El Franquisme: Història, Dictadura i Transició (1939-1975)

El Franquisme: Dictadura i Evolució (1939-1975)

Primera Etapa: La Dictadura Feixista i l'Autarquia (1939-1959)

El Franquisme va ser un règim dictatorial i feixista imposat per Francisco Franco el 1939, després de la victòria en la Guerra Civil Espanyola. Aquesta etapa es va caracteritzar per:

• La supressió de les llibertats democràtiques, els partits polítics, els sindicats i la Constitució republicana.
• Un Estat totalitari i centralista, amb tot el poder concentrat en Franco (cap d’Estat, de govern, de l'exèrcit i del partit únic: FET y de las JONS).
• Una repressió brutal i planificada, que incloïa afusellaments massius, camps de concentració, censura i delacions. Es van promulgar lleis com la Llei de Responsabilitats Polítiques (1939) i la Llei contra la Maçoneria i el Comunisme (1940).
• A Catalunya, l'abolició de la Generalitat, la persecució del català, l'afusellament del president Companys el 1940, i la imposició del castellà a la premsa i les escoles.
• Els principals suports del règim van ser l'Església Catòlica, l'Exèrcit, la Falange, la burgesia i els grans propietaris.
• Socialment, les classes altes van recuperar el poder, mentre que les classes populars van viure atemorides i empobrides.
• Una economia autàrquica, que va provocar escassetat, inflació, racionament, un extens mercat negre, fam i pobresa generalitzada.
• La relació amb els feixismes europeus, amb el suport de Hitler i Mussolini durant la guerra, i l'entrevista amb Hitler a Hendaia (1940). Espanya va enviar la División Azul al front soviètic (1941), cooperant amb els nazis.
• Un període d'aïllament internacional, amb la condemna del règim per part de l'ONU (1946), un boicot diplomàtic i l'exclusió del Pla Marshall.
• A partir de 1947, gràcies a la Guerra Freda, els EUA van començar a acceptar el règim com un mur contra el comunisme.

Segona Etapa: Creixement Econòmic i Immobilisme Polític (1959-1975)

Aquesta segona etapa del Franquisme es va caracteritzar per un notable creixement econòmic, tot mantenint un fort immobilisme polític. Els fets més rellevants van ser:

• L'inici amb el Pla d’Estabilització (1959), que va suposar la liberalització dels mercats, el control de la despesa pública, la congelació de salaris i la fi de l'autarquia.
• L'aparició dels tecnòcrates (vinculats a l'Opus Dei), que van desplaçar els falangistes del poder.
• La creació del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) el 1963, destinat a jutjar delictes polítics.
• La posada en marxa dels Plans de Desenvolupament (1964-1975), dirigits per Laureano López Rodó, amb l'objectiu de modernitzar l'economia espanyola.
• Els sectors clau de l'economia van ser la indústria (automòbil, química, metal·lúrgia), el turisme, la construcció i els serveis. A Catalunya van destacar empreses com SEAT, la Petroquímica de Tarragona i les centrals nuclears (Ascó i Vandellòs).
• El conegut “Miracle econòmic”, amb un augment significatiu del PIB, la natalitat, l'esperança de vida i el consum familiar (cotxes, electrodomèstics).
• Les fonts de finançament principals van ser els capitals estrangers, les remeses dels emigrants i el turisme massiu (amb 34 milions de visitants el 1973).
• Un gran èxode rural, amb milions de persones que van deixar el camp per emigrar a ciutats com Barcelona, Madrid o Bilbao. A Catalunya van arribar 1,8 milions d’immigrants entre 1940 i 1975, provocant el creixement de barris com l'Hospitalet o el Besòs.
• L'augment dels assalariats (del 50% el 1950 al 85% el 1975) i el creixement de la classe mitjana urbana.
• Les desigualtats regionals, amb zones industrials (Catalunya, Madrid, País Basc) que es van desenvolupar més que l'interior i el sud.
• Un model econòmic feble, amb una forta dependència del petroli, la tecnologia i les inversions estrangeres.
• La Crisi del petroli de 1973, que va afectar fortament l'economia espanyola.
• Malgrat el creixement econòmic, el règim va mantenir la repressió, la censura i la negació dels drets polítics.
• La mort de Franco el 20 de novembre de 1975 va marcar l'inici de la Transició democràtica.