El Franquisme: Etapes, Economia i Societat (1939-1975)

Bases, evolució i etapes del franquisme

El franquisme es va caracteritzar per la negació de la democràcia, el militarisme i el nacionalcatolicisme, amb Franco concentrant tot el poder. Inicialment, va donar suport a l'Eix durant la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, es va acostar als EUA i al Vaticà per sobreviure a l'aïllament internacional.

Etapes del franquisme:

• Primera postguerra (1939-1959): Marcada per l'autarquia econòmica i una forta repressió política i social.
• Desenvolupisme (1959-1973): Període de creixement econòmic accelerat, modernització i certa obertura social i cultural.
• Crisi final (1973-1975): Caracteritzada per l'augment de l'oposició, la crisi econòmica internacional (crisi del petroli) i la incertesa sobre la successió.

L'autarquia i el nivell de vida a la postguerra

L'autarquia va ser una política econòmica d'autosuficiència que pretenia que Espanya produís tots els béns necessaris sense importar-los. L'aïllament exterior i la manca de matèries primeres van provocar l'estancament econòmic. El nivell de vida era molt baix, amb escassetat de productes bàsics, salaris insuficients, racionament i un fort mercat negre (conegut com a estraperlo).

De l'autarquia al Desenvolupisme: el paper tecnòcrata

El fracàs evident de l'autarquia i la necessitat de modernitzar l'economia van portar a un canvi de rumb amb el Pla d'Estabilització (1959). Aquest pla va liberalitzar parcialment l'economia, va devaluar la pesseta i va facilitar l'entrada d'inversions estrangeres. Els tecnòcrates, molts vinculats a l'Opus Dei, van tenir un paper clau en la planificació i execució d'aquest canvi, impulsant el període del Desenvolupisme.

Canvis a Catalunya durant els anys 60

Durant la dècada del 1960, Catalunya va experimentar un fort creixement econòmic, impulsat per la indústria i el turisme. Això va comportar una intensa urbanització i una migració massiva des d'altres regions d'Espanya cap a les zones industrials catalanes. La societat es va modernitzar, va augmentar la classe mitjana i el nivell de consum, i es van començar a qüestionar els valors tradicionals imposats pel règim.

El paper de la dona durant el franquisme

Durant el franquisme, a les dones se'ls assignava principalment un paper domèstic, centrat en la llar i la família, amb una educació diferenciada que reforçava aquest rol. Estaven sotmeses a lleis discriminatòries que les subordinaven legalment al marit (necessitaven el permís marital per treballar, obrir un compte bancari, etc.). Malgrat això, moltes dones van haver de treballar fora de casa per necessitat econòmica i algunes es van involucrar activament en l'oposició antifranquista clandestina, posant les bases del moviment feminista que emergiria amb força als anys 70.

La crisi final del règim franquista

La crisi econòmica mundial dels anys 70 (crisi del petroli), una oposició política i social cada cop més organitzada i activa (sindicats clandestins, estudiants, partits polítics) i l'augment de les demandes de llibertat i democràcia van portar al declivi del règim. L'assassinat de l'almirall Carrero Blanco (1973), designat successor de Franco, va ser un cop dur per a la continuïtat del franquisme. La mort de Franco el 20 de novembre de 1975 va obrir definitivament la porta a la Transició democràtica.

Definicions clau

• Racionalisme: Corrent filosòfic que defensa que la raó és la principal font de coneixement.
• Democràcia orgànica: Model polític franquista sense partits polítics ni eleccions lliures representatives, on la societat s'hi representava teòricament a través d'estructures "naturals" com la família, el sindicat vertical i el municipi.
• Maqui: Guerriller/a antifranquista que va continuar la lluita armada contra el règim després de la Guerra Civil, especialment a les zones rurals i muntanyoses.
• Exiliat/da: Persona que és obligada a abandonar el seu país per motius polítics, ideològics o de repressió.
• Tecnòcrata: Expert/a en economia o administració, sovint sense una ideologia política marcada (o vinculat a l'Opus Dei durant el franquisme), que va ocupar càrrecs de govern per impulsar la modernització econòmica durant els anys 60.
• Estraperlo: Mercat negre de productes bàsics i racionats que va sorgir durant la postguerra i l'autarquia, caracteritzat per preus molt elevats.

Dates importants

• 1940: Execució de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya.
• 1946: Condemna del règim franquista per part de l'ONU i aïllament internacional.
• 1953: Signatura dels Acords amb els EUA (bases militars a canvi d'ajuda econòmica i militar) i del Concordat amb la Santa Seu (reconeixement mutu i privilegis per a l'Església Catòlica).
• 1958: Aprovació de la Llei de Principis del Movimiento Nacional, que reafirmava els fonaments ideològics del règim.
• 1964: Inici del primer Pla de Desenvolupament Econòmic i Social.
• 1973: Assassinat de l'almirall Luis Carrero Blanco per ETA.

Autarquia vs. Desenvolupisme

Autarquia (1939-1959): Política econòmica basada en l'autosuficiència i l'aïllament exterior. El règim franquista evitava el comerç internacional i impulsava un fort intervencionisme estatal. L'Estat controlava els preus, la producció i la distribució. Això va generar escassetat, racionament, mercat negre (estraperlo), baixos salaris i una economia profundament estancada.

