Espanya va mantenir una posició de neutralitat i després es va declarar no bel·ligerant, però es posiciona a favor d'Alemanya i Itàlia. Franco volia participar a la II Guerra Mundial i a l'octubre de 1940, hi va haver un canvi de Ministre d'Assumptes Exteriors, que va ser Serrano Suñer, que presideix l'etapa de màxima col·laboració amb Alemanya. Franco i Hitler fan una entrevista, coneguda com l'entrevista d'Hendaia, on Franco li exposa a Hitler que vol participar al conflicte, però Hitler li va demanar que s'encarregui de la vigilància de l'Estret de Gibraltar pels territoris francesos del nord d'Àfrica. El 1941, Hitler va atacar Rússia i Franco va enviar la División Azul, voluntaris espanyols pagats per Alemanya per lluitar contra Rússia. Al 1942, Hitler va començar a perdre la guerra i Franco va iniciar un distanciament amb Alemanya. Va substituir a Serrano Suñer per Francisco de Jordana, més conegut com el Comte de Jordana, que era l'encarregat de realitzar el distanciament amb Alemanya i al 1943 Espanya va declarar la seva neutralitat i la División Azul va tornar a Espanya.

Etapa d'immobilisme i primeres transformacions (1943-1958)

Política internacional

Des de 1943, Espanya va iniciar el distanciament amb Alemanya i un intent d'apropament als aliats, però no li servirà de res perquè a partir de 1945 acaba la guerra amb la derrota dels països feixistes (Alemanya, Itàlia i Japó) i comença una oposició internacional contra els règims polítics que havien donat suport als països de l'eix. Això Espanya ho va patir entre 1946 i 1948. Al gener de 1946 els EUA fa un comunicat, signat per França i Gran Bretanya, on es qüestionava la legitimitat del règim franquista i expressava el seu desig que l'oposició interna acabés amb el règim. Al desembre de 1946 hi ha una declaració de l'ONU que condemna el règim polític espanyol i recomana a tots els països integrants que treguin els seus ambaixadors de Madrid i també dur a terme un bloqueig econòmic, és a dir, trencar totes les relacions diplomàtiques. La majoria de l'oposició al règim està a l'exili i s'espera que aquesta pressió a la qual està sotmesa el règim (aïllament polític internacional i bloqueig econòmic) el faci caure. Dins del país trobem dos focus d'oposició: per una banda, a la zona dels Pirineus hi ha uns guerrillers anarquistes i comunistes que comencen una resistència armada, són els maquis; un altre fet d'oposició està encapçalat pel pretendent a la corona d'Espanya: Joan de Borbó, que al 1945 fa públic el Manifest de Lausana on demana la democràcia espanyola. Davant d'aquesta oposició, Franco reacciona durament: la propaganda del règim va adoptar un to de víctima i es va encarregar de transformar l'oposició internacional en un atac contra la dignitat i honor de la sobirania espanyola. Per altra banda, l'exèrcit començarà a fer neteges de maquis.

El règim franquista no sembla que pogués aguantar la situació, però les coses canvien a partir de l'any 1948 degut a l'inici de la Guerra Freda, on s'enfrontaren la URSS i els EUA i el món queda dividit en dos. A partir de 1948, la política exterior nord-americana canvia, encapçalada per Truman, i girarà al voltant de trobar aliats segurs contra el comunisme i poder acabar amb ell. La Guerra Freda va salvar a Franco, ja que l'aïllament polític es va convertir en integració al bàndol capitalista dels EUA ja que Espanya s'havia definit com anticomunista. A l'octubre de 1950, l'ONU va aixecar el veto a Espanya i retiren la seva condemna i al gener de 1951, Espanya recobra les relacions diplomàtiques amb els EUA. Al setembre de 1953 es van signar els acords de Madrid on els EUA col·loquen bases militars a Espanya a canvi d'ajut econòmic, i al 1955, Espanya va ingressar a l'ONU com a membre de ple dret.

Sistema polític

A partir de 1943, Franco anirà configurant els seus governs amb la intenció d'allunyar-se d'Alemanya i apropar-se als aliats, per aquest motiu es va col·locar a Alberto Martín Artajo, un antinazi, com a Ministre d'Assumptes Exteriors, que ho serà des de 1945 amb l'objectiu d'aturar el bloqueig internacional; per fer-ho, primer s'acostarà al Vaticà i aconseguirà la benedicció de Pius XII i, a partir del 1948, intentarà reprendre les relacions diplomàtiques amb els EUA. La personalitat política més destacada serà l'Almirall Luís Carrero Blanco, que a partir de 1950 es va convertir en la figura clau del règim. A mitjans de 1950, apareixerà una nova fornada de polítics tecnòcrates, de l'Opus Dei, per recomanació expressa de Carrero Blanco. Aquests cada vegada agafaran més força i intentaran modernitzar Espanya. En aquest període, s'aniran suprimint els símbols feixistes i el règim s'allunyarà del feixisme. A partir de 1945 començaran un seguit de reformes que seran com un maquillatge de cara a l'exterior per demostrar que era una democràcia; el resultat d'això serà la Democràcia Orgànica, que té un recull de lleis que es coneix com Ley de Principios del Movimiento en la que s'inclouen lleis com la Ley de Cortes, el Fuero de los Españoles, la Ley de Referéndum o la Ley de Bases del Régimen Local.

A partir del 1943 es van començar a moure grups monàrquics dins i fora d'Espanya ja que al 1941 Joan de Borbó havia heretat els drets de la corona. Al setembre de 1943, un militar d'alta graduació demana a Franco que restableixi la monarquia, i Franco no fa cas a aquesta petició ja que ja havia decidit que Espanya es convertiria en una monarquia però ell decidiria quan i com es faria. Quan Joan de Borbó fa públic el Manifest de Lausana (1945) provoca un trencament de relacions amb Franco, que començarà a mostrar interès en el seu fill, Joan Carles. El 26 de juliol de 1945 es va promulgar la Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado, que establia que quan Franco es morís, a Espanya hi hauria una monarquia. Al març de 1948, Franco i Joan de Borbó fan una reunió i acorden el trasllat de Joan Carles a Madrid per ser educat en els principis del Movimiento.