El Franquisme a Espanya: Repressió, Autarquia i Resistència (1939-1959)

1. El Caràcter del Règim Franquista

1.1. Un Règim Dictatorial

Franco pretenia construir un nou ordre polític “regenerador d’Espanya”, que acabés amb la democràcia liberal. L'Estat franquista presentava les següents característiques:

• Concentració de poders en Franco (caudillo): Cap d'Estat, president del govern, generalíssim dels tres exèrcits i cap nacional del partit únic.
• Totalitarisme: Inspirat en el feixisme italià i el nazisme alemany. Supressió de la Constitució de 1931, les llibertats i drets democràtics, partits polítics i sindicats.
• Unipartidisme: Només permesos el partit i el sindicat oficials.
• Caràcter unitari i centralista: Abolició dels estatuts d’autonomia republicans i marginació de les llengües i cultures de Catalunya, País Basc i Galícia.
• Repressió constant dels vençuts i de l’oposició.
• Control i censura dels mitjans de comunicació, utilitzats per a la propaganda del règim.
• Influència de la religió: major pes que en el nazisme i el feixisme.

1.2. El Suport de l’Exèrcit, del Partit i de l’Església

El suport del franquisme provenia de l’exèrcit, l’església, la Falange, els carlins i la dreta conservadora. Aquests grups, amb discrepàncies, van ser controlats per Franco.

• Exèrcit: Suport més destacat i fidel. Instrument de repressió política i amb participació activa en el poder.
• Església: Paper destacat en la justificació i defensa del règim. A canvi, va obtenir beneficis econòmics, influència en l'educació i imposició de valors catòlics.
• Falange Española y de las JONS: Partit únic. Instrument de difusió del discurs oficial. Per aconseguir suports socials, es va crear el Frente de Juventudes, la Sección Femenina, el Sindicato Español Universitario (SEU) i la Central Nacional Sindicalista (CNS).

També va rebre suport de terratinents, financers, empresaris, classe mitjana urbana...

1.3. Les Actituds Socials

Les actituds socials es classifiquen en:

• Suport: Classes altes (grans propietaris, empresaris, comerciants...) i part dels petits i mitjans propietaris agrícoles del nord d’Espanya.
• Passivitat: Classes mitjanes, atemorides pel trauma de la guerra.
• Rebuig: Sectors populars, sotmesos a vigilància i repressió extremes. Malgrat l'oposició d'una minoria, la por, el control policial i la misèria van portar a la passivitat política.

1.4. Les 'Famílies' del Règim

El funcionament del règim estava restringit als grups que havien mostrat adhesió incondicional a Franco. Les "famílies" o tendències ideològiques rivalitzaven pel poder:

• Primers anys: Falangistes, carlins, monàrquics alfonsins.
• Durant la guerra: CEDA, catalanistes de la Lliga Catalana i republicans conservadors.
• Església: Asociación Nacional Católica de Propagandistats (ACNDP) (1940-1950) i Opus Dei (1960).

2. La Repressió sobre els Vençuts

La creació de l'ordre totalitari exigia el fi dels moviments i ideologies republicanes. Es va institucionalitzar una repressió que perpetuava la divisió entre vencedors i vençuts. El franquisme no va buscar la reconciliació.

La política repressiva pretenia castigar exemplarment els vençuts per evitar oposició. Milers de persones van ser empresonades, perseguides, torturades o executades. Es va incitar a la delació, creant un “temps de por i silenci”.

L’exèrcit va ser el principal executor de la repressió, mitjançant consells de guerra. A partir de 1963, el Tribunal d’Orden Público (TOP) va jutjar delictes polítics no violents.

2.1. La Legislació Repressiva

Dues lleis van organitzar la repressió, supeditant la justícia al govern:

• Ley de Responsabilidades Políticas (1939): depuració de col·laboradors de la República (aplicada retroactivament a 1934).
• Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940): expedients contra defensors d'idees contràries a la religió, la pàtria i les institucions.

2.2. Les Presons i els Batallons de Treball

L'alta quantitat de presos polítics va saturar les presons, habilitant-se camps de concentració. La mortalitat era alta per les males condicions. El 1940 es van crear els Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores per a la reconstrucció i treballs forçats.

2.3. Confiscació de Béns i Depuració

La confiscació va privar els exiliats i republicans del seu patrimoni. Es van expropiar els béns de partits, sindicats i entitats vinculades als vençuts. Es va depurar funcionaris i treballadors de les administracions públiques, expulsant els republicans. La llei de 1939 només mantenia els funcionaris adherits al Movimiento Nacional.