Desenvolupisme (1959-1975): A causa del fracàs de l'autarquia, el govern va adoptar una política econòmica més oberta amb el Pla d'Estabilització (1959). Es va liberalitzar l'economia, es va atreure inversió estrangera i es va impulsar la industrialització i el turisme amb els Plans de Desenvolupament (1964-1975). Això va portar un gran creixement econòmic ("miracle espanyol") i una millora general del nivell de vida, tot i que amb desequilibris importants.

Migració exterior vs. Èxode rural

Migració exterior (anys 50-70): Molts espanyols, especialment de zones rurals empobrides, van emigrar temporalment o permanentment cap a països més rics d'Europa (principalment França, Alemanya, Suïssa) per trobar feina. Aquestes migracions van ser una vàlvula d'escapament social i van aportar divises importants a l'economia espanyola a través de les remeses enviades pels emigrants a les seves famílies.

Èxode rural (anys 50-70): Moviment massiu de població des de les zones rurals de l'interior d'Espanya cap a les grans ciutats industrials (com Barcelona, Madrid, Bilbao) i zones turístiques de la costa. Això va provocar un creixement urbà sovint desordenat (barraquisme), però també va transformar l'estructura social i econòmica del país, que va passar de ser predominantment agrari a industrial i de serveis.

Immobilistes vs. Aperturistes

Immobilistes: Sector del règim franquista que defensava la continuïtat estricta dels principis fundacionals de la dictadura sense cap canvi significatiu. Estava format principalment per la "vella guàrdia" falangista, militars ultraconservadors i polítics afins a Franco (el "búnquer"). Rebutjaven qualsevol reforma que pogués conduir a una democratització.

Aperturistes: Sector dins del règim, sovint més jove o format per tecnòcrates i polítics conscients de la necessitat d'adaptació, que creien que el franquisme s'havia de modernitzar i reformar lleugerament per assegurar la seva supervivència i millorar la seva imatge internacional. Van impulsar reformes limitades com la Llei de Premsa (1966) o la Llei Orgànica de l'Estat (1967). Després de la mort de Franco, molts d'ells van participar en el procés de Transició.

Pla d'Estabilització vs. Plans de Desenvolupament

Pla d'Estabilització (1959): Conjunt de mesures econòmiques urgents dissenyades per posar fi a l'autarquia i corregir els greus desequilibris de l'economia espanyola (inflació, dèficit exterior). Va implicar la devaluació de la pesseta, la liberalització del comerç exterior i de les inversions estrangeres, i una política de contenció salarial i reducció de la despesa pública. Tot i que inicialment va causar una recessió i augment de l'atur, va posar les bases per al creixement posterior.

Plans de Desenvolupament (1964-1975): Programes quadriennals de planificació econòmica (tot i que eren més indicatius que imperatius) per impulsar la industrialització, la modernització de l'agricultura, el turisme i la creació d'infraestructures. Van concentrar inversions en determinats "pols de desenvolupament" per estimular l'activitat econòmica. Van contribuir al fort creixement del PIB durant els anys 60 i principis dels 70, però també van mantenir grans desigualtats socials i territorials.

Sigles rellevants

• FET y de las JONS: Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. Va ser el partit únic del règim franquista.
• ETA: Euskadi Ta Askatasuna. Organització armada independentista basca, fundada el 1959, que va lluitar contra el franquisme i posteriorment contra l'Estat espanyol.
• CNS: Central Nacional Sindicalista. Era l'organització sindical única i vertical del règim, que agrupava obligatòriament treballadors i empresaris sota control estatal.
• FRAP: Front Revolucionari Antifeixista i Patriota. Organització armada d'extrema esquerra (maoista) activa durant els últims anys del franquisme.
• PCE: Partit Comunista d'Espanya. Va ser la principal força política d'oposició organitzada i clandestina durant la major part de la dictadura.
• JOC: Joventut Obrera Cristiana. Moviment d'acció catòlica especialitzat en el món obrer juvenil, que va tenir un paper important en la conscienciació social i l'oposició al règim des de bases cristianes.

L'autarquia: definició, impacte i superació

L'autarquia (1939-1959) va ser la política econòmica d'autosuficiència adoptada pel franquisme durant la postguerra, en un context d'aïllament internacional. L'Estat controlava fèrriament tota l'economia (producció, preus, comerç). Això va provocar una greu crisi econòmica, una profunda escassetat de productes bàsics (que va obligar a implantar cartilles de racionament) i la proliferació del mercat negre (estraperlo). La situació de misèria i estancament només es va començar a superar amb el Pla d'Estabilització (1959), que va abandonar l'autarquia, va obrir l'economia espanyola al mercat internacional i va donar inici a l'etapa del Desenvolupisme.

El franquisme com a règim totalitari

El franquisme va ser un règim dictatorial que presentava característiques totalitàries: va eliminar el pluralisme polític (prohibint partits i sindicats lliures i establint un partit únic, la FET y de las JONS), va concentrar tot el poder en la figura del dictador, Francisco Franco (Cap d'Estat, Cap de Govern, Generalíssim dels Exèrcits), i no hi havia separació de poders, governant sovint per decret. La repressió sistemàtica contra qualsevol forma de dissidència va ser constant (presó, execucions, exili, depuracions) i es va exercir un control estricte sobre la societat a través de la censura i la propaganda. A més, el règim es va recolzar ideològicament en l'exèrcit, el partit únic i l'Església Catòlica (nacionalcatolicisme) per controlar l'educació, la cultura i la vida quotidiana de la població.