Franquisme: Etapes, Repressió i Oposició (1939-1975)

El Franquisme: Etapes i Característiques

La Llarga Postguerra (1939-1959): Autarquia i Racionament

Després de la Guerra Civil, Espanya va entrar en un període conegut com la Llarga Postguerra, caracteritzat per l'autarquia i el racionament. Tot allò relacionat amb la República va ser prohibit i perseguit. Es va instaurar el nacionalcatolicisme, una unió del nacionalisme espanyol amb el catolicisme que va atorgar gran poder a l'Església. No es van reconèixer les llibertats, només existia un únic partit polític (FET de las JONS) i es van prohibir els sindicats i qualsevol manifestació d'oposició al règim, que va ser durament reprimida.

Estructura del Règim Dictatorial

L'estructura del règim era totalment jeràrquica. Franco era el cap de l'Estat, Generalísimo de tots els exèrcits i cap de la Falange. Concentrava tot el poder en la seva figura (Caudillo). Tot passava per ell i la seva supervisió.

Primeres Lleis Franquistes

• 1938: Fuero del Trabajo i Ley de Prensa.
• 1942: Ley Constitutiva de las Cortes (per emmascarar la dictadura).
• 1944: Ley de Referéndum Nacional (per simular consultes al poble) i Fuero de los Españoles (una mena de constitució amb els drets dels espanyols).
• 1958: Ley de Principios Fundamentales del Movimiento Nacional (per aparentar modernitat; s'hi establia Joan Carles com a successor).
• 1953: El Papa de Roma reconeix l'Espanya de Franco com un règim legítim.

L'exili, la presó i les condemnes a mort van marcar Espanya en aquella època. El país va viure aïllat i tancat en si mateix, patint fam, aïllament, racionament i contraban. A Catalunya, a més de la repressió política, es va viure una forta repressió cultural i lingüística. El català va ser prohibit en l'àmbit públic, així com els símbols més identificatius de Catalunya.

El "Desarrollismo" (1959-1975): Tecnocràcia

Durant el "desarrollismo", es va observar una lleugera obertura cap a l'exterior i un creixement econòmic impulsat pel turisme i l'expansió industrial, amb el govern en mans de tecnòcrates experts.

Plans d'Estabilització

• Modernització de l'agricultura: Plans de regadiu i mecanització.
• Solució del problema energètic: Construcció de pantans, centrals tèrmiques i nuclears.
• Indústria: Pols de Desenvolupament i renovació industrial (es va intentar implantar indústria on no n'hi havia, com a Extremadura o Ciudad Real, però va fracassar).

Les regions més dinàmiques van ser Catalunya, el País Basc i Madrid. Això va provocar importants processos migratoris, amb el consegüent creixement de les ciutats, l'aparició de nous barris i problemes d'infrahabitatge (aluminosi).

L'Educació durant el Franquisme

Franco va posar l'educació en mans de l'Església. A les aules hi havia la creu i la paraula de Déu sempre era present. Era habitual resar el Parenostre i cantar diàriament el Cara al Sol. L'assignatura de Religió era obligatòria i una de les principals. L'assistència a missa era obligatòria.

L'altra pota de l'ensenyament era el nacionalisme espanyol. La Història es va posar al servei de la ideologia del règim, i els grans temes a estudiar eren la Reconquesta, el Descobriment d'Amèrica i l'Imperi espanyol. Personatges com Don Pelayo o el Cid van passar a ser herois nacionals, elevant a la categoria d'històriques les seves gestes purament llegendàries.

Alguns conceptes van canviar de nom: la Guerra Civil va passar a ser coneguda com a "Guerra de Liberación". Les escoles no eren mixtes i les nenes eren alliçonades per a ser "bones esposes i bones mares".

Tardofranquisme i Crisi Final del Règim

Els darrers anys del règim de Franco es van caracteritzar per una creixent oposició, la influència del moviment hippy i la Crisi del Petroli del 1973. A nivell internacional, la caiguda de dictadures a Europa va tenir un impacte significatiu. Després de caure malalt, Franco va cedir els poders al príncep Joan Carles i va morir el 20 de novembre de 1975, marcant l'inici de la transició cap a la democràcia a Espanya.

L'Oposició al Franquisme

Els darrers anys del règim de Franco van estar marcats per una oposició creixent i diversa. Des de l'interior de l'Estat i des de l'exili, certs sectors de la societat van mostrar resistència al règim franquista.

Formes d'Oposició

• Maquis: Guerrillers que s'amagaven a les muntanyes i intentaven perjudicar el règim, com amb la Invasió de la Vall d'Aran el 1944.
• Vaga dels Tramvies a Barcelona el 1951: Des de Madrid es va decidir apujar el preu del bitllet del tramvia a Barcelona, mentre que a Madrid es va mantenir intacte. La vaga va aconseguir que les autoritats fessin marxa enrere.
• Terrorisme: D'organitzacions com els GRAPO i ETA, vinculats a l'extrema esquerra.
• Organització sindical clandestina: De CCOO i UGT.
• Resistència a nivell universitari i catalanista.
• Cas Galinsoga: Director de La Vanguardia.
• Fets del Palau de la Música (1960).
• Campanyes "Volem bisbes catalans" i "El català a l'escola".
• Nova Cançó: Amb lletres punyents que aconseguien esquivar la censura franquista, com L'Estaca, de Lluís Llach.

Finalment, el 1974 es va fundar l'Assemblea de Catalunya, que va unir tots els grups i partits polítics catalanistes i antifranquistes amb l'objectiu d'evitar que el règim pervisqués després de la mort de Franco.