3. El Franquisme a Catalunya

3.1. El Franquisme i els Franquistes Catalans

El franquisme va tenir característiques especials a Catalunya, territori amb un govern autonòmic (Generalitat). El 5 d'abril de 1938, Franco va abolir l'Estatut de Catalunya, acabant amb l'autogovern. El règim comptava amb el suport d'industrials, propietaris, comerciants i financers.

Els càrrecs de responsabilitat eren designats des del poder. Els càrrecs menors van ser ocupats per franquistes catalans, principalment persones de les elits que s'havien adherit al règim per oportunisme o interessos econòmics.

3.2. La Persecució dels Vençuts

La repressió contra els rojo-separatistas va ser àmplia:

• 3.500 catalans executats (Lluís Companys i Joan Peiró).
• 78.000 persones jutjades per tribunals militars.
• 60.000 catalans a l'exili.
• Depuració severa de treballadors públics i privats.
• Confiscació de propietats.

3.3. La Repressió de la Identitat Catalana

El franquisme va voler esborrar la identitat catalana:

• Imposició del castellà com a única llengua oficial.
• Prohibició del català en la via pública.
• Persecució de manifestacions culturals catalanes.
• Prohibició de símbols de catalanitat.

Aquesta política va provocar una forta reacció cultural i cívica, identificant el catalanisme amb l'antifranquisme.

4. Per Què Espanya no va Intervenir en la Segona Guerra Mundial?

Franco va declarar la neutralitat el 1939, però mostrava simpatia per l'Eix. Amb la victòria alemanya sobre França el 1940, Espanya va declarar la no-bel·ligerància, donant suport diplomàtic i econòmic a l'Eix.

Alemanya i Itàlia van temptejar la integració d'Espanya al conflicte, però Hitler no va acceptar les ambicions territorials de Franco. La División Azul, formada per voluntaris espanyols, va donar suport a Alemanya contra l'URSS. Espanya enviava tungstè a Alemanya clandestinament.

El 1943, els EUA van embargar el petroli a Espanya. Amb la guerra desfavorable per a l'Eix, els aliats van pressionar Franco per distanciar-se'n, retirant la División Azul i tornant a la neutralitat.

5. La Consolidació del Franquisme (1939-1951)

5.1. La Necessitat d'un Canvi d'Imatge

Amb la derrota d'Alemanya el 1945, el franquisme es va allunyar del feixisme, presentant-se com un règim catòlic, conservador i anticomunista. Es va marginar el falangisme i els seus aspectes més feixistes.

5.2. Els Anys de Boicot Internacional (1945-1947)

La postguerra va portar aïllament i rebuig internacional. L'ONU va condemnar el règim i França va tancar la frontera. Espanya no va rebre ajudes econòmiques ni va participar al Pla Marshall. Va ser exclosa de l'OTAN.

5.3. La Guerra Freda Salva el Franquisme

La Guerra Freda va alterar la situació. Per als EUA era més important un aliat anticomunista que la democratització d'Espanya. El 1950, els ambaixadors van tornar a Espanya.

5.4. La Institucionalització del Règim

Es van elaborar les Leyes Fundamentales per dotar el règim de legalitat jurídica. Les Corts no eren democràtiques, els seus membres (procuradors) eren designats des del poder. Es va establir la "democràcia orgànica".

El govern exercia el poder mitjançant governadors civils i capitanies generals. Es van organitzar els sindicats verticals.

5.5. La Política Econòmica de l'Autarquia

L'autarquia buscava l'autosuficiència econòmica. Va comportar la reglamentació del comerç exterior, el foment de la indústria estratègica (INI) i la regulació estatal dels preus. L'autarquia va resultar en estancament econòmic, col·lapse del comerç exterior i descens de la producció i el consum.

5.6. Racionament, Mercat Negre i Estraperlo

L'intervencionisme estatal va portar al desabastiment i al racionament. La taxació de preus va impulsar el mercat negre (estraperlo), que va funcionar gràcies a la corrupció.

5.7. Unes Condicions de Vida i Treball Molt Dures

La dècada de 1940 va ser de misèria i fam, amb salaris baixos i preus alts. La fam va afectar gran part de la població, augmentant la mortalitat i disminuint l'esperança de vida. Va augmentar el barraquisme.

