Franquisme a Espanya: Postguerra, Dictadura i Transició

La llarga postguerra (1939-1956)

Acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el general Francisco Franco va instaurar una dictadura a Espanya, de caràcter totalitari i inspirada en ideologies feixistes i ultraconservadores. Aquest nou règim es va fonamentar en els valors de la dreta més tradicionalista, l'Església catòlica, l'exèrcit i les elits econòmiques, trencant completament amb les experiències democràtiques prèvies, com la Segona República. Franco va imposar una política autoritària i repressiva que va mantenir el país allunyat de les democràcies liberals occidentals.

El franquisme: una dictadura totalitària

El règim franquista girava al voltant de la figura del dictador, Francisco Franco, que va concentrar tots els poders de l’Estat:

• Franco era el cap de l’Estat, Caudillo d’Espanya i Generalísimo dels exèrcits.
• Ostentava el poder legislatiu, executiu i judicial, sense cap mena de separació de poders.
• Era també el líder de l’únic partit legal, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que més endavant passaria a anomenar-se Movimiento Nacional.

El suport social del règim es basava principalment en sectors conservadors com l’alta burgesia, l’Església catòlica i les forces armades. La dictadura tenia dos grans objectius:

Objectius principals del règim

• Suprimir les llibertats fonamentals (de reunió, expressió, manifestació, religió i premsa).
• Reprimir qualsevol oposició política. Molts antics republicans van ser empresonats, executats o enviats a l’exili, i els funcionaris sospitosos de no ser fidels al règim van ser expulsats de l’administració pública.

Aquesta repressió va provocar un exili massiu, especialment cap a França i l’Amèrica Llatina, on molts intel·lectuals i polítics republicans van continuar la seva activitat.

Adaptació a la nova conjuntura internacional

La política exterior del franquisme va passar per tres etapes:

1. Relació amb les potències feixistes (1939-1945): Al principi, Franco mantenia bones relacions amb l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, que l’havien ajudat durant la guerra. Tot i això, Espanya es va declarar neutral i després no bel·ligerant durant la Segona Guerra Mundial.

2. Aïllament internacional (1945-1953): Amb la derrota dels feixismes, Espanya va quedar aïllada. No va entrar a l’ONU, no va rebre ajudes com el Pla Marshall i el 1946 es va produir la retirada dels ambaixadors estrangers.

3. Integració parcial (1953-1955): Amb l’inici de la Guerra Freda, les potències occidentals van veure Franco com un aliat anticomunista. Això va permetre acords amb els Estats Units (bases militars a canvi d’ajuda econòmica) i l’entrada d’Espanya a la UNESCO i a l’ONU.

La División Azul

Tot i no entrar oficialment a la guerra, Espanya va enviar voluntaris (la División Azul) a combatre al costat dels nazis contra la Unió Soviètica, entre 1941 i 1943.

L'escola franquista

L’educació durant el franquisme va ser un instrument de control ideològic. Es va eliminar el model republicà, substituint-lo per un sistema basat en la religió catòlica, el nacionalisme espanyol i l’adoctrinament del jovent.

Política econòmica anys 40: Intervencionisme i autarquia

La postguerra va comportar una greu crisi econòmica:

• L’autarquia buscava l’autosuficiència, evitant la dependència exterior, però va fracassar.
• L’Estat intervenia massivament en l’economia: controlava preus, salaris i producció.
• El racionament i l’escassetat d’aliments van fer aparèixer l’estraperlo (mercat negre).

Les Lleis Fonamentals del Règim

Espanya no tenia una constitució democràtica, sinó que el règim es basava en un conjunt de lleis que consolidaven el poder de Franco:

1. Fuero de los Españoles (1945): Declarava drets i deures, però sense garanties reals.
2. Llei del Referèndum (1945): Permetia consultes populars, sempre sota control del règim.
3. Llei de Successió (1947): Permetia a Franco designar el seu successor.

Tecnocràcia i "desarrollismo" (1956-1969)

Amb la integració internacional d’Espanya, es van introduir canvis per modernitzar l’economia, però sense democratitzar el règim.

• Tecnòcrates (Opus Dei): Volien modernitzar l’economia mantenint el control polític autoritari.
• Reformistes (Falange): Proposaven petites reformes sense canviar l’essència del règim.

Reformes destacades

• Llei de Principis del Movimiento Nacional (1958).
• Llei de Seguretat Social (1963).
• Llei de Premsa (1966).

L'oposició al franquisme

A partir dels anys 50 i 60 va créixer l’oposició:

• Protestes universitàries (1956).
• Creació de Comissions Obreres (CCOO).
• Reunió d’opositors a Múnic (1962).
• Aparició d'organitzacions armades com ETA i el FRAP.

El "desarrollismo" econòmic (1960-1973)

Entre 1960 i 1973 Espanya va viure un gran creixement econòmic gràcies a:

• Ajuda nord-americana.
• Emigració massiva a Europa.
• Creixement del turisme.
• Pla d’Estabilització (1959).

Tot i això, el creixement era desequilibrat i Espanya depenia de l’exterior.

El final del franquisme (1969-1975)

La decadència física de Franco va anar acompanyada de la crisi del règim:

• 1969: Joan Carles de Borbó va ser designat successor.
• 1973: Carrero Blanco va ser assassinat per ETA.
• 1975: Crisi econòmica i augment de l’atur.
• 20 de novembre de 1975: Mort de Franco.

La dona durant el franquisme

Les dones van ser relegades a un paper subordinat, centrades en la família i sota la tutela del marit. La legislació era profundament discriminatòria.

Cultura i art sota el franquisme

La censura va marcar tota la producció cultural. Molts intel·lectuals es van exiliar. Malgrat això, van sorgir obres rellevants com La família de Pascual Duarte o La colmena.

En cinema, al principi es va exaltar el règim amb pel·lícules com Raza. Després, van aparèixer obres crítiques com Muerte de un ciclista.

La Transició cap a la democràcia

Després de Franco, Adolfo Suárez va liderar la transició democràtica:

• Pactes de la Moncloa (1977).
• Constitució de 1978: establia la monarquia parlamentària i reconeixia drets i llibertats.
• Referèndum de 1978: aprovada per majoria.

Amenaces a la nova democràcia

La jove democràcia va patir amenaces com:

• L’activitat terrorista (especialment ETA).
• Intent de cop d’Estat del 23-F de 1981.

Catalunya: del franquisme a la democràcia

El franquisme va intentar eliminar la identitat catalana. Amb la democràcia, es va restablir la Generalitat provisionalment el 1977 amb Josep Tarradellas. L’Estatut d’Autonomia va ser aprovat el 1979, i Jordi Pujol va ser escollit president.