El Franquisme: Ideologia, Suport i Evolució (1939-1959)

El Franquisme: Ideologia i Suports

El franquisme es caracteritzava per una ideologia catòlica, nacionalista espanyola i antidemocràtica. Inspirat en models feixistes alemanys i italians, concentrava el poder en la figura del dictador, Francisco Franco. El règim era centralista i unitari, rebutjava les autonomies i no respectava les llibertats individuals ni col·lectives. Va establir una estructura repressiva contra els seus adversaris polítics i controlava estrictament els mitjans de comunicació, imposant la censura i manipulant la informació.

Suports al Règim

• Exèrcit: Amb militars en alts càrrecs polítics.
• Partit Únic: Per evitar ideologies oposades.
• Organitzacions de Masses:
  • Frente de Juventudes
  • Secció Femenina
  • Sindicat Espanyol Universitari (SEU)
  • Sindicat Vertical (CNS) (qüestions laborals)
• Església Catòlica: Amb privilegis com el control educatiu, part del pressupost i el monopoli moral.
• Classes Benestants: Propietaris de terres, burgesia industrial, banquers i comerciants.
• Franquisme Sociològic: Classes mitjanes i part de la classe popular, més per oportunisme que per ideologia.

Evolució del Franquisme (1939-1959)

Primera Fase (1939-1945): Segona Guerra Mundial

Espanya es declara neutral, però Franco envia la División Azul (18.000 voluntaris) al front rus amb Alemanya. A partir de 1943, amb la derrota imminent de l'Eix, Espanya retorna a la neutralitat.

Segona Fase (1945-1950): Aïllament Internacional

L'ONU aïlla internacionalment Espanya, recomanant la retirada d'ambaixadors. França tanca la frontera.

Tercera Fase (1950-1959): Guerra Freda

Espanya abandona l'aïllament gràcies al seu anticomunisme. L'ONU aixeca l'aïllament (1950) i Espanya signa acords amb els EUA i la Santa Seu (1953), permetent l'ús de bases militars a canvi d'ajuda econòmica i militar. El 1955, Espanya ingressa a l'ONU. A finals dels 50, Franco incorpora tecnòcrates de l'Opus Dei al govern.

Organització Política i Repressió

Lleis Fonamentals

• Fuero del Trabajo: Regulació de les relacions laborals i sindicat únic.
• Fuero de los Españoles: Declaració de drets.
• Llei del Referèndum Nacional: Permetia al cap d'estat convocar referèndums.

Aquesta organització política es coneixia com a democràcia orgànica.

Repressió

El règim va reprimir els seus adversaris amb lleis com la Llei de Responsabilitats Polítiques (des de 1934) i la Llei de Repressió del Comunisme. Hi va haver uns 270.000 presos polítics el 1939, camps de concentració, batallons disciplinaris, consells de guerra i execucions. Es van dur a terme depuracions de treballadors públics i professionals, i confiscacions de patrimoni.

Oposició al Règim

L'oposició al franquisme va incloure:

• Organitzacions polítiques republicanes en la clandestinitat.
• Guerrillers (maquis) en zones rurals.
• Moviment obrer amb vagues com la de tramvies a Barcelona (1951 i 1957).
• Partidaris de la monarquia amb Joan Borbó.

Declivi de l'Autoritat

A partir dels anys 50, l'obertura econòmica, especialment amb els EUA, va portar una moderada recuperació, però també inflació i disminució de reserves de divises, debilitant l'autoritat del règim.