6. Els Anys de Reconeixement Internacional (1951-1959)

6.1. Del Falangisme al Nacionalcatolicisme

Les protestes per les condicions de vida i treball van portar a Franco a remodelar el govern el 1951. Es va obrir una etapa de nacionalcatolicisme, promocionant figures com Carrero Blanco.

6.2. L'Entrada en el Context Internacional

La Guerra Freda va facilitar la normalització de les relacions internacionals d'Espanya. El 1953 es van signar acords amb els EUA i el Concordat amb la Santa Seu, que va establir la confessionalitat de l'Estat.

Els EUA van obtenir drets d'instal·lacions militars a canvi d'ajuda econòmica i material bèl·lic. Franco va aconseguir el suport polític dels EUA.

6.3. La Necessitat de Reorientació Econòmica

La difícil situació econòmica va portar a noves protestes. El 1957, Franco va remodelar el govern, incorporant tecnòcrates, molts de l'Opus Dei, que van impulsar la liberalització econòmica i l'obertura comercial.

6.4. La Ley de Principios del Movimiento Nacional

El 1958, la Ley de Principios del Movimiento Nacional va actualitzar els principis del règim sense eliminar el seu caràcter dictatorial. El Movimiento Nacional es va configurar com una agrupació de totes les famílies franquistes.

7. L’Adoctrinament de la Societat

7.1. Les Normes de Comportament Social

El franquisme va imposar canvis en la vida quotidiana, especialment rigorós amb dones i joves. Es va imposar el culte a Franco i la moral cristiana tradicional. Es van crear organitzacions per enquadrar i adoctrinar la societat, com el Frente de Juventudes i la Sección Femenina. La censura va ser molt rígida.

7.2. El Sotmetiment de la Dona

Les dones van perdre drets, consolidant-se un sistema de valors masclista. El Codi Civil va retirar la capacitat legal a les dones. Es va anul·lar el divorci i es van prohibir els anticonceptius i l'avortament. Les dones casades van ser allunyades del treball i es va acceptar la desigualtat salarial.

7.3. Una Educació per Adoctrinar

L'educació va ser un mitjà d'adoctrinament polític i religiós. L'ensenyament primari i mitjà va quedar en mans de l'església. Es va imposar la religió i la Formación del Espíritu Nacional. Es va prohibir la coeducació.

8. L’Oposició Exterior: Els Republicans de l’Exili

Els republicans van fugir a França i al nord d'Àfrica. A l'exili es va desenvolupar una oposició al franquisme. El 1945, a Mèxic, es van celebrar les primeres Corts republicanes a l'exili. La manca de suport internacional i les discrepàncies entre les forces republicanes van dificultar la lluita contra el franquisme.

8.1. Dels Camps de Refugiats Francesos als Camps de Concentració Alemanys

Els exiliats a França van ser internats en camps de refugiats amb condicions deplorables. Amb l'ocupació alemanya, molts van ser perseguits i internats en camps de concentració.

9. La Resistència a l’Interior

9.1. Del Desmantellament a la Clandestinitat

Els partits i sindicats opositors van quedar desmantellats. La seva reconstrucció va ser lenta i clandestina. El PSUC i el PCE van mantenir una activitat clandestina més estable.

L'actuació de l'oposició es divideix en tres etapes:

• 1939-1944: Activitat limitada, destacant la guerrilla (maquis).
• 1944-1947: Reorganització de les forces antifranquistes, creació de nous partits i reorganització dels monàrquics democràtics.
• 1948-1951: Desmoralització per la consolidació de la dictadura i distanciament entre l'oposició a l'exili i a l'interior.

9.2. L’Activitat Guerrillera: els Maquis

Després de la Segona Guerra Mundial, guerrillers (maquis) van actuar en zones rurals. L'objectiu era desestabilitzar el franquisme i provocar la intervenció aliada. La invasió de la Vall d'Aran el 1944 va ser l'acció més important, però va fracassar. La repressió i la manca d'ajuda van contribuir al fracàs de la lluita armada.

9.3. El Ressorgiment de la Conflictivitat Social

A finals de la dècada de 1940 va ressorgir la protesta social per les condicions de vida i treball. Es van produir conflictes laborals i vagues. La vaga de tramvies de Barcelona el 1951 va ser una acció reivindicativa important. També va sorgir un moviment estudiantil que exigia llibertats i reforma universitària.